Shönbrunn el versailles vienés de Maria Teresa I d'Aústria

El palau de Schönbrunn està als afores de Viena, ciutat que visitem cada any des que vaig començar aquest blog, i és fàcilment accessible amb la línia U4 que té parada al mateix palau.
Per a visitar el palau hi ha diversos tipus de visites però si finalment sols vols visitar el palau, has de triar entre l'Imperial tour o el Grand Tour. L'Imperial tour et permet visitar 22 habitacions i l'audioguia està més enfocada a comentar la vida de Sissi emperadriu i el seu marit Francesc Josep. Amb el Grand Tour es completa la visita fins a 40 habitacions que inclou les dependències de l'emperadriu consort Maria Teresa I.
L'entrada de hui va dedicada a aquesta última, l'arxiduquesa d'Àustria, reina d'Hongria i emperadriu consort del Sacre Imperi que va ser la que li va donar l'esplendor a la residència d'estiu dels Habsburg i convertir Àustria en una potència europea. Va regnar 40 anys i tingué 16 fills i filles, que casà amb fins polítics, pot ser la més coneguda siga Maria Antonieta la que va acabar decapitada en els temps convulsos de la revolució francesa.
La visita la poden dividir en dues parts, l'interior i els jardins. Els jardins mesuren 1,2 Km quadrats i estan plens de fonts amb espectaculars escultures, llacs però destaca sobretot una lloma amb una monumental rotonda.

Si viatges amb xiquets i per que no per a tu per a gaudir d'un poc d'aventura deixa't perdre pel laberint.

La visió de l'enorme façana del palau vista des dels jardins tampoc et deixarà indiferent.

La visita a l'interior s'ha de fer a l'hora estipulada quan compres l'entrada via internet o allí mateix i et permet visitar les diverses sales seguint les explicacions d'una audioguia, la primera part t'ensenya les cambres més relacionades amb Sissi i Francesc Josep, aquell matrimoni tan modèlic en les pel·lícules però tan distant en la realitat. Recorde l'auster dormitori i excusat de Francesc Josep, tot un emperador que treballa hores i hores en un discret despatx.

En la sala dels espills Mozart, amb 7 anys, feu un concert per l'emperadriu Maria Teresa i en acabar es tira sobre ella i la va abraçar.

En la gran galeria la família celebrava festes i balls, hui en dia encara s'utilitza per a gales de vals. El fresc del sostre és impressionant.

La sales xineses estan decorades amb ceràmiques i panells xinesos i japonesos perque Maria Teresa era una gran admiradora d'aquestes dues cultures.

I per acabar la visita cal fixar-se en el llit que utilitzava l'emperadriu de mides realment espectaculars.

El palau de Caterina la gran i el misteri de la cambra d'ambre

L'entrada de hui va dedicada a Caterina II la Gran la tsarina més famosa que mai ha tingut Rússia. I el més curiós de tot és que per les seues venes no corria ni una gota de sang imperial russa perque ella era Sofia Augusta princesa d'Anhalt-Zerbst, zona occidental de Polònia que pertanyia a Prússia però es casà en el futur tsar Pere III en 1745 convertint-se a la fe cristiana ortodoxa russa amb el nom d'Ekaterina. El seu matrimoni no funcionà ni tan sols es creu que es va consumar però la intel·ligent tsarina consort aconseguí, amb un colp d'estat propiciat per la guàrdia imperial rusa, convertir-se en la tsarina de Rúsia i desterrar al seu marit.s
Durant els 34 anys que governà aconseguí que Rúsia tinguera eixida al mar Negre, arrebatà la península de Crimea als turcs i ocupà part de Polònia, Ucraïna i Bielorrúsia convertint l'imperi rus en una nova potència europea. La cultura també es va veure afavorida al ser considerada una sobirana il·lustrada i començar la col·lecció museística de l'Ermitage.
En quan a la seua vida privada sols dir que tingué multitud d'amants, el darrer fins a 40 anys més jove que ella. Va tindre un fill legítim, o no, Pau I que el tingué semidesterrat fins que ella va morir.

El palau de Caterina de la ciutat de Pushkin es troba a 24 quilòmetres de Sant Petersburg i va ser iniciat en 1717 i ampliat per la sogra de Caterina la gran, la tsarina Isabel en 1756. La façana mesurava uns 325 metres i costava molts diners mantenir els daurats de la decoració exterior així que Caterina la Gran sabedora dels costos va manar canviar la pintura per altra que necessitara menys manteniment.

 

Sols un eixint es manté amb el color original mentre que la resta té un to menys brillant però molt més econòmic en quan a manteniment.

Els jardins són espectaculars amb diversos pavellons, un d'ells és un saló de banys turcs junt  un enorme llac.

També junt al llac es troba la coneguda com a Gruta, altre pavelló on el grup Anthem realitza actuacions musicals a capella.
https://www.youtube.com/watch?v=04RjULm990g

Menys espectacular resulta la visita de l'almitantat que servia per guardar les barques amb les que els cortesans navegaven pel llac.

L'Ermitage que és un préstec lingüístic del francés, és altres dels pavellons que trobem al parc de Caterina. Es caracteritza per tindre un fosso que sempre ha estat sec i al seu interior una taula que es podia parar a la planta baixa i ser pujada mecànicament per evitar  que servents molestaren que l'emperadriu estava tractant delicats temes polítics.

