Monestir de Geghard en Armènia, una joia arquitectònica en la Vall Alt de l'Azat

 Hui ens traslladerem a un lloc impressionant on Gregori I l'Il·luminador va decidir fundar el monestir de Geghard per a promulgar la fe cristinana al segle IV. Li va anar bé la seua redicació per què Armènia va ser el primer país en adoptar el cristianisme com a religió oficial. Després va ser la veïna Geòrgia i finalment etot l'Imperi Romà.

Geghard es troba a oc mnys d'una hora de la capital d'Armènia, Erevam. La carretera distància és curta, sols quaranta quilòmetres, però la carretera que discorre entre valls i mutanyes no és bona però ofereix bones vistes. El dia que m'hi van dur la nevada havia segut de tal calibre que sols el meu xòfer s'havia atrevit a anar. Havía sigut conductor en l'antiga Unió Soviètica i es veu que no tenia por a res, jo era del tot inconscient de la ituació. El ctxe no va poder arribar a la zona més alta de pàrquing i vaig haver de pujar a peu unes quantes costeres amb neu pel genoll sense saber si estava prop o lluny. la incertesa i el patiment desaparegueren quan vaig divisar els Khachkars, creus esculpides en làpides de pedra comemoratives. La tècnica de tallat està declarada patrimoni de la humanitat i en Geghard hi ha algun del segle XII.

Abans d'entrar al recinte enmurallat del monestir es pot seguir algun cami entre boscos frondosos , penyasegats imonents i manantals d'aigua considerat sagrats. La llegenda diu que per ací vingué l'apòstol Snt Judes Tadeo i va deixar la llança que Longí utilitzà per a rematar a Jesús en la creu. Descobrir aquestos camins vos el deixe per a vosaltres, el dia que vaig anar jo, no era el més indicat per a fer senderisme.

Per a entrar al monestir de Geghard cal sortejar dos sistemes de protecció, un natural per que s'ha d'arribar sobre un penyasegat i altre construït al segle XII, que són les seues muralles. des de l'arc de l'entrada hi ha una bona vista del complexe.

Per a accedir a l'església travessarem una bonica porta del segle XIII que recorda l'arquitectura persa i la gòtica. Però el que més capta l'atenció és la decoració en pedra del timpa on apareixen diversos motius vegetals.

A l'entrar es troba el gavit típic de l'arquitectura històrica d'armènia que consisteix en una saló de columnes que actua de sala capitular, claustre i també d'espai de sepultura dels monjos del monestir, Cm tots els gavits de l'arquitectura medieval  d'Armènia, es situa a l'oest de l'església.

La cúpula que amb el seu òcul enlluerna de forma molt pobra aquest gavit és la típica cúpula de l'art medieval religiós del país. Té base cilíndrica i un acabament conic. Està decorat amb una espècie d'estalactites anomenades muqarnas.

L'església del monestir està excavada en la roca de la muntanya, on segons la tradició la va manà fer Gregori I l'il·luminat on  brollava un manantial d'aigua per a acollir la santa relíquia de la llança que va matar a Crist. L'església ja no conté la sacra relíquia, ara esà en la catedral d'Echmiadzin, la catedral principal del cristianisme ortodox armeni. Cal dir que al Tresor Imperial de Viena, que ja visiàrem i a Cracòvia, tembé diuen que la tenen.

El conjunt monàstic i la Vall de l'Azat on s'ubica són patrioni de la humanitat. La visita acaba recorren diferents el3les de frares que s'ubique en coves excavades pel senyasegat sobre el qual s'assenta el monestir.

Boppard, poble històric i bucòlic a la voreta del Rhin

 Comencem nou any d'entrades, el que fa tretze, i com ja va essent habitual des de fa dotze, s'estrena amb una sèrie d'entrades dedicades a un element arquitectònic. Aquest any el convidat de l'arquitectura és l'arc que com era d'esperar té moltes variants segons geometria. Hui es traslladem a Boppard un bònic poble alemanys a la voreta del Rhin al que es poc accedir en tren i en vaixell si no és hivern.

Boppard forma part de l'estat Renània-Palatinat i va ser fundada pels romans amb el nom de Baudobriga. En la medieval època merovíngia va ser residència reial. Hui amb uns quinze mil habitants és un poble animat amb i molt agradable de visitar. El monument més imponent és la basilica de Sant Sever d'estil romànic construïda entre els segles XII i XIII. Desteca per les seues dues imponents torres campanar.

L'interior ade tres naus separades per arcs romànics, un absis gòtic i una interessant mostra d'acolorits vitralls i làpides paleocristianes conviden a fer una passejada silenciosa per però amb els ulls ben oberts. També hi podem trobar frescos a les parets del segle XIII, prou modificats amb la restauració del segle XIX.

 L'altre monument religiós important de Boppard és l'església carmelita, que es va construir a l'inici del segle XIV com església conventual d'un desaparegut convent carmelita. És de nau única, més lluminosa que les naus de Sant Sever.

https://www.tripadvisor.de/Attraction_Review-g198627-d1731428-Reviews-Carmelite_Church-Boppard_Rhineland_Palatinate.html

Vistes les dues esglésies més boniques de la població, anirem a visitar els dos castells més interessants, el més antic és l'antic castrum romà que té més de mil cinc-cents anys i els seus murs desgastats encara resulten imponents i lluidors.

L'altre castell, el castell de l'elector, l'arquebisbe de Triner. Era en aquest castell on l'arquebisbe recaptava diners de peatge a tot vaixell que navegava pel Rhin. Ha sigut hospital, comissaria de policia i ara museu. La seua torre de l'homenatge junt amb les dues de Sant Sever marquen la silueta de Boppard quan es navega pel riu.

En Boppard queden moltes restes de la muralla primer romana i després medieval, que en algun moment va envoltar i protegir la ciutat dels attacs dels enemics. Una mostra és la Sandtor i darrere la casa Richter Schwalbad que va ser un antic monestir franciscà.

Altra porta de la muralla és la Kronentor o porta de la corona, es tracta d'un arc escarser, un tipus d'arc de mig punt però amb curvatura inferior al semicercle. Per ella accedirem al centre històric d'aquesta ciutat que forma part del Rhin romàntic declarat patrimoni de la humanitat pels seus paissatges i bonics pobles, com bacharach que ja visitàrem fa anys.

I de Boppard el millor és deixar-se perdre pels carrers per a vianants del centre històric amb bonics comerços i cafés i diverses cases d'entramat de fusta que ens traslladen a l'edat mitja o a històries nadalenques.

 

Atienza, poble menut de Guadalajara però gran en història i patrimoni.

 Continuem la nostra ruta dedicada a llocs de soterrament i hui se n'anem a un menut poble de la província de Guadalajara anomenat Atienza. Hui té menys de quatre-cents habitants però està en el mapa turístic de la província pel seu valuós patrimoni arquitectònic medieval quan la població era un important enclau de frontera del Regne de Castella. Però ja va estar al mapa del la Roma clàssica, la Tithya dels aravacs, sa l'igual que Numància no posava les coses fàcil als romans.

Atienza s'encarama al llarg d'un tossal en mig d'una planera de camps que en temps de la floració dels gira-sols deu ser una estampa celestial. Cal parar abans d'entrar al poble i fer quantes fotos demane el cos del castell sobre el tossal coronant el poble.

El primer monument que trobarem si estem ben atents és l'absis de l'església del convent de  Sant Francesc. Un temple molt degradat que es va construir al segle XIII per ordre de Caterina de Lancaster la reina consort anglesa del Rei Enric III de castella. Un dels pocs exemples del gòtic angés del país.

A continuació ens apareixerà l'església de Sant Gil, hui convertida en museu d'art sacre. Es tracta d'un temple romànic en origen que es pot apreciar a l'exterior i en l'absis, l'interior va ser reformat al segle XVI.

Un lloc molt interessant és la Posada del Cordón, una casa del segle XV convertida en museu etnològic que destaca pel gros cordó de pedra situat sobre la porta d'entrada i per les finestres gòtiques de la primera planta.

La població es va protegir amb dos trams de muralla del que encara queden molts llenços i torrasses, com també tres arcs o portes d'entrada. El més imponent de tots és el de Sant Joan o Arrebatacapas, aquest darrer nom es deu a l'aire fort que de tant en tant corre per aquest arc i tira les capes dels cofrares de la Caballada.

La vida d'Atienza gira entorn a la plaça del Mercat o plaça del Blat. Una típca plaça castellana porticada que sorprén pel seua gran desnivell. Cases encalades amb vigues i pilars, la casa del cabildo i l'església de sant Joan del Mercat es troben en aquest lloc.

L'església de Sant Joan Baptista ha sigut i és el temple principal de la vila. Encara que en aquest lloc ja hi va haver una església romànica el que podem apreciar hui és una construcció renaixentista del segle XVI de tres naus separades per grosses columnes cilíndriques de base octogonal.

I en direcció al castell farem dues parades, la primera en l'església de la Santíssima Trinitat, que també s'ha convertit en museu.  En origen va ser temple romànic visible encara en l'absis, la volta és gòtica, el pòrtic sud renaixentista i els retaules barrocs.

I als peus del puig que corona el castell està el cementeri municipal que inclou l'església de Santa Maria del Rei. És la primera església que es va aixecar després de la conquesta cristiana és per tant un temple romànic amb una espectacular pòrtic d'entrada.

I acabarem la ruta de hui ben altets, en el castell d'Atienza. D'origen celtíber va ser una alcassaba musulmana. En continua disputa entre musulmans i cristians i després entre castellans aragonessos i navarros. Es pot accedir a la torre de l'homenatge on gaudirem de boniques vistes.

El monestir de Cârța en Romania, el monestir gòtic més a l'est del món

  Entrada sisena dedicada a la columna  i hui toca gòtica i extranyament ens translladem a una xicoteta localitat de Romania de nom  Cârța on diuen que està el monestir gòtic més oriental del món. En realitat és una autèntica anomalia trobar en terres cristianes ortodoxes edificis religiosos propis d'estils arquitectònics d'occident, però Transilvània formà part d'Hongria fins a la batalla de Mohács, quan Hongria caigué en mans otomanes. En 1699 Transilvània seria reconquerida pels austriacs i formà par de l'Imperi Austrohongarés fins a la Primera Guerra Mundial quan es decretà la unió amb Romania.

Per a accedir al recinte en hivern s'ha de parlar amb el rector de l'església luterana o algún feligrés que té les claus de l'església gòtica de l'antic monestir de l'ordre del Císter fundat en l'any 1198 i abandonat en 1494. La casa del rector està al costat de les ruïnes del monestir, es tracta d'una típica casa de camp i té una curiosa sénia al jardí.

Des del jardí de la casa del rector, travesant un mur s'accedeix al que va ser el claustre de l'abadia cistercenca de Cârța ja sols conserva algún que altre arc. Des del que va ser el claustre es pot apreciar l'absis de l'església.

L'església del monestir deuria de ser molt majestuosa per la seua imponent façana que es conserva en estat de ruïna i bucòlic alhora. Un gran forat ens dona una idea de quan gran va ser el rosetó que la decorava. Està acompanyada d'una torre cilíndrica rematada amb una galeria típica dels castells de Transilvània.

Si creuem la porta gòtica del que degués ser l'entrada principal de l'església ens trobem un espai obert convertit en cementeri militar de morts durant la Primera Guerra Mundial amb diverses tombes i creus de pedra.

L'església es dedica al culte religiós luterà que dóna servei als saxons dels pobles de la contornada descendents d'aquells habitants del Sacre Imperi que convidats per reis Hongaresos s'establiren en Transilvània durant els segles XII i XIII per protegir la frontera est. Hui no en seran més de cinquanta els que venen a escoltar misa.

En un edifici annex està ubicat un xicotet museu etnològic dedicat a la cultura i tradicions dels saxons de Transsilvània i on es compren les entrades quan el monestir està obert durant la temporada de l'estiu. Es poden veure diverses vestimentes típiques i mobles.

El poble de Cârța no es massa gran, sols viuen uns set-cents habitants,  però si és molt autèntic on totes les cases son de planta baixa i sostre a dos aigües. Si disposes de temps convé fer una passejada pels pocs carrers del poble i gaudir de la seua pau i tranquil·litat.

Una església ortodoxa, la Biserica Sfânta Cuvioasă Parascheva, està en direcció sud molt prop del carrer principal o carretera que travesa el poble. Té ja cent vuitanta anys i dona servei religiós a la majoria de creients ortodoxos del poble.