En plena ola de calor que estem patint no hi ha res millor que anar a refrescar-nos a la platja, així que anem a passar quasi tot l'estiu de platja en platja. Començarem en casa nostra, en Moraira, el poble mariner de Teulada, localitat de la Marina Alta.
La població de Moraira actual no tindrà més de dos-cents anys per que les zones costaneres del Mediterrani peninsular han estat sota l'amenaça de pirates turcs i del nord d'Àfrica durant molts segles. Així que els bucòlics carrers del poble es varen fraguar durant la segona meitat del segle XIX i el segle XX,
En una xicoteta plaçs s'aixeca l'església de la Mare de Déu dels Desemparats, ocupant al mateix lloc del que era una ermita del segle XIX, amb la mateixa advocació. L'edifici data dels anys setanta del segle passat, però es varen aprofitat materials procedents del castell que visitarem aviat.
I de l'església se n'anirem a la mar per a conéixer el seu port ubicat junt a una bonica cala de pedra de tosca i el cap de Moraira. Aquest lloc ha tingut trànsit d'embarcacions des de temps immemorials i encara hui hi ha barquetes de pescadors que proveeixen de peix fresc als restaurants del poble.
Des del port es pot veure una torre de guaita que rep el nom de torre del cap d'Or. Es va edificar a la fi del segle XVI i es obra de l'arquitecte Antonelli que es dedicà a fortificar la costa per a previndre a la població dels atacs pirates.
Pero la fortificació mes interessant de Moraira-Teulada és sense cap mena de dubte el castell de Moraira. És una edificació de la meitat del segle XVIII. L'edifici estava en estat ruïnós i es va restaurar als anys vuitanta del segle passat.
El més interessant del castell és la seua entrada amb parets de deu metres d'alçada i orientada cap al nord. S'accedia a l'interior per un pont llevadís i coronant la porta encara es pot veure l'escut dels Borbons, que començaren a regnar en Espanya un parell de dècades abans.
I davant del castell de Moraira i mirant cap a la mar es troba l'ermita del castell o ermita de la Mare de Déu del Carme. Aquest edifici de dimensions reduïdes té un sotre a dos aiguas i a l'interior podem veure diverses imatges religioses presidides per la de Sant Joan Baptiste.
El port de Moraira està prou protegit dels vents, però el vent predominant en la zona prové de la mar i els seus efectes es poden veure en la vegetació, exemple d'aquest fet són els pins que no creixen cap a dalt, més bé o fan cap a terra endins.
En l'explanada on està l'ermita i el castell podem trobar l'escultura obra de Cordech y Malavia. Es tracta del gegant de la sal i el que vol representar és la fortalesa de la huminitat front a condicions adverses com per exemple ha sigut la pandèmia de COVID19.
Al costat del promontori pedregós on està ubicat el castell està la platja de l'ampolla, un xicotet paradís de dos cents cinquanta metres amb arenes daurades i bordejada per una pinada i un rierol d'aigües cristal·lines que acaben en la mar.
I des de la platja de l'Ampolla mirant cap al sud es pot veure l'imponent penyal d'Ifach de la veïna població de Calp. Des d'aquest punt de visió aquesta estructura calcària de més de tres-cents metres d'alçada sembla un drac eixint de la mar.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada