Tarraco, la ciutat fundada pels romans hui Tarragona.

 L'Imperi Romà que va dominar tota la conca mediterrània durant segles es va dividir en dos, l'Imperi Romà d'Orient que visitarem en la propera entrada i l'Imperi Romà d'Occident que no va durar ni dos segles. Hui ens quedarem en aquesta part occidental de l'imperi, que caigué en mans dels bàrbars oficialment datat en l'any 476 dC i que Carlemany i posteriorment el Sacre Imperi Romanogermànic es consideraren successors.

Els romans dominaren quasi tota la península ibèrica i una de les seues províncies va ser la Hispania Citerior posteriorment anomenada Tarraconense per que la seua capital fundada pels romans va ser Tarraco, hui Tarragona. Hui visitarem Tarragona centrant-nos solament en les restes dels principals monuments romans que defineixen el seu centre històric, però aquesta ciutat catalana dóna per a molt més, modernisme que ja coneguérem l'any passat, museus i arquitectura medieval. 

El primer que anem a conéixer és el seu amfiteatre romà, construït al segle II en forma ovalada amb graderies escabades a la roca per a que fins a catorze mil espectadors pogueren seure. La combinació de ruïnes i al fons el mare nostrum és ja tot un expectacle sense caldre gladiadors ni feres ferotges.

Passada la moda de lluita de gladiadors el lloc va ser aprofitat i s'hi va construir una basílica visigòtica al segle VI per honrar el lloc on van ser martiritzats el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Elogi. Les restes d¡església de creu llatina que hui veiem són d'altra església posterior anomenada Santa Maria del Miracle.

A través d'un ascensor pujarem a la part alta de la ciutat vella de Tarragona per a gaudir d¡altre monument romà excepcional el seu circ que per a veure'l cal comprar l'entrada única circ-pretori. Accedirem a través de l'entrada situada a la rambla vella i muntarem cap a dalt per a divisar el poc que queda de les graderies de l'enorme circ.

Després ens deixarem perdre pels enormes corredors subterranis que permetien l'accés a les graderies del circ. Aquest colosal monument aixecat al segle I, mesurava tres-cents vint-i-cinc metres de llarg i cent quinze d'ample. Part del recinte es troba encara sota edificis de vivendes.

I després del circ es passa a visitar el pretori una antiga torre romana que comunicava el circ amb el foro. Aquesta torre al segle XII es va converitr en el palau reial dels reis de la Corona d'Aragó. Hui en dia acull algunes peces arqueològiques de l'era romana.

Després de muntar diverses plantes s'arriba a la sala gòtica des d'on podrem gaudir de molt bones vistes de la ciutat de Tarragona. Des de la terrassa i a través d'unes escales tornarem a estar en el cor de la ciutat, en la plaça del Rei.

I de la plaça del rei, en direcció a la mar anirem fins al passeig de Sant Antoni que discorre paral·lel a la muralla romana, que poc ha estat modificada per que simplement els tarraconins l'han aprofitat per a construir damunt o com a molt per a obrir alguna finestra.

El portal de Sant Antoni és una porta de la muralla aixecada al segle XVIII en estil barroc, no ens ha de confondre l'arc de mig punt, puix sobre l'arc hi ha dos lleons i l'escut de Felip II. L'escut de la ciutat de Tarragona està sobre la dovela més alta de l'arc.

Entrarem de nou a Tarraco a través d'un accés que travessa la muralla i ens porta a la plaça de la rumba catalana des d'on naix el carrer de l'escorxador. El nom ve de l'antic escorxador modernista hui seu del rectorat de la universitat Rovira i Virgili que porta el nom d'un polític i lingüista català president de Catalunya en l'exili del temps franquista.

Una bonica raconada està ubicada en el carrer del portal del Carro. Al fons la capella de Sant Magí dins la mateixa muralla romana, just el lloc on el sant va fer brollar aigua. Al costat l'asil de l'esperit sant i una estàtua dedicada a Mossen Tomás que dedicà la seua vida a ensenyar a gent amb dificultats. Unes pintures amb històries de Sant Magí més cap a baix del carrer.

Seguirem pel carrer Sant Pau, pla del Palau i Guitarra fins arribar al portal del Roser, abans d'exir buscarem un antic edifici de pedra conegut com la volta de pallol on un audiovisual ens explica coses de Tarraco que podem imaginar com era a través de la maqueta.

I no massa lluny en la plaça pallol encara es pot veure restes del que va ser el Fórum Provincial centre polític i administratiu de la Tarraconense, una enorme plaça porticada que anà perdent espai en els segles posteriors per la construcció de diferents edificis.

I ara caldrà eixir pel portal del Roser que va ser obert sobre la muralla romana en època medieval per a donar pas d'eixida i entrada cap a la zona de ponent. Es tracta de dos arcs de mig punt units per una volta de canó.

Eixint per aquesta porta i caminant cap al nord es pot accedir a altre dels monuments de la ciutat el passeig arqueològic que discorre entre la muralla romana i una falsa braga aixecada en l'edat moderna.  Durant el passeig trobarem diferents elements arqueològics con canons dels baluards aixecats entre els segles XVI i XVIII, làpides funeràries romanes i sobre tot l'escultura de Minerva amb una de les inscripcions romanes més antigues de la península.

La gran quantitat de restes romanes que conserva la ciutat junt al fet de com s'ha integrat la ciutat sota ells va fer que la UNESCO declarara la ciutat patrimoni de la Humanitaat.

La plaça dels Herois de Budapest, el monument als mil anys de Regne d'Hongria

 Altre imperi que com l'Austrohongarés va iniciar la seua desaparició en la primera guerra mundial, va ser l'Imperi Otomà. L'inici del seu creiximent va ser conquerint terres de l'Imperi Bizantí, després anaren caiguent Bulgària, Sèrbia, el nord d'Àfrica i fins i tot part de la península d'Aràbia i Mesopotàmia. Amb la batalla de Mohacs el Regne d'Hongria passà a mans otomanes excepte el que hui és Eslovàquia que quedà baix la tutela dels Habsburg d'Aústria a l'igual que el Regne de Bohèmia, hui República Txeca.

Budapest va estar durant dos segles en mans dels turcs que deixaren petjada amb alguns edificis que ja visitarem en la ruta "El nord del castelll de Buda". Hui coneixerem el Budapest que defensa la seua nacionalita hongaresa i celebra els seu mileni d'història del Regne d'Hongria. Una zona monumental ubicada a l'oest de la ciutat serà la nostra zona a descobrir, podem arribar en metro o bé en tren, l'estació Nyugati pu és de finals del XIX.

La primera parada és la plaça dels herois on un espectacular monument amb escultura de reis hongaresos conmemora la creació del regne que va emergir del principat d'Hongria en l'any 896. Està compost per una columnata amb reis hongaresos i una gran columna central coronada per l'Arcàngel Gabriel.

Cal apropar-se al monument i fixar-se en el primer rei dels hongaresos, Sant Esteve I que es va convertir al cristianisme comdesprés feren els seus subdits, els magiars. Cal recordar que els magiars o hongaresos arribaren a Europa des d'Àsia Central per tant la seua llengua res té a veure ni amb el llatí ni les llengues eslaves i anglogermàniques. Sols el finés i l'estonià s'assemblen. 

Abans de deixar el monument del mil·leni endarrere buscarem l'estàtua del rei Andreu II d'Hongria que va tindre una filla de nom Jolánta que com no li agradva massa el nom es passà a anomenar-se Violant. Doncs Na Violant es va casar amb el nostre rei Jaume I i aquest en honor al seu sogre va dedicar una de les deu primitives parròquies de la València recentment conquerida a Sant Andreu. Cal aclarir que l'apòstol sant Andreu és molt venerat en les esglésies ortodoxes que el consideren el primer papa, com els catòlics consideren a Sant Pere.

Molt prop es troba un edifici tan neoclàssic que ens recordarà a un temple de l'antiga Grècia. Es tracta del Museu de Belles Arts de Budapest que es va obrir al públic en l'any 1906 i exposa pintures històriques de l'art europeu i l'art hongarés.

A l'altre costat del monument del mil·leni del Regne d'Hongria hi ha un edifici també neoclàssic on està ubicat el Mücsarnok la sala d'exposicions més gran de la ciutat. Aquest edifici sol acollir exposicions d'art contemporani. A destacar el bonic mosaic del frontó de l'entrada principal.

Davant de nosaltres està al nostre abast un dels millors i més monumentals parcs de la ciutat de Budapest. L'escultura d'un arquer, un pabelló noucentista i una de les pistes públiques de patinatge en gel a l'aire lliure més grans d'Europa ens donen la benvinguda.

