Moraira, platja i poblet mariner de la Marina Alta.

 En plena ola de calor que estem patint no hi ha res millor que anar a refrescar-nos a la platja, així que anem a passar quasi tot l'estiu de platja en platja. Començarem en casa nostra, en Moraira, el poble mariner de Teulada, localitat de la Marina Alta.

La població de Moraira actual no tindrà més de dos-cents anys per que les zones costaneres del Mediterrani peninsular han estat sota l'amenaça de pirates turcs i del nord d'Àfrica durant molts segles. Així que els bucòlics carrers del poble es varen fraguar durant la segona meitat del segle XIX i el segle XX,

En una xicoteta plaçs s'aixeca l'església de la Mare de Déu dels Desemparats, ocupant al mateix lloc del que era una ermita del segle XIX, amb la mateixa advocació. L'edifici data dels anys setanta del segle passat, però es varen aprofitat materials procedents del castell que visitarem aviat.

I de l'església se n'anirem a la mar per a conéixer el seu port ubicat junt a una bonica cala de pedra de tosca i el cap de Moraira. Aquest lloc ha tingut trànsit d'embarcacions des de temps immemorials i encara hui hi ha barquetes de pescadors que proveeixen de peix fresc als restaurants del poble.

Des del port es pot veure una torre de guaita que rep el nom de torre del cap d'Or. Es va edificar a la fi del segle XVI i es obra de l'arquitecte Antonelli que es dedicà a fortificar la costa per a previndre a la població dels atacs pirates.

Pero la fortificació mes interessant de Moraira-Teulada és sense cap mena de dubte el castell de Moraira. És una edificació de la meitat del segle XVIII. L'edifici estava en estat ruïnós i es va restaurar als anys vuitanta del segle passat.

El més interessant del castell és la seua entrada amb parets de deu metres d'alçada i orientada cap al nord. S'accedia a l'interior per un pont llevadís i coronant la porta encara es pot veure l'escut dels Borbons, que començaren a regnar en Espanya un parell de dècades abans.

I davant del castell de Moraira i mirant cap a la mar es troba l'ermita del castell o ermita de la Mare de Déu del Carme. Aquest edifici de dimensions reduïdes té un sotre a dos aiguas i a l'interior podem veure diverses imatges religioses presidides per la de Sant Joan Baptiste.

El port de Moraira està prou protegit dels vents, però el vent predominant en la zona prové de la mar i els seus efectes es poden veure en la vegetació, exemple d'aquest fet són els pins que no creixen cap a dalt, més bé o fan cap a terra endins.

En l'explanada on està l'ermita i el castell podem trobar l'escultura obra de Cordech y Malavia. Es tracta del gegant de la sal i el que vol representar és la fortalesa de la huminitat front a condicions adverses com per exemple ha sigut la pandèmia de COVID19.

Al costat del promontori pedregós on està ubicat el castell està la platja de l'ampolla, un xicotet paradís de dos cents cinquanta metres amb arenes daurades i bordejada per una pinada i un rierol d'aigües cristal·lines que acaben en la mar.

I des de la platja de l'Ampolla mirant cap al sud es pot veure l'imponent penyal d'Ifach de la veïna població de Calp. Des d'aquest punt de visió aquesta estructura calcària de més de tres-cents metres d'alçada sembla un drac eixint de la mar.

.

Epidauro, el millor conservat teatre de la Grècia clàssica.

 Acabarem la tournée d'entrades dedicades a territoris bizantins en el Peloponès, una península amb quatre penínsules que en l'any 1893 es va convertir en una illa quan es va acabar el canal de Corinto. Aquesta obrea d'enginyeria de poc més de sis quilòmetres estalvia una navegació de quatre-cents quilòmetres. Sols té d'ample vint-i-un metres i huit de profunditat, així que no és apte per a tot tipus d'embarcacions.

Moltes coses són les que es poden visitar en el Peloponès, de fet en època clàssica importants ciutats-estat com Corinto, Micenes i Esparta estaven ací i encara es poden visitar les seues restes arqueològiques. Nosaltres hui anirem a Epidauro, però per la carretera podrem veure el castell venecià de Bourtzí construït al segle XV per a protegir la península que en aquell temps rebia el nom de península de Morea d'atacs de pirates turcs. Aquest castell situat en una diminuta illa hexagonal era la residència dels botxins, encarregats d'assassinar als sentenciats a mort.

