Kirkjubøur, poble de les illes Feroe amb catedral vikinga

 El nacionalisme està molt present en les illes Fèroe, una regió molt autònoma de Dinamarca de la que sols depén de Copenhague pel milió d'euros que rep cada any i a nivell de defensa i d'assumptes de política exterior. Així que aquestes illes tenen idioma propi, el feroès, que s'assembla més a l'islandès que al danés. Participen en mundials de futbol però no  en Olimpíades. Hui es traslladem al poble de Kirkjubøur en l'illa d'Streymoy on es respira amb més intensitat l'aire independentista de les illes Fèroe.

La primera parada serà visitar per fora la granja del Rei. Es tracta d'un edifici de fusta de nou-cents anys que per a aquells que els agrada parlar de rècords cal dir que és l'edifici de fusta habitat més antic del continent europeu. Està en mans de la mateixa família des de fa desset generacions.

 L'edifici conserva el seu aire medieval i el sostre típic de les cases d'aquestes illes sempre cobert de brossa verda. Però se n'han fet de reformes visibles sobretot en una columna de color blau que sembla més una creació del Hundertwasser que una obra d'un fuster medieval.

L'altre monument medieval que podem trobar a aquest poblet és el que queda de l'antiga catedral vikinga. En llengua local es coneix amb el nom de  , nosaltres l'anomenarem catedral de Sant Magnus aixecada en pedra basàltica al principi del segle XIV.

La catedral volia substituir una església més antiga de la que parlarem després, però resulta que mai va ser acabada per que el bisbe de torn va voler apretar massa a la gent del poble i a la fi s'hagué d'exiliar. Altres historiadors parlen de la pesta bubònica com el motiu del no acabament de l'obra.

I molt prop i quasi tocant la mar podem veure l'església més antiga de les illes Fèroe. Aquesta església està dedicada a Sant Olaf, el patró de les illes. Es va començar a construir en el segle XI, a cent metres de la mar, però com que el nivell a pujat en els nou segles posteriors ara està quasi a la vora.

Nosaltres deixarem aquest trocet de Dinamarca amb sentiment independentista,  però abans gaudirem de l'imponent oceà Atlàntic que envolta cada una de les illes Fèroe creant un clima molt extrem i donant riquesa a la població que en gran part viu de l'aqüicultura i la pesca.

Santa Giusta, basílica romànica a la vora d’una llacuna en Sardenya

 El nacionalisme en Sardenya sempre ha existit encara que no ha tingut massa resò. Aquest nacionalisme es basa en que Sardenya tingué una cultura perhistòrica pròpia i important com la nuràgica, que també es va oposar fermament a la dominació romana i que té llengua romànica pròpia. L'alçament nacionalista més important que es va donar a l'illa va ser en l'any 1793, quan després de pertànyer durant segles a la Corona d'Aragó, passà a mans de la Casa de Savoia que des del Piamont governava Sardenya con si fos una colònia. Hui ens desplacem a Santa Giusta en la proíncia més autèntica i sard, la d'Oristany per a conéixer la seua espectacular basílica romànica.

La població de Santa Giusta té origen fenici i està ubicada al voltant d'un xicotet promontori on s'aixeca des del segle XII la basílica de Santa Giusta, un dels millors exemples del romànic a l'illa. Cosa que es veu només mirar la façana principal presidida per tres finestres romàniques.

El temple va ser catedral i per tant seu de diòcesis fins a l'any 1503 i de la seua arquitectura destaca el seu triple absis romànic del segle XII i el seu campanar d'estil neorromànic que es va construir en l'any 1908 per que la primitiva torre va colapasar en l'any 1860.

A l¡interior trobarem un temple de planta basilical on les dues naus laterals es separen de la nau central mijantçant dues arcades que descansen sobre columnes procedents de les ciutats romanes de Tharros i l'antiga Santa Giusta que s'anomenava Othoca.

En la nau de l'esquerra podem gaudir d'un altar tardobarroc presidit per l'escultura de Sant Antoni de Pàdua, Als costats es poden veure pintures d'altres sants, uns franciscans com Sant Francesc i Santa Clara i altres dominics com Sant Daniel i Sant Doménec.

Molt interessant és també una imatge del crsit crucificat penjada sobre el mur de la nau esquerra on es conserven pintures murals de lèpoca barroca. El crist pot ser siga anterior dels segles XVI o del segle XVII.

I no deixarem la basílica sense abans visitar la seua cripta d'estil romànic on es creu que va ser martiritzada la santa que d´na nom al poble, Santa Giusta. Conserva relíquies de la santa i d'altres dues més, santa Justina i Santa Enedina.