Però Caterina tenia el seu despatx a les dependències d'àgata conegudes amb aquest nom per la pedra semipreciosa que les decora.

De l'interior del palau impressiona i molt la grandària del Gran Hall amb l'immens fresc al sostre conegut amb el nom de la victòria de Rúsia i la seua decoració amb daurats.

L'escala principal és molt bonica i està decorada amb peces de ceràmica xinesa i japonesa i una escultura molt tendra d'un xiquet dormint que representa a Cupido.

La sala de pintures està decorada amb una immensitat de quadres d'autors francesos, italians i flamencs. Són 114 de les 130 que hi havien abans de la Segona Guerra Mondial.

Però la joia del palau és la reconstruïda cambra d'ambre, decorada amb murals i objectes d'aquesta pedra semipreciosa. L'original va ser regalada pel príncep Frederic Guillem I de Prússia a Pere el Gran. En l'any 1941 els nazis que havien invadit la zona agafaren els panells i objectes d'ambre i els portaren al castell de Kaliningrad en la Prússia Oriental però en 1945 l'exèrcit soviètic va invadir Kaliningrad i la cambra desaparegué sense saber hui en dia on està.

De Santa Maria del Mar a Santa Maria del Pi, homenatge a Agustina Raimunda Maria Saragossa i Domènech

El proper diumenge 6 de març es compliran 230 anys del naixement de la dona considerada heroïna més coneguda de la història d'Espanya i aprofitant la setmana de la dona encetarem una nova trilogia dedicada a dones que han passat a la història.
En l'any 1786 va nàixer al barri de la Ribera de Barcelona, encara que també podria ser a la ciutat de Reus, Agustina Raimunda Maria Saragossa i Domènech més coneguda com Agustina d'Aragó. La seua fama li ve d'encendre la metxa d'un canó en la porta de El Portillo de la ciutat de Saragossa i impedir o més retardar l'ocupació de la ciutat per part de l'exèrcit francés en 1786. Aquest heroic acte i més que vindrien després varen fer que fóra condecorara i que hui es trobe soterrada en el mausoleu de les heroïnes en l'església de la Mare de Deu del Portillo en Saragossa.

El que farem hui és passejar per la seua ciutat natal, Barcelona, des d'on va ser batejada,  fins on es va casar és a dir des de la Basílica de Santa Maria del Mar al barri de la Ribera fins a l'església de Santa Maria del Pi al barri gòtic.

Santa Maria del Mar és per a mi el temple gòtic més impressionant de la ciutat de Barcelona. Es  va començar a construir  l'any 1329 amb l'esforç físic i econòmic de les gents del barri de la Ribera i del Port i va ser acabada en sols 55 anys. Es creu que cada pedra de la seua estructura va ser transportada al llom dels bastaixos, un gremi que es dedicava a descarregar i carregar les mercaderies al port de la ciutat.

La façana principal dona al carrer argenteria i està rematada amb dues torres octogonals i una interessant porta gòtica amb timpà presidit per una escultura de la Mare de Déu. La resta de murs laterals del temple són més austers.

A l'interior trobem tres naus altíssimes delimitades per columnes octogonals molt separades que junt a la falta de creuer sembla estar en una església de nau única amplíssima. La bòbeda de creueria encara conserva part de la policromia on es junten els nervis i en les claus de volta.

Continem la nostra marxa pel carrer Argenteria en direcció al barri gòtic, creuem la via Laietana i s'enfilem cap a la plaça de Sant Jaume pel carrer Jaume I. Però abans girarem a l'esquerra pel carrer de la Dagueria fins arribar a la plaça de Sant Just. El motiu és visitar la basílica dels Sants Just i Pastor que per les restes arqueològiques tovades sembla que ha sigut lloc de culte cristià des del segle IV.

La façana principal d'estil neogòtic va ser construïda per Josep Oriol entre 1880 i 1887 al seu interior trobem una nau única amb capelles laterals. La basílica disposa d'una botiga de records i es pot pujar al campanar.

Ara agafarem el carrer Hèrcules que transcorre junt al mur lateral de la basílica fins arribar al carrer de la Ciutat que ens conduirà a la plaça Sant Jaume gaudint d'una façana lateral gòtica l'Ajuntament de Barcelona.

Ja en la plaça Sant Jaume i enfrontats trobem els magnifícs edificis de l'Ajuntament i el palau de la Generalitat, d'origen gòtic però amb façanes neoclàsica i renaixentista respectivament.

 I per arribar al nostre destí agafarem el carrer Sant Honorat que transcorre junt al lateral del palau de la Generalitat i on podem contemplar una de les seues entrades, gòtica en aquest cas.

Girarem a l'esquerra pel carrer Sant Sever per després girar a la dreta pel carrer dels Banys i agafar el carrer la Palla fins arribar a la plaça de Sant Josep Oriol i visitar el temple de Santa Maria del Pi on es va casar Agustina d'Aragó amb Joan Roca i Vilaseca militar de l'exèrcit espanyol.

Sembla que al segle X ja existia encara que l'estil actual és gòtic dels segles XIV i XV. Un mercat popular d'aquareles es celebra als seus voltants.  Al seu interior auster podem veure un interessant rosetó.