Bourtzí és un dels tres castells que té la ciutat de Nàuplia, que rep el nom del fill de Poseidó Naupli. Les altes edificacions defensives són la de Palàmedes i Acronàuplia on es trobava la ciutat bizantina. Nàuplia va ser la primera capital de la Grècia independent dels turcs, ja en els segle XIX.

I per fi arrebem a Epidauro per a conéixer el millor conservat teatre clàssic de tot el país. Hui en dia encara s'utiliza per a fer representacions. Construït al segle IV abans de Crist era conegut per la seua acústica quasi perfecta i està declarat patrimoni de la humanitat.

Però el que realment donava fama a la ciutat d'Epidauro en l'èpcoa de la Grècia clàssica era el santuari dedicat al deu de la sanació Asclepio que va ser saquejat per Sila en l'any huitanta-set abans de Crist i finalment destruït pel rei visigot Alaric I. Moltes de restes d'Epidauro es conserven en el museu arqueològic.

Menys lluidores però amb molt d'encant també estan les restes del que va ser l'estadi on encara es poden apreciar part de les grades i la pista central.Ací es celebraven els jocs d'Asclepeia per ha honrar Asclepio, el déu de la salut.

Krujë, la ciutat medieval d'Albània

 Hui viatjarem a Albània que va pertanyer primer a l'Imperi Romà fins al segle IV i després a l'Imperi Bizantí fins al segle XIII. Però cal aclarir que els il·liris, la tribu que habitava l'actual Albània abans de la conquesta romana, poc els va quedar dels segles de dominació romana i bizantina, L'albanés és una llengua prerromana que deriva de la llengua que parlaven els il·liris. A més és dels pocs estats europeus de majoria msulmana junt a Bòsnia, Kosovo i Azerbaian, herència dels segles de dominació otomana. Albània en llengua local es diu Shqipëria que significa terra d'àguiles, la seua bandera té un àguila bicèfala herència, ara si de l'era bizantina,

La meua primera incursió en terres albaneses va ser d'allò més memorable. Era el més de juliol de 2012 i aquell estiu volia descobrir més països dels Balcans, així que vaig volar a Sarajevo i després de visitar Mostar vaig passar a Croàcia visitant Split, Korcula i Dubrovnik. De Croàcia vaig creuar la frontera a Montenegro i vaig establir el meu campament a Budva, En aquesta ciutat hi havia una agència de viatges que organitzava excursions d'un dia a Tirana, l'amo era un ucraïnés que no parlava anglés per tant havia de contractar els serveis d'un guia, però després de creuar la frotera d'Albània altre guia ens esperava. Així que al cotxe estava jo amb el conductor i dos guies. La primer parada va a la ciutat de Krojë, que coneixerem més profundament en l'entrada de hui.

Krujë és una bonica ciutat que conserva tot l'encant i sabor otomà que es plena de turistes cada vegada que un creuer atraca en el port de Durrës, està molt prop de la capital del país, Tirana i a més el seu castel va ser la residència de l'heroi local Skanderberg que va repelir els atacs otomans durant dos dècades. Aquest home era vasall del rei aragonés Alfons el magnànim. A la seua mort la seua vídua emigrà a València i un fill seu està soterrat al monestir de la Trinitat del cap i casal.

Finalment la ciutat caigué en mans otomanes en l'any 1478 i el soldà Mehmet II manà construir una mesquita, tres anys després. Una tormenta va fer que colapsara en 1917 i la desidia durant la dictadura d'Enver Hoxa h fet que hui sols es puga veure part del seu minaret.

Un museu dedicat a la figura d'Skanderberg va ser aixecat en 1982 seguint els plans dissenyats per la filla i el gendre del dictador Enver Hoxa, Aquest edifici d'aspecte medieval mostra la història de la resistència dels albanesos sota les ordres de Jordi Kastrioti conegut com Skanderberg i l'ajuda rebuda per reis de païso catòlics com Alfons V.

Altre museu molt interessant tant per la històrica casa on està ubicat com per les peces que exposa ñes el Museu Etnogràfic Nacional. A través de diverses sales trobarem objectes quiotidians de les cases albaneses de segles passats, eines del camp, armes i moltes coses més.

En tota ciutat otomana no pot faltar el seu bulliciós bassar. En Krujë el bassar s'ha convertit en botigues per als turistes de creuer que visiten la ciutat en menys de dos hores, però els carrers on està ubicat recorden encara a un bassar turc.

Altre edifici històric que conserva la ciutat i que ens transporta a l'Imperi Otomà de l'edat moderna és ela mesquita de Murad Bey. Durant la dictadura laica d'Enver Hoxa va ser tancada al culte i el seu minaret destruït. En 1991 es va rehabilitar i hui és monument nacional.

Després de visitar Krujë anarem a Tirana, la ciutat de trànsit més caòtic que he vist després de Moscou quan comença el cap de setmana. I la tornada fins a arribar a Montenegro es va fer molt llarga, calor, cinc en un cotxe, hores de cua en l'aduana colapsada d'albanesos que tornaven de les seues vacànces cap a Europa Central i una autovia de vegades carretera sense asfaltar on cada pocs quilòmetres es recordava amb flors a algun mort per accident de trànsit. Vaig entrar a l'hotel de Budva passada la mitjanit. L'ucraïnés que conduïa ja no donava més de si.

Madaba, la ciutat jordana dels mosaics.

 Hui viatgem a terres jordanes per a conéixer la ciutat que custòdia la major quantitat de mosaics bizantins de la regió, es tracta de la ciutat de Madaba. La seua història no podría ser més intensa per que ja era un assentament important en l'edat de ferro, destinació final de Moises després de fugir d'Egipte amb els seu poble jueu i una important ciutat bizantina.

El lloc més visitat de la ciutat és la basílica de Sant Jordi, dedicada al culte ortodox grec. Aquest original temple va ser construït en l'any 1896 sobre altre temple anterior d'origen bizantí datat al segle VI.

Al seu interior trobarem una església de planta basilical de tres naus separades per unes arcades de mig punt i murs bellament decorats amb pintures i mosaics. Un bonic iconoclast presideix la seua nau central.

Però la verdadera joia de la corona d'aquesta església és el mosaic que formava part del temple original bizantí del segle VI on apareix representada Terra Santa com te diu un habitant cristià de la ciutat, que són el 35 %, o Palestina si t'ho diu un habitant musulmà que són la resta. El mosaic original era de noranta metres quadrats, ara sols queda una quarta parrt.

La de Sant Jordi no era l'única església de la bizantina ciutat de Madaba, altre exemple era l'església dels Màrtirs, les seues restes estan en direcció sud cap a la mesquita del rei Hussein. En aquest cas els mosaics varen desparéixer durant la destrucció dels iconoclastes al segle VIII durant el califat dels Omeya. Al costat està el parc arqueològic 2 amb restes del palau cremat.

Madaba com tota ciutat dels països  musulmans pot semblar un poc caòtica i destartalada però té molt d'encant recòrrer els seus carrers on la gent passa més temps que a casa pròpia i on hi ha un necoci en cada façana.

La següent parada la farem en la mesquita més important de la ciutat, la mesquita del rei Hussein. Destaca sobre els sostres dels edificis de la ciutat per les seues cúpules daurades i els seus dos alts minarets.

Continuarem caminant en direcció sud fins el Santuari de la decapitació de Sant Joan el Baptiste, una església catòlica de principis del segle XX que s'aixeca en el cim d'una xicoteta muntanya, però primer accedirem a les ruïnes d'una acròpolis moabita del segle IV aC passant pel costat d'unes columnes romanes.

Un agradable i alhora misteriós passeig per escales tunels i galeries subterrànies ens permetrà veure mosaics, càmeres de culte moabita, un pou sagrat, la reproducció del cap de Sant Joan i moltes coses més.

Altra de les atraccions de l'església es pujar al seu campanar per a poder gaudir de les millors vistes panoràmiques de tota la ciutat de Madaba ja que l'església esta sobre un pujol i cap edifici del centre supera l'altura del seu campanar.

Després de baixar  i abans d'eixir visitarem l'església que encara que té poc més de cent anys té molt d'encant amb murs de pedra i tres naus de dimensions considerables que els catòlics de la ciutat s'eforcen en mantindre-la en un estat impecable.

I més cap al sud es troben les restes arqueològiques de la catedral de la Madaba bizantina i les de l'església dels Apòstols que afortunadament encara conserva els preciosos mosaics de'l'antic paviment en molt bon estat.