I molt prop, es pot veure l'estany de Santa Giusta, una important zona humida molt pròxima a la mar on encara es pot pescar, entre altres coses llasa, la base del plat local la bottarga. El dia de la festa, en maig, es fa una regata d'embarcacions tradicionals fetes amb boga i canyís que tenen un origen fenici.

L'oratori de Sant Josep en Montreal, l'església més gran de Canadà

 Per a continuar la nostra ruta per regions amb un fort sentiment nacionalista sense estat viatjarem hui a la regió francòfona de Quebec que va celebrar el seu darrer referèndum per a decidir la seua separació de la resta de Canadà en 1995. De quasi cinc milions de vots, l'opció del no a la independència guanyà per sols uns cinquanta-cinc mil vots amb una participació del noranta-tes per cent mai vista abans. 

Hui anem a conèixer l'església més gran de Canadà que es troba sobre el Mont-reial de la ciutat més populosa de la regió de Quebec, Montreal. La nostra primera parada serà l'església de Notre-dame-des-neiges o església de la Mare de Déu de les Neus, una històrica parròquia construïda en l'any 1939 al costat del cementeri més gran del país.

Un interior de tres naus, la central d'arcs de diafragma gòtics senzills, i poca decoració ens farà pensar que estem en un protestant, però d'això res, Notre-dame-des-neiges és el lloc de culte per catòlics francòfons i hispans.

Anirem caminant cap al Mont-reial però abans de muntar-lo farem parada en la gran plaça anomenada Chemin Frère André, que porta el nom del fundador de l'oratori, Sant André Bessette. En la plaça podem veure una escultura de Sant Josep, el titular de l'oratori que hui ja és basílica menor.

En aquesta mateixa plaça sorpren per la
seua magnitud i arquitectura el Camp de jour du collège de Notre-Dame, un centre educatiu per a xiquets i adolescents. Els pavellons originals són de la segona meitat del segle XIX i imiten l'arquitectura renaixentista dels castells francesos.

Pujarem a l'oratori i al Mont-reial per una xicoteta costera, però abans de fer-ho ens quedarem una estona gaudint de l'espectacular cúpula verda de coure oxidat, una de les més grans del món que des de terra s'aixeca quasi cent metres.

De l'interior el primer que farem serà visitar la seua enorme cripta un lloc destinat a l'oració on està soterrat el sant fundador i on trobem l'escultura de Sant Josep de Natzaret, coronada canònicament ja fa més de cent anys per bula del papa Pio X.

Una cova o gruta també s'hi pot visitar. Aquest espai excavat en la roca del Mont-reial era on originàriament Sant André Bessette rebia als primers devots i malalts ja fa més de cent-vint anys. De cova ha passat a ser l'església més gran del Canadà.

Sobre la cripta s'aixeca l'església amb una arquitectura d'avantguarda i formigó dels anys cinquanta del segle passat que res té a veure amb l'aspecte exterior inspirat en el renaixement italià. La nau mesura més de cent metres de llarg i té un modern altar major presidit per un calvari amb Crist crucificat, sa mare i Sant Joan Evangelista.

A l'exterior veurem un modern i xicotet campanar que per dimensions no fa justícia amb les de l'oratori però si que resulta original, és l'únic en el seu estil en tot el Canadà. Està totalment exempt del temple i té més de seixanta campanes foses en França.

Jedburgh ciutat reial escocesa.

 La nostra segona visita nacionalista ens porta a Escòcia, un antic regne propi integrat al Regne Unit des des de 1603, però amb molts intents de separació i amb un fort sentiment nacionalista que quasi aconsegueix la separació de Londres en el darrer referèndum celebrat al 2014. Hui visitarem Jedbourgh una històrica ciutat medieval prop de la frontera amb Anglaterra on va nàixer una de les reines d'Escòcia, la reina Maria.

De visita obligatòria són les restes de l'antiga abadia, fundada pel rei David I d'Escòcia en l'any 1138 junt al riu Jed Water. El cpmplex monàstic de l'ordre dels agustins va ser clau en la defensa dels atacs anglesos per la seua proximitat a la frontera. Es va començar en estil romànic com es pot observar en una porta de l'església de l'estic romànic normand.

La nau central del temple està delimitada per dues files d'arcs que es varen començar en estil romànic, que són els de baix, però els superiors i finestres són d'estil gòtic. Com que no queda sostre ni parets laterals la lluminositat és espectacular.

Diverses tumbes es troben en l'església de l'antiga abadia, a destacar el panteó dels marquesos de Lothian,espectacular la que es troba al mig on reposen les restes del vuité marqués representat amb una bonica escultura jacent.

 

Al voltant de l'església podem trobar el tranquil i bucòlic cementeri municipal on una multitud de làpides de pedra verticals ens indiquen el lloc de repòs etern de molts ciutadans de la ciutat de Jedbourgh. 

Ara ens traslladarem al centre històric del poble on podem trobar una molt bonica plaça, la Market Place on trobarem una sèrie d'edificis històrics i la jubilee fountain, una columna coronada per un unicorn que es va aixecar en 1899 per a commemorar el canvi de segle.

Caminar i perdre's pels carrers del centre històric és una bona experiència. Un lloc molt bucòlic on regna la pau rodejat de moltes cases d'estil victòrià de dues plantes i andana a dues aigües amb les portes de diferents colors,

I finalment anirem a la casa-museu de la reina Maria. La tradició diu que en aquest palau medieval de pedra es va allotjar unes quantes setmanes en la 1566, la reina Maria Estuardo. Hui l'edifici és un museu interessant per la decoració interior i els objectes que exposa.

A l'interior trobarem molts objectes i mobiliari de les darreres centúries però per a destacar-ne algun, la màscara mortuòria de Maria Estuardo, la reina decapitada per la seua cosina i futura reina Isabel I, és simplement molt curiós

Montblanc, poble enmurallat de Catalunya on Sant Jordi va matar al drac.

 Aquesta setmana ha sigut molt festiva per a la capital de la Conca del Barberà, Montblanc, vila ducal des del segle XIV i on la tradició situa la llegenda de Sant Jordi. El passat 8 de setembre va ser el dia de la seua patrona la Mare de Déu de la Serra, i ahir 11 de setembre es va celebrar la diada de Catalunya, un dels pilars del nacionalisme català. Encetem ruta per diversos llocs on el nacionalisme sense estat propi està present.

La primera parada serà el convent de Sant Francesc, un edifici del segle XIII del que sols queda en peu l'església que és hui en dia centre cultural i la capella barroca és l'oficina de tursme. En aquest important convent franciscà s'han celebrat corts de la Corona d'Aragó.

Ara cal travessar la muralla, que envolta e poble, una de les millor conservades de Catalunya i ho farem a través del Portal de Sant Francesc. Era l'entrada dels que venien de Tarragona, hi havien tres més. El portal de Sant Francesc es va enderrocar al segle XIX, però al segle XXI es va aixecar segunt de la forma més fideligna possible l'arquitectura original

Travesat el portal s'enfilem cap al centre recorrent el carrer Major, ple d'esplendorosses casones i històrics negocis, un dissabte de matí és idela per a recòrre'l per que s'ompli de gent de la comarca que ve a comprar a la capital.

Abans d'arribar al rovellet de l'ou de Montblanc, que és la seua plaça Major ens pararem una estoneta davant de l'església de Sant Miquel amb una imponent porta romànica i una altar major dedicat a la llegenda de Sant Jordi que dona color a l'auser interior de nau única amb arcs gòtcs de diafragma.

La plaça major és el centre neuràlgic de Montblanc amb diferents edificis porticats, uns amb arcs de mig punt i altres apuntats.També hi ha una font neoclàssica. A l'edifici conegut com a ca Malet es conserva un mesurador de gra del segle XVIII i a l'ajuntament podem veure una parella de gegants.

L'edifici més espectacular i imponent de Montblanc és ense cap mena de dubte l'església de Santa Maria, coneguda popularment per la catedral de la muntanya. De l'exterior destaca la façana barroc i sobretot la creu de pedra gòtica.

A l'interior ens trobarem en una nau amb volta de creueria de setze metres d'ample, trenta de llarg i cint-i-sis metres d'alçada. Cal destacar l'orgue barroc i un retaule gòtic de pedra dedicat als sant Bernat i Bernabé.

Pujarem fins a les restes del castel del Pla de Santa Bàrbara, no per el que hi pugam veure del desaparegut castell, més per l'es espectaculars vistes de la població i de la imponent muralla que la rodeja.

Baixarem del turó i eixirem del recinte enmurallat pel portalet del Foradot per que ens porta camó del Convent de la Serra però caldrà mirar cap enderrare i gaudir de l'espectacular muralla del municipi de Montblanc.

I acabarem la nostra ruta de hui en el convent de la Serra, un antic recinte on vivien monges clarisses que durant el segle Xv esdevingués el segon santuari amb més peregrins de Catalunya, per darrere del de Montserrat,

A l'interior de l'església es venera la imatge de la mare de Déu de la Serra, que portava el sèquit d'una princesa bizantina, però que ja n va poder avançar més per voluntat divina i ací es va quedar per a ser venerada.

I per a recuperar forces res millor que gaudir de la gastronomia catalana en el restaurant cal Magret. Escalibada de verdures al forn, els populars calçots amb salsa romescu i una bona torrada de carn i embotit és el més popular.