Esa o Èze, un bucòlic poble de la Provença

 El Comtat de Provença va pertànyer al casal de Barcelona i per tant a la corona d'Aragó durant bona part dels segles XII i XIII. Després va passar a mans de la dinastia d'Anjou i posteriorment al Regne de Nàpols fins a la seua integració al regne de França en la segona meitat del segle XV.

Hui visitarem Esa, Èze en francés, un dels pobles més bonics d'aquesta regió francesa. I per a arribar-hi ho farem conduint per l'espectacular carretera que recorrent la costa Blava o Côte d'Azour, uneix Niça amb Menton.

L'Èze històric es troba sota un penya-segat que ofereix unes espectaculars vistes de la Mediterrània des d'on es pot divisar en dies clars l'illa de Còrsega. Per a accedir al centre històric del poble cal travessar una doble porta del segle XIV en forma de colze que forma part de la fortificació que rodeja al poble.

Una vegada dins ens trobarem en un xicotet laberint de carrers estrets amb boniques i arreglades cases de pedra. Cal deixar-se perdre per aquest entramat urbà d'origen medieval. L'eixida és molt fàcil de trobar, només d'ha de deixar-se caure i anar cap a baix.

Una interessant placeta conté l'única font del poble, es va aixecar en 1930 i representa el cos complet d'una dona, unes formes femenines camuflades que de vegades passen desapercebudes.

El monument que encara roman intacte des del segle XIV és la capella de la Santa Creu o capella dels penitents blancs, per ser aquesta la seu dels confrares penitents blancs. L'exterior no resulta massa vistos però a l'interior es poden contemplar diverses obres d'art interessants com són una Mare de Déu gòtica coneguda com la Verge dels Boscos o una crucifixió del taller renaixentista de Ludovic Brea.

Però la més famosa peça d'art d'aquesta capella és un crucifix del segle XIII de l'escola catalana. La creu es troba sota un crani amb una llegenda que diu "tu eres com jo era, tu seràs com jo sóc", o siga, que ens recorda com acabarem tots després de la mort.

 

Aquesta capella era insuficient per a donar cabuda a tota la feligresia del poble així que més amunt del poble estava l'església principal. Anirem caminant fins a topar amb un bonic campanar amb rellotge del segle XIX.

L'actual església de l'Assumpció té una façana principal d'estil neoclàssic i va ser projectada per l'arquitecte italià Antoni Spinelli en la segona meitat del segle XVIII per substituir l'anterior església que estava en estat ruïnós.

A l'interior del temple no massa gran amb nau única i capelles laterals trobarem una explosió de lluminosos frescos barrocs que donen color al medieval poble de pedra d'Èze.

I coronant el poble es troben les bucòliques ruïnes d'un castell que després de la segona guerra mundial es va convertir en un jardí botànic amb una bona important col·lecció de cactus.

Aquest bonic poble va atreure importants personatges del cinema com Walt Disney o Alfred Hitchcock rodà diverses escenes d'atrapar a un lladre. El filòsof Nietzsche també venia per ací i té dedicat un sender.

La visita al poble es pot completar comprant un perfum en la fàbrica de fragàncies Fragonard que es troba en la part baixa del poble.

Andorra la Vella, capital d'un dels estats més antics del món

El Principat d'Andorra és un conjunt de valls en el cor dels Pirineus que formen un país amb més de mil anys d'història. La llegenda diu que barat a l'ajuda que els andorrans van brindar als francs per impedir que els àrabs ocuparen territoris més al nord dels Pirineus, Carlemany els va atorgar protecció i els va declarar poble sobirà. Des de llavors dos coprínceps alternen la seua prefectura d'estat, un d'ells és el bisbe de la seu d'Urgell i altre és el president de França com a hereu del Comtat de Foix.

Però encara que en Andorra es parle català i siga l'únic país del món on aquesta llengua és l'única oficial, aquestes valls pirinenques han pertangut poc de temps a la Corona d'Aragó, Martí l'humà les va annexionar durant quatre anys davant un poder creixent dels reis de França i comtes de Foix.

La capital del país és Andorra la Vella, una ciutat convertida en un gran centre comercial que encara amaga algun que altre tresor medieval. Nosaltres partirem del pont de París que se suspén sobre el riu Valira i que es va inaugurar en l'any 2006.

No massa lluny trobarem una peculiar escultura, la noblesa dels temps, un dels rellotges fosos creat per Dalí. Molts crítics pensen que aquestos rellotges simbolitzen que el temps és elàstic i que Dalí ho va aprendre de col·legues físics relativistes en les primeres dècades del segle XX.

A continuació entrarem en la Casa de la Vall, apuntant-nos a visita guiada que és del tot recomanable. Aquest edifici del segle XVI hui en dia és la seu del govern andorrà però en origen fou la casa senyorial de la família Busquets amb torre defensiva inclosa.

Al seu interior trobarem un armari amb sis històrics panys que sols es podia obrir quan cada representant de les sis parròquies en què es dividia el país, hi estaven presents. En 1978 es va afegir un pany més al crear-se la parròquia d'Escaldes-Engordany.

L'altre gran monument històric que troben en el nucli urbà d'Andorra la Vella és l'església romànica de Sant Esteve, del segle XIII i molt reformada al segle XX. De l'obra original es conserva el seu absis i campanar. Interessants són també alguns retaules barrocs i per veure la pintura mural romànica caldrà anar al Museu Nacional d'Art de Catalunya en Montjuïc, Barcelona.

I no es pot deixar de visitar la capital i la veïna parròquia d'Escaldes-Engordany sense menjar en algun dels seus bons restaurants i deixar-se caure pels centenars de botigues.

El Pireu, l'històric port de la Ciutat d'Atenes

 Continuant el nostre viatge per territoris que formaren part de la Corona d'Aragó hui viatgem a la ciutat portuària d'El Pireu, una de les ciutats més importants de Grècia. Durant el segle XIV, els almogàvers, mercenaris de la Corona d'Aragó vàren ser contractats pel duc d'Atenes per a protefir-se de possibles atacs, com no varen ser pagats acabaren ocupant els territoris de Neopàtria i el Ducat d'Atenes. Aquestos mercenaris assoliren fama de molt sanguinaris i no són massa ben recordats en la zona dels Balcans. Un grec quan s'enfada molt pot tirar-te de maldició que t'arrive la venjança dels catalans i en Albània katallan es un monstre que fa més por que el nostre home del sac.

El Pireu naix com a ciutat en el 450 aC i com a port d'Atenes es decideix construir les muralles llargues, uns murs que la protegien i arribaven fins a la mateixa ciutat d'Atenes a quasi 10 Km.  Hui en dia la ciutat és el port més important del pais tant a nivell comercial com a passatgers, per que des d'ací se pot arribar en vaixell a quasi totes les illes habitades de Grècia.

Arribaren des de la capital helena en metro fins quasi a la mateixa vora del mar i de seguida descobriren un gran moll on no paren d'arribar vaixells menuts amb passatgers. Caminant vora mar descobrirem la catedral de la Trinitat un temple neobizantí de la segona meitat del segle XIX.

Molt prop hi ha un parc i si el travessem arribarem fins a altra església ortodoxa també del segle XIX dedicada a Sant Espiridó. Amb un aspecte més occidental destaca pels dos campanars de la façana principal i la seua cúpula blava.

El Pireu és una ciutat que ocupa una xicoteta península i ara toca travesar-la per a arribar fins a l'altra vora de mar però abans ens detindrem a contemplar el seu Teatre Municipal, un edifici neoclàssic aixecat també en el segle XIX.

Però l'antic teatre de l'època de la Grècia clàssica, construït després del teatre de Dionís d'Atenes, és el teatre Zea, les restes del qual encara es poden visitar junt  al museu arqueològic que està molt  prop de la badia de Zea, antic port d'Atenes, seu dels esports naútics del JJOO de 1896 i hui en dia una interessant zona de bars.