L'Imperi Romà que va dominar tota la conca mediterrània durant segles es va dividir en dos, l'Imperi Romà d'Orient que visitarem en la propera entrada i l'Imperi Romà d'Occident que no va durar ni dos segles. Hui ens quedarem en aquesta part occidental de l'imperi, que caigué en mans dels bàrbars oficialment datat en l'any 476 dC i que Carlemany i posteriorment el Sacre Imperi Romanogermànic es consideraren successors.
Els romans dominaren quasi tota la península ibèrica i una de les seues províncies va ser la Hispania Citerior posteriorment anomenada Tarraconense per que la seua capital fundada pels romans va ser Tarraco, hui Tarragona. Hui visitarem Tarragona centrant-nos solament en les restes dels principals monuments romans que defineixen el seu centre històric, però aquesta ciutat catalana dóna per a molt més, modernisme que ja coneguérem l'any passat, museus i arquitectura medieval.
El primer que anem a conéixer és el seu amfiteatre romà, construït al segle II en forma ovalada amb graderies escabades a la roca per a que fins a catorze mil espectadors pogueren seure. La combinació de ruïnes i al fons el mare nostrum és ja tot un expectacle sense caldre gladiadors ni feres ferotges.
Passada la moda de lluita de gladiadors el lloc va ser aprofitat i s'hi va construir una basílica visigòtica al segle VI per honrar el lloc on van ser martiritzats el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Elogi. Les restes d¡església de creu llatina que hui veiem són d'altra església posterior anomenada Santa Maria del Miracle.
A través d'un ascensor pujarem a la part alta de la ciutat vella de Tarragona per a gaudir d¡altre monument romà excepcional el seu circ que per a veure'l cal comprar l'entrada única circ-pretori. Accedirem a través de l'entrada situada a la rambla vella i muntarem cap a dalt per a divisar el poc que queda de les graderies de l'enorme circ.
Després ens deixarem perdre pels enormes corredors subterranis que permetien l'accés a les graderies del circ. Aquest colosal monument aixecat al segle I, mesurava tres-cents vint-i-cinc metres de llarg i cent quinze d'ample. Part del recinte es troba encara sota edificis de vivendes.
I després del circ es passa a visitar el pretori una antiga torre romana que comunicava el circ amb el foro. Aquesta torre al segle XII es va converitr en el palau reial dels reis de la Corona d'Aragó. Hui en dia acull algunes peces arqueològiques de l'era romana.
Després de muntar diverses plantes s'arriba a la sala gòtica des d'on podrem gaudir de molt bones vistes de la ciutat de Tarragona. Des de la terrassa i a través d'unes escales tornarem a estar en el cor de la ciutat, en la plaça del Rei.
I de la plaça del rei, en direcció a la mar anirem fins al passeig de Sant Antoni que discorre paral·lel a la muralla romana, que poc ha estat modificada per que simplement els tarraconins l'han aprofitat per a construir damunt o com a molt per a obrir alguna finestra.
El portal de Sant Antoni és una porta de la muralla aixecada al segle XVIII en estil barroc, no ens ha de confondre l'arc de mig punt, puix sobre l'arc hi ha dos lleons i l'escut de Felip II. L'escut de la ciutat de Tarragona està sobre la dovela més alta de l'arc.
Entrarem de nou a Tarraco a través d'un accés que travessa la muralla i ens porta a la plaça de la rumba catalana des d'on naix el carrer de l'escorxador. El nom ve de l'antic escorxador modernista hui seu del rectorat de la universitat Rovira i Virgili que porta el nom d'un polític i lingüista català president de Catalunya en l'exili del temps franquista.
La gran quantitat de restes romanes que conserva la ciutat junt al fet de com s'ha integrat la ciutat sota ells va fer que la UNESCO declarara la ciutat patrimoni de la Humanitaat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada