El Museu del tresor Imperial de Vienna, joies i relíquies que enlluernen.

 La darrera entrada de la sèrie ddicada a creus transcorre en la ciutat de Vienna, aquella ciutat que va ser le meua preferida, tant que vaig prometre escriure cada any sobre ella la blog i ja estem quasi a final d'any i ja no me'n recordava. Aquest any tornarem a visitar la residència imperial dels Habsburg al centre de la ciutat per conéixer el museu del tresor imperial, però he de reconéixer que ja no me queda massa coses que contar d'aquesta ciutat, després de fer-ho durant tretze. Em tocara tornar i decobrir nous indrets de la capital d'Aústria.

Del palau de Hofburg ja vos he parlat en dues ocasions, primer visitant el balcó on Hitler feu el seu famós discurs i després recorreguent els apartaments imperials on s'exposen objectes pertanyents als Habsburg i sobre tot a Sissi. Nosaltres entrarem al museu del tresor per la part més antiga del palau, el pati Schweizerhof, que es va aixecar al segle XIII i que rep aquest nom perque una guàrdia real suïssa el va proegir durant vint-i-dos anys. Una bonica porta, l'Schweizertor del segle XVI dóna.

La primera sorpresa que ens regala aquesta part més antiga del palau és el sostre pintat de la porta Suïssa. Estan representats els escuts d'Aústria i dels territoris que pertanyien en aquella època a Ferran I, emperador del Sacre Imperi i germà de Carles I d'Espanya.

Les primeres grans joies que ens van a sorprendre són les que formen part del conjunt de la Corona Imperial Austiaca formades per una corona, un cetre i un orbe. La corona va sr encarregada per l'emperador Rodolf II per a ús propi  ja que la del Sacre Imperi es custodiava centenars de quilòmetres, al castell de Nürmberg.

Altre element propi de les coronacions reials és el mant de l'Imperi Austriac que està confeccionat en vellut roig, seda i pell blanca d'ermini. Està brodat en fil dor on es representa l'àguila bicèfala, símbol de la casa dels Hasburg.

Els Habsburg, que tant en tant eren emperadors del Sacre imperi quan el prínceps electors ho havien elegit, eren reis de Bohèmia, el que hui en dia és la República Txeca i a aquest museu podem veure un mant reial amb guants, cetre i orbe del rei de Bohèmia. Però la corona de Sant Wenceslao i altres joies es custodien a la catedral de Sant Vito de Praga,

Més espectacular resulta la corona del príncep de Transilvània, que no s'assembla gens a les corones de les cases reials europees per que la van fer uns orfebres otomans. Va ser un obsequi de l'Imperi Otomà a un tal Esteve Bocskai, un noble hongarès de Transilvània que es va rebelar contra als Habsburg en Eslovàquia, l'Hongria no ocupada els otomans. Arrivà a ser Voivoda, és a dir príncep de Transilvània. Acabà en Viena després de la seua mort en l'any 1609.

Una de les esmeraldes més grans del món la podem trobar tallada en forma de cap d'elefant. Amb quasi mig quilògram es tracta d'un recipient per a ungüents que va encomanar l'emperador Ferran II, que és l'únic habsburg no enterrat a Viena. El seu espectacular mausoleu està a la ciutat de Graz que ja visitàrem fa anys,

Altra gran sorpresa que trobarem ja dins de l'Schwartzkammer, nom que en alemany significa la cambra del tresor, és la corona imperial de l'antic Sacre Imperi Romanogermànic. La corona es va forjar al segle X durant el regnat de l'emperador Otó I. Se sap que des de l'any 1424 fins l'any 1794 est´gué al castell de Nuremberg que ja vàrem visitar. Ara està a Vienna, el lloc en es va abolir el Sacre Imperi Romanogermànic i es va proclamar l'Imperi Austrohongarès.

Resuta curiós trobar un bressol dins un museu dedicat a l'orfebreria, però és que aquest va ser regalat conegut amb el bressol del rei de Roma va ser un regal de la ciutat de Paris per al fill de Napoleó i la seua segona dona, Maria Lluisa d'Aústria. Està decorada en plata i or,

I en una vitrina podem trobar una de les relíquies més sagrades de la cristiandat. No és el lignus cruzis, un tros de creu on va ser crucificat Jesucrist i que hi han molts repartits arreu del món com a Almussafes, Llombai, Sueca i Cullera. És la punta de la llañça que es creu que va utilitzar el soldat romà Longinos per a acabar d'arrebatar-li la seua primera vida a Jesucrist, Però el que més impressiona és la creu imperial per la seua magnitud i quantitat de pedres precioses.

El sabre de Carlemany és l'ultima pesa que veurem, data del segle X i es diu que el va treure l'emperador Otó I de la mateixa tomba de Carlemany. Estigué en Aquisgrà i acabà en Viena per a que no fora furtat pels francesos. Hitler el traslladà al castell de Nürmberg i quan va acabar la segona guerra mundial tornà a Viena. La Joyeuse, la famosa espasa del rei franc si que està a França al museu del Louvre de Paris.