Senec, la ciutat dels llacs asoleiats a un tir de pedra de Bratislava

 La sisena entrada dedicada a presons i llocs de càstig per als que no acompleixen la llei la farem en Eslovàquia a trenta quilòmetres de la seua capital. Anirem de Bratislava al poble de Senec en autobús i en uns quaranta-cinc minuts ens plantarem quasi al mig del poble, molt prop de l'església de Sant Nicolau.

L'església de Sant Nicolau està situada en un pujol, el lloc més alt del poble i als seus peus està l'abancalat cementeri. Es tracta d'un temple gòtic del segle XIV reformat en estil barroc. No és l'única església del poble, la comunitat germànica era important en aquesta zona, i de fet Senec en alemany es diu Wartberg i en els anys cinquanta del segle passat s'aixeca una església de confessió luterana. I també era rellevant la seua comunitat jueva que va erigir una sinagoga a l'inici del segle XX.

L'edifici civil més interessant i conegut del poble és sense cap mena de dubte la turecký dom que es tradueix com la casa turca. En realitat és un palau renaixentista del segle XVI. Hui en dia és el museu de la ciutat i oficina de turisme.

Del mateix segle és la seua picota, el lloc destinat a lligar i humiliar als que s'atrevien a delinquir i del segle XVIII, com no podia faltar en algun lloc important de l'Imperi Austrohongarés, és una columna de la pesta que en aquesta ocasió està dedicada a la Immaculada.

Però Senec és freqüentat per turistes que no vénen a buscar el seu patrimoni històric, més aviat busquen el natural. Una sèrie de llacs acabaren ajuntant-se formant l'Slnecné jazerá o Llacs Asoleiats que en estiu s'omplin de banyistes. 

I en hivern que de segur que la temperatura no acompanya, es pot gaudir de les activitats aquàtiques gràcies al seu famós Aquapark, un lloc de tobogans, aigua calenta i circuit termal a la voreta del llac, tota una experiència.

Alcalá de Henares, la ciutat més monumental de Madrid.

Cinquena visita a presons i hui ens traslladem quasi al centre de la península Ibèrica per a conéixer de prop la ciutat amb més història de la Comunitat de Madrid, Alcalá de Henares. La Complutum romana, seu episcopal amb una de les dues catedrals magistrals del món, per descomptat també origen d'una de les universitats més antigues d'Europa la Universitat Complutense, ciutat Patrimoni de la Humanitat declarada per la UNESCO i bressol de l'escriptor en llengua castellana més reconegut de la història, Miguel de Cervantes Saavedra.

Des de Madrid capital es pot arribar amb un tren de rodalies a Alcalá de Henares en quaranta-dos minuts i caminant cap al centre el primer edifici destacable que ens trobarem és el neomudèjar palauet de Laredo que hui en dia acull el Museo Cisneriano, per tant es pot visitar.

I entrarem al centre històric pel seu principal carrer, el carrer libreros. El primer monument destacable que trobarem serà l'església del Col·legi dels Jesuïtes que després de ser expulsats d'Espanya  va ser paranimf de la Universitat Complutense i hui és la parròquia de Santa Maria, quan l'original temple de Santa Maria quedà destruïda en 1936.

A mitjan del carrer libreros s'obri la plaça de Cervantes, centre neuràlgic de la ciutat on abans estava l'església de Santa Maria, de la que sols queda el seu campanar i la capella del Oidor que visitarem més tard. Al centre de la plaça el monument a Cervantes i també un històric teatre on cal d'entrar si o si.

Al teatre Corral de Comedias de Alcalá de Henarees sols es pot accedir per veure alguna representació teatral o amb visita guiada. Si no pernoctes a la ciutat la visita guiada és la millor opció per conéixer un antic corral de comèdies del segle XVII i un teatre amb platea i llotges neoclàssic.

I tornarem al carrer libreros, que després de passar la plaça Cervantes es converteix en el carrer major que segons la wikipedia és el carrer amb porxes als dos costats més llarg d'Europa. són quatre-cents metres de negocis històrics i no tants històrics i pisos antics i no tan antics que és una delícia recórrer-lo.

En una xicoteta replaceta en el carrer major està la casa natalícia de l'escriptor Miguel de Cervantes. Unes escultures del Quixot i el seu fidel escuder Sanxo ens ho indicaran. De segur que cal fer cua per a fer-se la foto de rigor.

De la casa original no queda res, però hui en dia s'aixeca una casona castellana del segle XVII convertida en museu, amb un interessant pati central que articula totes les habitacions de la casa i que recull mobiliari i objectes de l'època cervantina.

El carrer major acaba en la plaça dels sants xiquets, els màrtirs romans Just i Pastor que tenen en aquesta mateixa plaça una catedral dedicada a ells. Com he dit abans, junt amb la catedral de la ciutat belga de Lovaina, són les úniques que reben el nom de catedral magistral per que tots els seus canonges són doctors en teologia.

Es tracta d'un temple gòtic manat construir pel cardenal Cisneros a la fi del segle XV just en el lloc on segons la tradició foren decapitats els sants Just i Pastor a principi del segle IV. Abans hi havia hagut més temples en aquest lloc.

I de la plaça dels sants xiquets agafarem el carrer escritorios que després es converteix en Santa Úrsula fins arribar a l'altre costat de la plaça Cervantes. Ara és el moment de visitar la capella del Oidor que va ser fundada per Pedro Díaz de Toledo "el oidor" del rei Joan II de Castella. L'edificació del segle XV encara conserva un original arc amb algepseria mudèjar i la pica on va ser batejat Cervantes.

Per a recarregar bateries recomane prendre un café a tastar els típics dolços d'Alcalá de Henares, rosquillas, tejas i costradas en la pastisseria Salinas que està en la mateixa plaça Cervantes. Després continuarem pel carrer col·legis que està ple d'antics convents-col·legis. Un d'ells Sant Basili i al costat el de Sant Tomàs que s'ha convertit en parador nacional junt amb el solar d'altres dos. Però abans d'açò varen ser caserna i presó d'homes.

I acabarem la visita en la seu del que és hui la Universidad de Alcalá però que fa més de cinc-cents anys era la seu de la Universitat Complutense, una de les més històriques d'Europa, manada construir pel  cardenal Cisneros. Impressionant façana en forma de retaule de tres cossos que es va construir durant la primera meitat del segle XVI.

El cenotafi del dominic i auster Cisneros és una meravella de l'escultura renaixentista executada per l'italià Domenico Fanceli i que llueix en la capella de Sant Ildefons decorada en estil mudéjar i plateresc i rematada amb un teginat de fusta mudèjar que és una verdadera meravella. Tot el contrari de sezillesa i austeritat que buscava Cisneros per a la seua universitat.

Digne de veure en l'antic col·legi de Sant Ildefons, ara Universitat d'Alcalà és el seu paranimf on cada any es fa entrega dels premis més prestigiosos de la llengua castellana, els premis Cervantes. Els guanyadors queden enregistrats en la paret de l'antesala.

L'edifici té tres claustres, el pati major de tres pisos, l'antic pati dels filòsofs, del que queda ben poc de l'original, i el pati trilingüe que rep aquest nom per que va acollir a estudiants de llatí, grec i hebreu i amb una galeria d'arcs de dos pisos.

Lincoln, castell i una de les millors catedrals d'Anglaterra

 Viatgem a les Midlands d'Anglaterra per a poder gaudir d'un efecte "guau" quan de repent aparega en el nostre camp de visió la catedral de Lincoln. A més molt prop existeix un castell amb una pressó com la de les pel·lícules i que la seua ronda de muralla ens permet traure unes espectaculars fotos de la catedral amb efecte "guau"

La millor manera d'arribar a la ciutat és amb tren i de l'estació al centre històric de la ciutat hi ha sols un agradable i curt passeig. Creuarem e riu Witham i ens fixarem en el pont més antic d'Anglaterra, datat en l'any 1160 i conegut com a High Bridge.

I per a arribar a la zona de la catedral i el castell ens deixarem perdre per els bonics carrers del centre històric de traçat medieval. Anirem, sempre que aquest enrevesat entramat de carrers ens deixie, en direcció nord i descobrirem en un d'ells la Jew's House. És una de les cinc cases jueves que encara està en peu en Anglaterra on els jueus foren expulsats en l'any 1290.

I per fi apleguem a la imponent Exchequer Gate, lloc on l'església cobrava els seus tributs i lloguers. En realitat no és una porta, en són tres i va ser construïda en sel segle XIV, amb diversos pisos amb vivendes de lloguer.

Si travessem aquesta porta, arribem a una mena de pati on està la façana principal de la catedral de Lincoln, una verdadera meravella que amb les seues tres torres altíssimes deixa bocabadat a tot turista que per ací s'acosta.

Aquesta catedral aixecada entre els segles XI i XIV combina armoniosament elements del primitiu estil normand amb elements posteriors d'estil gòtic, Les portes d'accés són normandes i sobre elles vidrieres i un rosetó d'estil gòtic.

Aquesta catedral és una de les més grans d'Anglaterra amb una imponent nau central de volta de creueria i tres torres que mesuren uns vuitanta-sis metres. Es varen aixecar a principis del segle XIV i foren la construcci´´o més alta del món fins al segle XVI.

La sala capitular de planta circular amb una columna central que sosté el seu sostre i uns espectaculars vitralls omplin de llum aquest espai màgic. La Carta Magna, un document de 1215 que amb certes lleis limitava el poder reial i que inspità la constucció nordamericana segur que es signaria en aquest lloc.

Altre element arquitectònic que no podem deixar de visitar és el meravellós claustre d'estil gòtic des d¡on veuren un dels dos rosetons de la catedral conegut com a l'ull del bibe També resulta interessant el cadirat del cor, fet en fusta i que està considerat un dels millors del Regne Unit.

Unes ruïnes bucòliques es poden visitar també, són el que queda de l'antic palau episcopal. Es va aixecar en el segle XII quan Lincoln era la seu d'una de les diòcesis més poderoses del Regne d'Anglaterra.

I ja visitada i fotografiada la catedral tornarem a eixir per l'Exchequer gate i ens fixarem en dues boniques construccions, l'església de la Magdalena del segle XIII i una històrica casa del segle XVI conegudes amb el nom de Leigh-Perbemton House.

Per fi entrarem al castell de Lincoln que data de l'any 1068, però cocupa el solar d'una construcció ja romana. Al seu interior es custòdia una de les quatre còpies originals de la Carta Magna i una pressó d'època georgiana i victoriana que deixà de funcionar en l'any 1878.

Però el que toca fer dins del castell és passejar per la seua ronda de muralla i treure les millors fotos que es poden fer de la catedral i el seu centre històric. En aquest lloc s'organitzen multitud d'activitats cada any.

I acabarenm la quarta entrada de la sèrie de presons i llocs de càstic en l'Arc de Newport. És l'arc més antic de tot el Regne Unit, del segle III ni més ni menys, i formava part de la porta nord de la Lindum Colònia romana.