I ara toca visitar el romànttic castell de Vajdahunyad ubicat en el parc de la ciutat. Es va aixecar en la primera dècada del segle XX inspirant-se en el castell de Corvino o Hunyad de la històrica regió de Transilvània que va pertànyer a Hongria fins a la primera guerra mundial. 

En principi el castell anava a ser un pabelló d'exposicions per a celebrar els mil anys d'Hongria i el material que s'utilitzà primer va ser el cartró-pedra, quan ja es va decidir que anava a ser un edifici permanent ja s'utilitzà la rajola. Més estils arquitectònics propis del Regne d'Hongria es copiaren, com el romànic de la capella benedictina de la regió de Ják.

El castell hui en dia aculll el Museu Nacional d'Agricultura d'Hongria on s'explica l'evolució de l'agricultura al llarg dels deu segles d'història del regne, començant pels primers magiars procedents del centre d'Àsia que sabien caçar i cuidar el ramat però no cultivar. De fet les paraules referents a utensilis i tècniques agricoles de l'hongarès deriven de la llengua eslava que es parlava en aquesta zona. 

Altra joia històrica del temps de l'exposició la podem trobar en aquesta zona. Es tracta d'un antic carroussel que encara funciona i que es custòdia en el que va ser una antiga fàbrica de joguets que va camí dels  cent vint anys.

I la visita de hui s'acaba a les portes dels històrics i senyorials  banys Széchenyi dels que ja gaudírem fa molt anys quan muntàrem en una de les primeres línies de metro del món.

Els apartaments imperials de Hofburg, vivenda i oficina dels Habsburg en el cor de Viena

L'entrada de hui va dedicada a l'Imperi Austrohongarès que va aparèixer en l'any 1804 quan el primer emperador Francesc I el va declarar des del balcó d'una església com a Imperi Austríac, la seua fi la va marcar la primera guerra mundial, que s'inicià en l'any 1914 amb l'atentat que matà el penúltim arxiduc Francesc Ferran I en Sarajevo, lloc on també hem estat. 

Hui visitarem el palau imperial que els Habsburg tenien al centre de Viena des de temps de Rodolf I, en el segle XIII. L'espectacular façana principal que dóna a la plaça de Sant Miquel, on quatre estàtues d'Hèrcules, el deu greg més fort, protegeix l'entrada.

Entrarem al palau per una de les portes protegides per dos Hèrcules i gaudirem d'una bonica cúpula del segle XIX i una monumental escala que ens portarà a visitar la col·leció de plata imperial, un dels nombrosos museus que acull l'antic palau dels Habsburg. Altres són el dedicat a Sisi emperadriu, el Museu Éfeso, el d'Armament Imperial i la Biblioteca Nacional d'Aústria una vedadera meravella que ja coneguem. 

La col·lecció de plata imperial ens mostra entre altres coses la vaixella que utilitzava la família imerial per a menjar, unes peces artístiques de ceràmica profusament decorada. Però a mi el que més em va sorprendre va ser l'enorme centre de taula que no cap en la majoria de les nostres cases.

I de la col·leció de plata imperial accedirem a través d'una monumental escala als apartaments imperials on l'emperatriu Elisabet de Baviera, o simplement Sisi i el seu espòs l'emperador Francesc Josep I van viure.

Des d'aquestos apartaments podem gaudir d'una espectacular vista del pati principal i més gran del palau el conegut com innerer burhof. Una estàtua de l'emperador Francesc I, aquell que ens inicià en aquest llarg viatge al llarg d'onxe imperis perduts, presideix el pati.

L'emperador Frances Josep I és el personatge de la dinastia Habsburg que ens rep en la sala d'audiències, en vida ho va fer amb dues-centes seixanta mil persones. Ara ho fa cada dia a centenars de turistes.

A continuació veurem un bonic menjador on s'emprava alegrement l'espectacular vaixella que hem vist adès. Els Habsburg eren d'alimentar-se amb cinc plats de la forta gastronomia del Tirol mentre que la incompresa Sisi, tildada d'anorèxica per alguns historiadors, era més de menjar poquet i fer esport.

Entrarem al despatx de l'emperador Francesc Josep I on tantes hores va treballar aquest sobirà auster i profundament enamorat de la seua esposa Elisabet de Babiera.. Un amor no correspongut i falçament interpretat en la saga de les películes de Sisi emperatriu.

La sala de bany, o simplement els banys era un dels llocs on més temps pasava l'emperatriu Sisi, després de la sala d'exercici i sempre i quan no estiguera de viatge personal per desconnectar de la vida política de palau i de la cansina sogra que li havia tocat.