El nord de Còrdova, el de les esglésies i els palaus.

 Continuem visitam creus i hui no anem massa lluny per que visitarem la històrica ciutat andalusa de Còrdova. De ciutat romana a capital califial convertint-se en una de les més importants del món. Diuen que va arribar a ser habitada per més d'un milió de ciutadans, cosa que als primers segles de l'era medieval té moltíssim mèrit.

Emtrarem al centre històric per l'arc de la muralla que s'aixeca al costat de l'anomenada "torre de malmuerta". Aquesta torre de panta octogonal es va construir al segle XV per protegir una de les entrades nord de la ciutat. El nom tan curiós té associat una llegenda que diu que un cavaller va matar a la seua esposa, pensant-se que era adúltera i com a penitència de l'errada hagué d'aixecar la torre.

La nostra següent destinació és la plaça de Colom on s'ubica el complex arquitectònic del palau i l'església de la Merced. L'edifici és actualment la seu de la diputació i es va construir al segle XVIII amb el millor estil barroc de la ciutat. A l'interior es pot gaudir de patis amb columnes i del millor retaule barroc de tota Còrdova.

I molt poca distància es troba una solitària plaça amb pis geomètric de cudols de riu que s'anomena la plaça dels caputxins, però l'element més representatiu és "el cristo de los faroles" una escultura de cist en la creu amb fanals. Una pel·lícula d'Antonio Molina es titula amb el nom de l'escultura.

Altre racó pintoresc de la capital d'Al-Andalús és la cuesta del Bailío que dóna al palau del Bailío, un edifici del segle XV però que des de la conquesta del rei cristià Ferran III el sant que en aquest lloc s'aixeca un palau. Hui en dia l'edifici és seu de la Biblioteca Viva de Al-Andalús. 

Però el palau més majestuós de la ciutat de Còrdova després del reial alcàsser és sense cap mena de dubte el palau de Viana. Amb més de deu patis construïts entre els segles XV i XX, impresionen no sols per la seua arquitectura si no per la seua decoració vegetal i de fonts.

Si caminem cap al sud ens trobarem amb la façana de l'església de Sant Pau. Abans ací estigué el circ roma de Corduva i un palau almohade. Després de la conquesta de la ciutat per part del rei Ferran III, els dominics s'establiren en aquest lloc. La façana prou deteriorada és d'estil barroc.

I molt prop en distància, ubicat en el cor del centre històric es troben les elegants columnes del temple romà que formava part del foro provincial. Es va construir per ordre de l'emperador Claudi al segle primer i es va descubrir en l'anu 1951.

Altra gran sorpresa s'emportarem en la prpera església, la de Sant Miquel, d'estil gòtic fernandí que destaca per la porta de moltes arquivoltes i una porta lateral d'estil andalusí, que seria d'època califal i que formaria part d'una mesquita.

I acabarem la ruta en l'església de Sant Joan dels cavallers on s'establí l'ordre dels cavallers de Jerusalem després de la conquesta cristiana. el més curiós de l'església no deixa de ser el seu campanar que en realitat és l'alminar de la mesquita que hi havia al solar de l'actual església.