Recorde amb enyorança quan vinguéreu a visitar-me a Bratislava, tu havies de fer un conferència de literatura catalana als alumnes del Gymnázium FG Lorcu per commemorar Sant Jordi i coincidireu amb na Marta i n'Anna. El cap de setmana, tots plegats, el vam passar en Budapest, però jo hi vaig arribar un dia més tard perque havia de treballar. Així que vosaltres visitareu abans de la meua arribada el més turístic de Budapest i que jo ja coneixia i el dia que vaig estar jo, l'aprofitarem per a anar descobrint les escases restes que queden d'arquitectura otomana en el barri al nord del castell de Buda.
La capital d'Hongria va estar ocupada pels turcs durant cent cinquanta anys, en els segles XVI i XVII fins que va ser de nou reconquistada pels Habsburg. En els segles posteriors es tractà d'esborrar aquest episodi de sobirania otomana i és per això que hui en dia són molt poques les mostres d'arquitectura que queden d'aquesta època, la majoria concentrades en un agradable passeig vora el riu Danubi.
De Pest, on estava el nostre hotel, fins a Buda, hi ha diversos Ponts per a crear el riu però el més bonic i monumental és el pont de les cadenes, construït en la primera meitat del segle XIX i dinamitat pels nazis va ser refet en 1949.
Caminant en direcció nord, com nosaltres vam fer ja fa més de deu anys, s'arriba a l'església dels caputxins, del segle XIV i reformada en el segle XIX, on és molt difícil trobar elements del gòtic original al seu interior.
L'església va ser mesquita durant el període d'ocupació otomana i encara hui en dia es conserva una finestra de l'època d'estil oriental on han col·locat un sant.
La següent parada va ser davant de l'església calvinista, de finals del segle XIX, amb sostre recobert de rajoles ceràmiques. Si s'està a l'altra part del riu i es mira cap a aquest costat, el castell de Buda i aquesta església són els edificis que més destaquen.
Però l'església més monumental del barri és sense cap mena de dubte, l'església de Sant Anna, un imponent edifici barroc de rematat amb dues torres que es va construir en el segle XVIII.
El seu interior està profusament decorat com no podia ser d'altra manera tractant-se d'un temple barroc. Cal destacar els frescos de Vogl de finals del segle XVIII que es completaren amb altres neobarrocs de 1938.
En la mateixa plaça on es troba aquesta església està també el mercat, un edifici modernista que ja ha perdut l'efervescència de mercat de barri per a convertir-se en un mini centre comercial amb poca vida.
Molt prop està l'església de Santa Isabel, un edifici barroc de finals del segle XVIII que va reemplaçar per complet una mesquita otomana del segle anterior.
I seguirem caminant en direcció nord fins que a la fi arribàrem als banys Király, un dels quatre banys turcs que queden en la ciutat de les aigües termals que és Budapest. Per fi va quedar saciada la meua fam de descubrir arquitectura oriental, en una Europa Occidental i Central que començava a quedar-se menuda per a mi. Aquestos banys de la segona meitat del segle XVI continuen en funcionament.
I la ruta la vam acabar en la tomba de Gül Baba i el jardí de les roses. Aquest senyor, poeta i frare dervix, va morir després de la primera cerimònia religiosa islàmica després la batalla de Mohács, quan Budapest caigué en mans otomanes. És considerat home sant pels musulmans i la seua tomba és un lloc de pelegrinatge.
La tomba va ser convertida en capella de Sant Josep fins que va ser comprada pel govern de Turquia i restaurada. Nosaltres vam trobar a la porta a un vigilant que no sabíem si venia entrades o no, a la fi li vam donar una propina del que va quedar molt sorprés. Supose que l'entrada es lliure i que el vigilant és un treballador del govern turc.
I no massa lluny, d'estil neoclàssic, estan els senyorials banys Lukács de finals del segle XIX encara que hi inclou altres del segle XVI. Els no banyistes sols poden visitar el seu pati amb un jardí frondós.
Va ser un viatge curt però intens que sempré recordaré, ara n'has fert un de més llarg. Que et vaja molt bé i fins a sempre Rafel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada