Madaba, la ciutat jordana dels mosaics.

 Hui viatgem a terres jordanes per a conéixer la ciutat que custòdia la major quantitat de mosaics bizantins de la regió, es tracta de la ciutat de Madaba. La seua història no podría ser més intensa per que ja era un assentament important en l'edat de ferro, destinació final de Moises després de fugir d'Egipte amb els seu poble jueu i una important ciutat bizantina.

El lloc més visitat de la ciutat és la basílica de Sant Jordi, dedicada al culte ortodox grec. Aquest original temple va ser construït en l'any 1896 sobre altre temple anterior d'origen bizantí datat al segle VI.

Al seu interior trobarem una església de planta basilical de tres naus separades per unes arcades de mig punt i murs bellament decorats amb pintures i mosaics. Un bonic iconoclast presideix la seua nau central.

Però la verdadera joia de la corona d'aquesta església és el mosaic que formava part del temple original bizantí del segle VI on apareix representada Terra Santa com te diu un habitant cristià de la ciutat, que són el 35 %, o Palestina si t'ho diu un habitant musulmà que són la resta. El mosaic original era de noranta metres quadrats, ara sols queda una quarta parrt.

La de Sant Jordi no era l'única església de la bizantina ciutat de Madaba, altre exemple era l'església dels Màrtirs, les seues restes estan en direcció sud cap a la mesquita del rei Hussein. En aquest cas els mosaics varen desparéixer durant la destrucció dels iconoclastes al segle VIII durant el califat dels Omeya. Al costat està el parc arqueològic 2 amb restes del palau cremat.

Madaba com tota ciutat dels països  musulmans pot semblar un poc caòtica i destartalada però té molt d'encant recòrrer els seus carrers on la gent passa més temps que a casa pròpia i on hi ha un necoci en cada façana.

La següent parada la farem en la mesquita més important de la ciutat, la mesquita del rei Hussein. Destaca sobre els sostres dels edificis de la ciutat per les seues cúpules daurades i els seus dos alts minarets.

Continuarem caminant en direcció sud fins el Santuari de la decapitació de Sant Joan el Baptiste, una església catòlica de principis del segle XX que s'aixeca en el cim d'una xicoteta muntanya, però primer accedirem a les ruïnes d'una acròpolis moabita del segle IV aC passant pel costat d'unes columnes romanes.

Un agradable i alhora misteriós passeig per escales tunels i galeries subterrànies ens permetrà veure mosaics, càmeres de culte moabita, un pou sagrat, la reproducció del cap de Sant Joan i moltes coses més.

Altra de les atraccions de l'església es pujar al seu campanar per a poder gaudir de les millors vistes panoràmiques de tota la ciutat de Madaba ja que l'església esta sobre un pujol i cap edifici del centre supera l'altura del seu campanar.

Després de baixar  i abans d'eixir visitarem l'església que encara que té poc més de cent anys té molt d'encant amb murs de pedra i tres naus de dimensions considerables que els catòlics de la ciutat s'eforcen en mantindre-la en un estat impecable.

I més cap al sud es troben les restes arqueològiques de la catedral de la Madaba bizantina i les de l'església dels Apòstols que afortunadament encara conserva els preciosos mosaics de'l'antic paviment en molt bon estat.

Ciutadella d'Amman, dels llocs habitats ininterrompudament més antics del món

Hui viatgem a l'extrem oriental del Mediterrani per conéixer un dels llocs arqueològics més complets del món que es troba en la capital de Jordània. Aquesta part del pròxim orient va pertànyer a l'Imperi Britànic entre la fi de la primera fins a la fi de la segona guerra mundial.

Aquesta zona arqueològica està a uns vuit-cents metres d'altura i sembla que ha estat habitada ininterrumpudament quasi set mil anys. Així que en una passejada a peu podem passar per davant de restes neolítiques, romanes, bizantines i àrabs.

De la prehistòria s'han trovat diversos enterraments del neolític com també algun que altre habitatge rupestre de segles abans que el lloc acabara rodejat de muralles.

Les ruïnes més espectaculars i bucòliques de tot el recinte són, a parer meu, les poques columnas i restes de fris que queden del temple romà d'Hèrcules, construït al segle II i que segons la grandària del trosset de mà del déu que es pot veure, ens dóna una idea de quan magnífic degué ser aquesta edificació religiosa.

De les restes romanes passem a les restes bizantines caminant un centenar de metres fins a arribar al que va ser una església construïda al segle VI, de la que encara es poden veure algunes de les columnes.

La joia arquitectònica de la Ciutadella és la monumental porta dels Omeia de l'any 720, sala d'audiències del gobernador musulmà d'Amman que aprofita una espectacular obra bizantina.

Els esforços més grans que s'estan duent a terme són en la restauració del Palau Omeia, les restes del saló de tron encara són prou vistoses.

També disposava d'una espectacular mesquita del que hui sols es pot veure l'esplanada que va ocupar i les restes d'un dels seus murs com també els fonaments de les columnes.

Entre altres coses que cal destacar d'aquest enorme Palau Omeia, està l'enorme cisterna, els banys i les restes de canonades fetes en fang.

El museu arqueològic de Jordània està ubicat ací i tenia una subseu a la zona de Jerusalem Est, després de l'ocupació per part d'Israel les seues peces deixaren de pertànyer al museu. De tota manera el que trobem ací és més que interesant anm peces babilòniques, perses, gregues, nabatees, romanes, bizantines i àrabs.

Des de la Ciutadella es pot gaudir d'unes boniques vistes del que és la massificada ciutat d'Amman amb més de quatre milions d'habitants.

I baixant de la Ciutadella i creuant una transitada avinguda es pot gaudir de la immensitat i opulència del teatre romà, construït al segle II quan la ciutat s'anomenava Philadelphia i formava part de la decàpolis, conjunt de deu ciutats frontera del sudest de l'imperi romà.

I just al costat es troba altre edifici romà, l'odeó, construït també al segle II. És un edifici molt més menut que es dedicava més als recitals poètics.

La Petra dels nabateus, un dels llocs amb més màgia del món.

L'escapada de hui promet ser intensa i carregada de sensacions perque viatgem en companyia de l'explorador suís Jean Louis Burckhardt a la llegendària ciutat de Petra, la que va ser capital del poble nabateu durant segles.

Aquest home, gran coneixedor de la cultura i la llengua àrab, es va fer passar per musulmà i va poder entrar en les ciutats santes de La Meca i Medina. Va descobrir a occident temples egipcis i en 1812 va entrar en l'amagada Petra, oculta per als europeus des de feia segles.

Per a arribar a Petra cal travessar la vall de Wadi Musa, amb vistes espectaculars que donen una gran sensació de pau interior. No està de sobra aturar-se en alguna improvisada cafeteria a prendre el típic café de Jordània, preparat sobre el mateix got on es va a beure i condimentat amb cardamom
que li dóna un aroma cítric.

Aquesta pau interior desapareix en el moment d'arribar a la nova ciutat de Petra, convertida en un lloc turístic i comercial. Però una vegada passats els tràmits de l'entrada comença la màgia a envair in crescendo tot el nostre ser. Van apareguent les primeres tombes i mausoleus en la zona coneguda com a xicoteta Petra.

La Bab al Siq que significa porta al Siq, és una impressionant tomba que contenia les restes de cinc humans, representats simbòlicament amb cinc piràmides en la part superior.

Per a accedir a la llegendària Petra hui en dia es fa pel camí que sols utilitzaven els reis i personatges importants, conegut com el Siq, un canyó de més d'un quilòmetre encaixonat entre penyassegats de quasi cent metres. La llum solar intentant entrar per aquest clavill i el color de la pedra és tot un espectacle.

De seguida arribarà el primer gran pic d'emoció, quan el Siq s'acaba i deixa entreveure el famòs mausoleu d'un rei nabateu del segle I, conegut com el tresor perque es pensava que hi amagava un tresor, per això va ser disparat per diversos descrismats buscadors de fortunes.

El tresor és una construcció excavada en la roca de 30 metres d'amplària i 43 metres d'alçada. La façana és el més impressionant, el seu interior no visitable no té cap interés i tampoc amaga cap peça d'or.

Amb aquest primer i intens subministre de màgia descobrirem l'encant de la misteriosa ciutat de Petra que descansava sobre una fèrtil vall capaç de donar aigua i aliment als mercaders de seda i espècies que venien de travessar un desert. La capital nabatea i el seu regne varen ser sotmesos pels romans poc abans del naixement de Crist però no va ser fins al segle II després de Crist quan en temps de l'emperador Trajà, passà a ser definitavament annexionat. Així que podrem veure també construccions típicament romanes com el teatre i el cardo maximus amb les restes de l'arc de Trajà.

Al costat de la via principal no podia faltar el temple principal dels nabateus, conegut amb el nom del Gran Temple per ser l'edifici més gran del que s'ha excavat fins hui. Data del segle I abans de Crist i està construïit en dos nivells i flanquejat per unes espectaculars columnes.

Molt prop està el Qasr al bint, una de les poques construccions que no foren excavades en la roca, sino que es van alçar des de terra. Encara que el seu nom ara pareix evocar castell, era en realitat un altre temple dedicat als déus nabateus en estat ruïnós degut a un gran terratrémol.

Ara cal agafar forces per ens queda per recórrer un camí d'ascens de més de mitja hora, que alguns turistes fan amb burro però crec que per les cares que posen durant el trajecte no deu ser massa fiable. Durant la pujada a peu es pot gaudir de molt bones vistes. La màgia comença a ocupar el teu cos indicant que el segon gran pic està prop d'arribar.

I després del gran esforç arriba la recompensa, l'edifici conegut amb el nom de monestir es presenta majestuós a la vista, és el segon gran pic d'emoció de la visita a Petra. Les seues dimensions són enormes, quasi 50x50 i va ser convertit en monestir en època bizantina.

Baixarem de nou, plenament recompensats i satisfets, arribant fins als temples nabateus per desviar-se cap a l'esquerra i gaudir d'una de les construccions més modernes de l'antiga Petra, la seua església bizantina del que sols queda el seu fantàstic mosaic de terra. La ciutat ja en decadència durant aquesta època encara va ser seu episcopal.

I abans d'enfilar-se pel canyó del Siq visitarem les tombes reials que es mostren majestuoses des de l'església on estem. En aquestos enormes mausoleus sols podien estar soterrats els monarques nabateus, però es desconeix quins reis acabaren ací realment. El lloc és preciós i ens proporciona el tercer pic de màgia abans de desfer el nostre camí fins a la ciutat nova.

I la darrera aturada serà entrar a una de les cases dels mercaders que hi ha davant del teatre, encara que no té res, sols els colors naturals de la roca són tot un espectacle.