La primera parada la farem en un tros de continent europeu que per molts anys li ha tocat estar físicament separat del país al qual pertany i no per què siga una illa. Quan era conegut amb el nom de Prússia Oriental, Polònia la separava de la resta de Prússia. Després de la Segona Guerra Mundial va ser ocupat per l'exèrcit roig i passà a mans soviètiques. Després del col·lapse de l'URSS i la independència de les Repúbliques Bàltiques, Lituània, Polònia i el Mar Bàltic la rodegen i separen de la Rússia mare.
Aquest trosset d'Europa hui es coneix amb el nom de Kaliningrad en honor al polític Bolxevic Kalinin que res a veure tenia en aquesta terra. La seua capital es coneixia amb el nom alemany de Königsberg que significa Mont Reial, però després del destructor assalt de l'exèrcit roig i quaranta-cinc anys d'era soviètica és molt poc el que queda d'aquella ciutat germànica de la lliga hanseàtica que estava considerada com de les més boniques del Bàltic. De fet els ciutadans alemanys evacuats abans de l'arribada de l'exèrcit soviètic quan tornaren de visita, quan la guerra freda s'havia refredat no reconeixien la seua ciutat natal i ploraven desconsolats al veure un entramat de carrers amb edificis grisos d'estil soviètic.
Les coses estan canviant i Kaliningrad està en un procés de reconstrucció del seu esplendorós passat i a més els seus habitants es plantegen fins i tot canviar el nom. Uns bonics i colorits edificis d'estil alemany s'han construït a la vora del riu Prególia en el barri dels pescadors.
El far és l'edifici més destacable i al que es pot pujar, sols són 133 escalons, hi ha una cafeteria i una tenda de souvenirs i sobre tot les vistes a 131 metres de l'illa de Kant.
Creuarem pel pont del jubileu per conéixer dos edificis importants al sud de l'illa de Kant, aquest pont commemora el 750 aniversari de la fundació de la ciutat i aprofita els pilars de l'antic pont imperial. És l'únic pont per a vianants que té el riu.
El primer que visitarem d'aquest barri és l'església de la Sagrada Família. Es va aixecar a principis del segle XX per catòlics immigrants. Miraculosament es salvà del bombardeig britànic i l'assalt de l'exèrcit roig que l'utilitzà com a llatzeret primer i magatzem després. En els anys huitanta va ser restaurada i convertida en la seu de l'orquestra filharmònica de Kaliningrad.
A la voreta del riu i mirant l'illa de Kant es troba l'antic edifici de la Borsa de Königsberg, construïda entre 1870 i 1875 en estil neorrenaixentista. Va ser seriosament danyada per les bombes durant la Segona Guerra Mundial. Hui en dia es treballa per a convertir l'antiga Borsa en un museu de belles arts.
Ara anirem a visitar la catedral de l'antiga Königsberg. Hui en dia té dues capelles, una ortodoxa i altra luterana i també un museu. Aquest edifici es va començar a construir en el segle XIV i va quedar en estat ruïnós durant el bombardeig britànic. En 1990 s'inicià la seua reconstrucció.
Cal destacar que la nau central del que fou la catedral hui en dia serveix per a fer concerts i que tots els seients no s'encaren al lloc on està l'altar major, sinó que ho fan cap on està un impressionant orgue.
El darrer personatge il·lustre que es va soterrar a la catedral va ser el filòsof Emmanuel Kant. Que va nàixer, viure, sense allunyar-se mai més de 150 km, i morir en Kaliningrad. Després d'anys de comunisme que intentaren esborrar la seua memòria, hui la seua tomba es pot visitar en la part de darrere de la catedral i la universitat de la ciutat porta afegit el seu nom.
Anem a deixar l'illa de Kant travessant el pont de la mel i visitarem una peculiar església aixecada en 1933. Després de la guerra es va convertir en magatzem i fàbrica i en 1988 es va restaurar i es va destinar al culte ortodox.
S'enfilarem cap al nord creuant el pont de fusta i visitant el monument a la victòria que es va aixecar en 1974 per a commemorar els cinquanta anys de l'ocupació de la ciutat per part de l'exèrcit rus. Es tracta d'una ona de formigó on s'ha col·locat una autèntica barca que llança torpedes,
I acabarem el recorregut contemplat l'inacabat edifici del partit comunista que s'aixeca sobre el solar que va ocupar el castell de Königsberg, manat construir pel rei de Bohèmia Otokar II. Es conta d'ell que posseïa una riquíssima col·lecció de pintures i porcellana a més d'altres objectes d'art sumptuàries com la cambra d'ambre que els nazis portaren del Palau de Caterina la Gran de Sant Petersburg. acabà assolat com quasi tot en aquesta ciutat després de la Segona Guerra Mundial.
https://ferranlerma.blogspot.com/2016/03/el-palau-de-caterina-la-gran-i-el.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada