Hui viatjarem a Albània que va pertanyer primer a l'Imperi Romà fins al segle IV i després a l'Imperi Bizantí fins al segle XIII. Però cal aclarir que els il·liris, la tribu que habitava l'actual Albània abans de la conquesta romana, poc els va quedar dels segles de dominació romana i bizantina, L'albanés és una llengua prerromana que deriva de la llengua que parlaven els il·liris. A més és dels pocs estats europeus de majoria msulmana junt a Bòsnia, Kosovo i Azerbaian, herència dels segles de dominació otomana. Albània en llengua local es diu Shqipëria que significa terra d'àguiles, la seua bandera té un àguila bicèfala herència, ara si de l'era bizantina,
La meua primera incursió en terres albaneses va ser d'allò més memorable. Era el més de juliol de 2012 i aquell estiu volia descobrir més països dels Balcans, així que vaig volar a Sarajevo i després de visitar Mostar vaig passar a Croàcia visitant Split, Korcula i Dubrovnik. De Croàcia vaig creuar la frontera a Montenegro i vaig establir el meu campament a Budva, En aquesta ciutat hi havia una agència de viatges que organitzava excursions d'un dia a Tirana, l'amo era un ucraïnés que no parlava anglés per tant havia de contractar els serveis d'un guia, però després de creuar la frotera d'Albània altre guia ens esperava. Així que al cotxe estava jo amb el conductor i dos guies. La primer parada va a la ciutat de Krojë, que coneixerem més profundament en l'entrada de hui.
Krujë és una bonica ciutat que conserva tot l'encant i sabor otomà que es plena de turistes cada vegada que un creuer atraca en el port de Durrës, està molt prop de la capital del país, Tirana i a més el seu castel va ser la residència de l'heroi local Skanderberg que va repelir els atacs otomans durant dos dècades. Aquest home era vasall del rei aragonés Alfons el magnànim. A la seua mort la seua vídua emigrà a València i un fill seu està soterrat al monestir de la Trinitat del cap i casal.
Un museu dedicat a la figura d'Skanderberg va ser aixecat en 1982 seguint els plans dissenyats per la filla i el gendre del dictador Enver Hoxa, Aquest edifici d'aspecte medieval mostra la història de la resistència dels albanesos sota les ordres de Jordi Kastrioti conegut com Skanderberg i l'ajuda rebuda per reis de païso catòlics com Alfons V.
Altre museu molt interessant tant per la històrica casa on està ubicat com per les peces que exposa ñes el Museu Etnogràfic Nacional. A través de diverses sales trobarem objectes quiotidians de les cases albaneses de segles passats, eines del camp, armes i moltes coses més.
En tota ciutat otomana no pot faltar el seu bulliciós bassar. En Krujë el bassar s'ha convertit en botigues per als turistes de creuer que visiten la ciutat en menys de dos hores, però els carrers on està ubicat recorden encara a un bassar turc.
Altre edifici històric que conserva la ciutat i que ens transporta a l'Imperi Otomà de l'edat moderna és ela mesquita de Murad Bey. Durant la dictadura laica d'Enver Hoxa va ser tancada al culte i el seu minaret destruït. En 1991 es va rehabilitar i hui és monument nacional.
Després de visitar Krujë anarem a Tirana, la ciutat de trànsit més caòtic que he vist després de Moscou quan comença el cap de setmana. I la tornada fins a arribar a Montenegro es va fer molt llarga, calor, cinc en un cotxe, hores de cua en l'aduana colapsada d'albanesos que tornaven de les seues vacànces cap a Europa Central i una autovia de vegades carretera sense asfaltar on cada pocs quilòmetres es recordava amb flors a algun mort per accident de trànsit. Vaig entrar a l'hotel de Budva passada la mitjanit. L'ucraïnés que conduïa ja no donava més de si.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada