La Universitat Estatal de Moscou i el Turó dels Teuladins, arquitectura stalinista i bones vistes de la capital russa.

 Hui ens traslladem fins a la ciutat de Moscou per conéixer el peculiar edifici de la Universitat Estatal de Moscou. No es tracta d'una universitat històrica europea per què la seua fundació va ser en el mes de gener de 1755 per ordre d'Elizabeta Petrovna, la filla del tsar Pere el Gran.

L'edifici que ocupa la universitat és una de les set torres que va manar construir Stalin en estil neoclàssic als anys cinquanta del segle passat, que en realitat són imponents gratacels i que els moscovites anomenen com les filles d'Stalin. Aquesta torre és la filla més alta i de fet va ser durant anys l'edificació més alta del continent europeu.

La torre és de 1953 i és la seu universitària des de l'any 1958. Mesura cent vuitanta-set metres, però amb l'antena que la corona arriba fins al dos-cents quaranta metres i el detall que ornamenta l'agulla va servir d'inspiració per al logotip dels jocs olímpics de 1980. Cal dir que l'edifici va inspirar el Palau de la Cultura i la Ciència de Varsòvia que ja visitàrem fa molts anys,

Una llarga i agradable passejada entre jardins ens portarà fins a una muntanyeta que està a uns dos-cents trenta metres sobre el nivell de la mar on hi ha una plataforma que s'aixeca uns huitanta metres sobre el riu Moscova. Des d'aquesta plataforma es pot gaudir d'una de les vistes més populars de Moscou.

Caldrà fixar-se en un conjunt de moderns gratacels que són el centre econòmic i financer de la ciutat, es tracta del Centre Internacional de Negocis de Moscou o la City de Moscou, un projecte ideat en 1992 pel govern postcomunista.

Abans d'abandonar aquest indret cal anar a visitar una xicoteta i històrica església ortodoxa dedicada a la Santíssima Trinitat que es va construir en els primers anys del segle XIX amb un estil neoclàssic molt occidentalitzant.

I baixant de la plataforma en direcció al riu Moscova que caldrà creuar, s'arriba a l'estadi Luzhniki, que fou la seu principal dels jocs olímpics del 80, però en aquella època rebia el nom d'Estadi Olímpic de Lenin. Es va fer tristament famós en un partit de futbol entre l'Spartak de Moscou i el Haarlem holandés on moriren tres-centes persones en una com a conseqüència d'una desbandada.