Epidauro, el millor conservat teatre de la Grècia clàssica.

 Acabarem la tournée d'entrades dedicades a territoris bizantins en el Peloponès, una península amb quatre penínsules que en l'any 1893 es va convertir en una illa quan es va acabar el canal de Corinto. Aquesta obrea d'enginyeria de poc més de sis quilòmetres estalvia una navegació de quatre-cents quilòmetres. Sols té d'ample vint-i-un metres i huit de profunditat, així que no és apte per a tot tipus d'embarcacions.

Moltes coses són les que es poden visitar en el Peloponès, de fet en època clàssica importants ciutats-estat com Corinto, Micenes i Esparta estaven ací i encara es poden visitar les seues restes arqueològiques. Nosaltres hui anirem a Epidauro, però per la carretera podrem veure el castell venecià de Bourtzí construït al segle XV per a protegir la península que en aquell temps rebia el nom de península de Morea d'atacs de pirates turcs. Aquest castell situat en una diminuta illa hexagonal era la residència dels botxins, encarregats d'assassinar als sentenciats a mort.

Bourtzí és un dels tres castells que té la ciutat de Nàuplia, que rep el nom del fill de Poseidó Naupli. Les altes edificacions defensives són la de Palàmedes i Acronàuplia on es trobava la ciutat bizantina. Nàuplia va ser la primera capital de la Grècia independent dels turcs, ja en els segle XIX.

I per fi arrebem a Epidauro per a conéixer el millor conservat teatre clàssic de tot el país. Hui en dia encara s'utiliza per a fer representacions. Construït al segle IV abans de Crist era conegut per la seua acústica quasi perfecta i està declarat patrimoni de la humanitat.

Però el que realment donava fama a la ciutat d'Epidauro en l'èpcoa de la Grècia clàssica era el santuari dedicat al deu de la sanació Asclepio que va ser saquejat per Sila en l'any huitanta-set abans de Crist i finalment destruït pel rei visigot Alaric I. Moltes de restes d'Epidauro es conserven en el museu arqueològic.

Menys lluidores però amb molt d'encant també estan les restes del que va ser l'estadi on encara es poden apreciar part de les grades i la pista central.Ací es celebraven els jocs d'Asclepeia per ha honrar Asclepio, el déu de la salut.