L'entorn de San Vitale i la Piazza del Popolo de Ràvena, un viatge des de la caiguda de Roma fins al barroc.

 La segona parada en la ruta de les creus la farem en la ciutat italiana de Ravenna, ciutat que dóna per a més d'una entrada. La de hui ens portarà des de plaça medieval del Popolo fins a l'església de San Vitale, un dels millors llocs del món per a gaudir dels mosaics bizantins. I es que aquesta ciutat va ser capital de l'efímer imperi romà d'Occident i després del regne dels ostrogods. Aquest període d'esplendor durant els segles V i VI va dur a la construcció d'imponents  edificis decorats amb les teseles de mosaics més impressionants del món occidental culturament decadent en aquella època.

Entrarem en la irregular Piazza del Popolo el centre neuràlgic i de poder de la ciutat des de fa set segles, just quan la família Da Pollenta pren el control de la ciutat i construeix ací el seu palau. Dues columnes una coronada amb Sant Apol·linar, patró de la ciutat i l'altra per un lleó, símbol de Venècia, varen ser erigides al segle XV durant el domini dels venecians, En 1509 el papa Juli II pren la ciutat que passa a ser part dels estats pontficis i substitueix el lleó per l'escultura de Sant Vidal.

L'edifici més gran de la plaça és el de la prefectura de Ravenna que està ubicat en el que va ser el palau apostòlic, lloc on vivia i desenvolupava el seu poder polític el representant de la Santa Seu en la ciutat. El que podem veure hui és un edifici d façana austera d'estil barroc, del segle XVII amb moltes reformes posteriors.

El poder regional està representat en l'edifici anterior però el poder municipal s'exercceix en un edifici d'aspecte més medieval de nom palazzo Merlatto construït al segle XV aprofitant unes cases medievals que hi havia sobre el desaparegut riu Padenna,

I recordant que Ravenna va formar part del ducat de Venècia està el campanar de les desaparegudes esglésies de Sant Marc i Sant Sebastià en l'altre extrem de la plaça. El primitiu rellotge del segle XV va ser canvat al segle XVIII per altre d'esfera més modern. L'edifici després de desapareixer les esglésies ha sigut cinema i seu el partit feixista de Ravenna.

Un carrer lateral ix de la plaça que s'anomena Via Serafino Ferruzzi i només comença el carrer s'aixeca des del segle XVIII la barroca església de Santa Maria del Sufragi. La façana de marbre blanc recorda les esglésies venecianes, però el que més sorprén és la seua planta octogonal rematada amb una gran cúpula.

Continuant per la via Serafino Ferruzzi ens trobem amb una torre medieval subjectada amb ferros. Es coneix des del segle XIV amb el nom de torre cívica per que va passar a ser propietat de l'ajuntament. En aquella època mesurava trenta-nou metres d'alçada i era un lloc de vigilància i de comunicació per que tenia campanes. Però al segle anterior, el XIII formava part del palau dels Giccioli i els seus fonaments són del segle VII.

Continuarem la ruta per la Via Ponte Marino per que és ací on es troba el mercat cobert convertit hui en dia en un modern i elegant lloc on es pot veure i menjar. Al segle X per ací es juntaven els desapareguts rius Padenna i Flumisellum i estava ubicada la casa Martha, seu d'una antiga confraria de pescadors. Per tant des de temps medievals ací es venia peix i carn. A la fi del segle XIX s'aixecà l'edifici actual que ha sigut renovat fa sis anys.

I continuant per la via Ponte Marino, via Salara i Via Gamba arribem a l'església de Santa Maria la Major, erigida per ordre d'un bisbe al segle VI. La senzilla façana pot ser no ens diga res però el campanar cilíndric 'estil romànics del segle X de segur que si.

A l'interior encara es pot detectar l'original església paleocristiana en les seues columnes i en la planta basilical de tres naus separades per dues files d'arcs. La decoració de pintura i escultura pertany ja al  renaiximent i barroc.

I ara toca visitar dos dels edificis que junt a uns altres més formen part del conjunt paleocristià de Ravenna que la UNESCO ha declarat patrimoni de la humanitat, És recomanable comprar amb antel·lació l'entrada conjunta de tots els edificis i sel·lecionar l'hora de visita per evitar cues llargues. El primer dels dos patrimonis que anem a veure és el mausoleu de Gala Placidia, amb un exterior de rajoles que no enamora, però que porta en peu des del segle V per a acollir les despuulles de la germanastra del primer emperador romà d'occident Flavi Honori.

Però a l'entrar de segur que et quedes esbalaït al veure tot l'interior cobert de rics i policromats mosaics on destaquen el blau i el daurat. Una cúpula central també coberta de mosaics amb repreentacions de huit apostols donen llum al recinte funerari.

I al costat es troba la magnífica església de Sant Vidal, que es va començar a construir en l'any 527, quan aquest Ràvenna formava part del regne dels Ostrogods, Però unes dècades després la ciutat caigué en mans del general de l'exèrcit de l'imperi romà d'Orient i Ràvenna passà a ser un exarcat d'aquest imperi.

I és quan en aquest període de dominació bizantí amb l'imperi en mans de Justiià I quan l'església es transforma en una segona Santa Sofia d'Estambul, amb els mosaics millors conservats de tot el món gràcies a que ni el corrent iconoclasta ni l'ocupacio bizantina arribaren mai a aquestes terres, cosa que si que va ser fatal per als mosaics de territoris actualment cristians com Grècia, Sèrbia i Croàcia de l'antic imperi dels bizantins.

Però el que per a mi és l'obra mestra de tot el conjunt i de tot l'art romà d'orient són els dos murals de mosaic que es troben a cada costat del presbiteri, en un d'ells es representa a Justinià I i el seu seguici a un costat i a l'altre el de la seua esposa Teodora i el seu seguici. Belisai apareix representat darrere de l'emperador.

I la visita de hui l'acabarem en un gran edifici on es situa el Museu Nacional de Ravenna, un antic monestir benedictí convertit en museu en l'any 1885.  En el claustre més antic, del segle podem trobaar làpides, sarcòfags i altres elements d'època romana.

Al segon claustre, amb arcs de doble columna també hi ha peces arquitectòniques de pedra, en aquest cas van des del segle V fins al barroc on poden gaudir de diferents creus sobre columnes de diferents estils i de capitells de l'època del rei ostrogod Teodoric.

Una escala monumental ens portarà al primer pis on trobarem diferents peces proviments del palau imperial, Sant Vidal i altres esglésies i monestirs de la ciutat. A destacar la creu de bronze de Sant Vidal, exvots romans i la col·lecció d'icones.

Altra cosa que captarà sense cap mena de dubte tota la nostra atenció és el mobiliari d'una antiga farmàcia del segle XVIII, coneguda amb el nom de la farmàcia del Moro, que es trobava a la ciutat erò pertanyia a un monestir. Va ser adquirida per a ser biblioteca del museu i a la fi acabà exposant-se tal i com era, una farmàcia.

I no abandonarem el museu sense passar pel refetori de l'antic monestir per a veure els frescos procedents de l'església de Santa Clara, hui convertida en teatre. Són obra de Pietro da Rimini, un dels millors exponents de l'escola de Giotto del segle XV.

Abandonarem Ravenna amb la promesa de tornar en altra entrada per que encara ens queden mols monuments paleocristians i de l'antic imperi romà d'Orient per visitar,

El Nuuk de fora, la zona més animada de Groenlàndia

 El passat diumenge 14 de setembre, les esglésies cristianes catòlica i ortodoxa celebren la festivtat de l'exaltació de la santa Creu perque un 14 de setembre del 335 es consagrava l'església del Sant Sepulcre de Jerusalem, manada construir per l'emperador Constantí, fill de Santa Elena, la que diuen que uns ans abans havia trobat les restes de la creu on Jesucrist va ser martiritzat. També un 14 de setembre l'emperador bizantí Herali recuperava les relíquies d'aquesta creu, que anys abans havien sigut expoliades pels perses. Hui emprenem un viatge arreu del món per a veure creus i la primera parada serà la ciutat de Nuuk, capital de l'illa més gran del món Goenlàndia.

La passejada de hui deixa de banda el Nuuk més històric per a centrar-se en la zona més comercial de la ciutat. L'eixida serà en l'església parroquial de Crist Rei, que destaca per la seua gran creu de la façana. Es tracta de l'únic temple catòlic del país on la gran majoria d'habitants són protestant o ateus.

 

Molt prop està l'hotel Nordbo, el lloc on vaig estar allotjats. Les habitacions són grans i tenen una minicuina, cosa que s'agraeix molt en un lloc com Groelàndia de preus tan elevats. I l'única nit que no va estar núvol a Nuuk vaig poder gaudir d'un espectacle que la natura ofereix als païssos del nord, l'aurora boreal. Jo des de la finestra de l'habitació de l'hotel sols vaig percebre la màgia d'aquestes llums reflexada en una glacera.

I just davant de l'hotel podem trobar una curiosa construcció que sorprén, la presència d'un tori japonés amb el seu característic color taronja. Una manera molt original que ha tingut aquest gimnàs on es practiquen arts marcials de visivilitzar-se.

Al mateix carrer on està l'església catòlica, l'hotel Nordbo i el gimnàs es troba una de les atraccions turístiques de la ciutat, el "Nuuk Art Museum". En aquest boni edifici que va sr una església adventista s'exposen des del 2005 obres d'art d'artistes locals.

I just on s'acaba el carrer s'aixeca un bloc de vivendes ni bonic ni lleig que amb el mural de la dona amb l'ós polar s'ha convertit en una atracció més de Nuuk. És obra de l'artista islandés Stephan Óli Baldursson, que va haver de cmprar la pintura i pagar-se l'avió ell mateix i va cobrar amb productes locals.

Aquest mural es troba al bloc de vivendes 10 però al bloc de vivendes 5 hi ha un altre, obra d'un artista urbà australià molt conegur, Guido van Helten. Aquest mural està inspirat en ua fotografia de l'any 1906 d'un caçador de l'est de Groenlàndia.

https://streetartnews.net/2014/09/guido-van-helten-paints-pooojorteq-in.html

La nostra següent parada serà el Nuuk Katuaq-cultural Centre. Es tracta d'un modern edifici inaugurat en 1997 de façana amb corbes que preten evocar el moviment de les llums boreals. I que és seu de diverses associacions culturals de la ciutat.

L'edifici compta amb una cafeteria que s'ha especialitzat en servir una combinació de tapes que pretenen acostar als turistes un poc la cuina nacional amb un toc de modernitat. És per tant la manera més fàcil de fer un tast de la gastronomia de Groenlàndia per que restaurants de cuina local a Nuuk no en vaig saber trobar.

Al costat mateix el Nuuk Center, lwdifici més gran de l’illa de Groenlàndia amb un modest centre comercial amb unes quantes botigues, alguna d’elles de souvenirs, un supermercat on pots trobar productes locals i cafeteries.

 I  cap al sud, un carrer peatonal pefectament asfaltat i adequat, cosa rara en Nuuk on troben botigues elegNts i d’artesania, la milla de ori de l’illa. I ubicada sobre un xicotet pujol està l'església evangèlica de Hans Egede. Es va aixecar just quan feia dos-cents cinquanta anys que va arribar aquest misioner de Noruega que vingué a evangelitzar i refundà l'assentament que hui és Nuuk.

I als peus del pujol, cobert de gespa en estiu podem trobar un bucòlic cementeri anomenat en llengua local Aqqusinersuaq Kirkegard. Un lloc plagat de creus blanques de fusta sense inscripcions i pedres que si en tenen, lloc de soterrament des del segle XIX.

La plaça del Congrés de Ljubljana, el cor de la nació eslovena

 Eslovènia pot celebrar diferents dies de la independència per que un 29 d'octubre de 1918, només acabar-se la primera Guerra Mundial, es va proclamar la República del Eslovens, Croates i Serbis, totalment independent de l'Imperi Austrohongarès. El 25 de juny de 1991, després d'una guerra llarga i cruel que en Eslovènia durà deu dies, va nàixer l'actual país, membre de ple en la Uunió Europea i amb l'euro com a moneda.

Hui visitarem de nou la seu capital, Ljubljana, amb un recorregut més contemporani i menys medieval que l'anterior on coneixerem les seus de les principals institucions de la ciutat. L'eixida serà des de la plaça del Congrés que es diu així no per que està ací la seu del Coongrés eslové més bé per que va ser projectada per a la celebració d'un congrés, el de la Santa Aliança, aquella aliança de nacions que derrotà a Napoleó i va traçar el mapa polític de l'Europa de l'edat contemporània.

Ens centrarem solament amb tres dels seus edificis tots ben bonics. El primer de tots és la seu del rectorat de la Universitat de Ljubljana, la més antiga universittat del país que es va crear en 1919. En aquell moment els eslovens no hagueren d'estudiar en alemany a Viena o en serbocroat a Zagreb. 

Altre edifici interessant també referetn cultural en la ciutat és la seu de la Filarmònica Eslovena que es va aixecar en 'any 1891 després de l'incendi del Teatre Estatal on poques vegades s'interprtaven obres de compositors o escriptors nacionals.

I abans de deixar la "Kongresni Trg" faré saber que en 1918 es proclamà la independència dels estats eslaus del sud i que 1945 una gran multitud rebia a Tito i el seu exèrcit d'alliberació contra eels nazis. El darrer edifici en el que ens fixaren és en el de l'església ursulina, d'estil barroc.

Des de la plaça de la República agafarem un carrer rotulat amb el nom de "Gosposka ulica" i ens pararem a veure una escultura metàlica dedicada al compositor i director d'orquesta austriac Gaustav Mahler. Va arribar a dirigir la Metropolitan Orchestra i la Filarmònica de Nova York. El music va dirigir en Ljubljana amb només vint anys i des d'ací inicià la seua carrera internacional.

Continuarem pel mateix carrer fins a arribar a la Biblioteca Nacional i Universitària d'Eslovènia. Abans del gran terratrèmol de 1895 ací hi havia un palau del segle XVIII. Entre 1936 i 1941 el genial arquitecte que va renovar Ljubljana al segle passat, Joze Plecnik, va aixecar aquest robust edifici que va resistir l'inpacte d'un avió en la segona Guerra Mundial.

Molt prop està l'Acadèmia Nacional Eslovena de Ciències i Arts que reuneix als pricipals científics i artistes del país es va fundar en l'any 1938.  Ocupa dos bonics edificis neoclàssics de la plaça Nova, Novi trg en slovè que arriba fins al riu Ljubljanica.

I ara creuarem el riu Ljubljanica pel punt on el riu més s'acosta al turó on està el castell, ho farem a travessant el pont del sabater que té un irrecordable en eslovè. La construcció també és obra de Plecnik dels anys trenta del segle passat. Les columnes que veiem ara no són les originals que varen ser traslladades al Museu Plecnik.

Ens trobem dins la ciutat medieval amb un bonic castell sobre u turó que la protegia. Caminarem en sentit contrari fins arribar a la plaça de la Ciutat, Mestni trg. És el centre neuràlgic des del segle XII on a pesar del terratrèmol encara és possible gaudir d'arquitectura medieval i barroca.

A destacar l'edifici de l'ajuntament, un dels més antics de la capital eslovena construït al segle XV però renovat en estil barroc per l'arquitecte Gregor Macek entre els anys 1717 i 1719. Després es va amoliar amb les dues cases del costat que finalment es conectaren en 1895.

Al seu interior podem gaudir de dos bonics claustres un més senzill i l'altre d'estil barroc decorat amb uns bonics esgrafiats. Aquest darrer claustre té un gran pou i una font amb l'escultura de Narcís que prové d'un castell pròxim.

I fora de l'edifici, en la plaça de la ciutat s'aixeca la font de Robb, una font obra de l'escultor venecià Francesco Robba de 1751 en estil barroc inspirada en la font romana dels quatre rius de Bernini. La font eslovena està dedicada a només tres rius els eslovens Sava, Ljubljanica i Krka. Tres figures masculines representen els tres rius que es recolzen en un gran obelisc de marbre.