Cinquena visita a presons i hui ens traslladem quasi al centre de la península Ibèrica per a conéixer de prop la ciutat amb més història de la Comunitat de Madrid, Alcalá de Henares. La Complutum romana, seu episcopal amb una de les dues catedrals magistrals del món, per descomptat també origen d'una de les universitats més antigues d'Europa la Universitat Complutense, ciutat Patrimoni de la Humanitat declarada per la UNESCO i bressol de l'escriptor en llengua castellana més reconegut de la història, Miguel de Cervantes Saavedra.
Des de Madrid capital es pot arribar amb un tren de rodalies a Alcalá de Henares en quaranta-dos minuts i caminant cap al centre el primer edifici destacable que ens trobarem és el neomudèjar palauet de Laredo que hui en dia acull el Museo Cisneriano, per tant es pot visitar.
I entrarem al centre històric pel seu principal carrer, el carrer libreros. El primer monument destacable que trobarem serà l'església del Col·legi dels Jesuïtes que després de ser expulsats d'Espanya va ser paranimf de la Universitat Complutense i hui és la parròquia de Santa Maria, quan l'original temple de Santa Maria quedà destruïda en 1936.
A mitjan del carrer libreros s'obri la plaça de Cervantes, centre neuràlgic de la ciutat on abans estava l'església de Santa Maria, de la que sols queda el seu campanar i la capella del Oidor que visitarem més tard. Al centre de la plaça el monument a Cervantes i també un històric teatre on cal d'entrar si o si.
Al teatre Corral de Comedias de Alcalá de Henarees sols es pot accedir per veure alguna representació teatral o amb visita guiada. Si no pernoctes a la ciutat la visita guiada és la millor opció per conéixer un antic corral de comèdies del segle XVII i un teatre amb platea i llotges neoclàssic.
I tornarem al carrer libreros, que després de passar la plaça Cervantes es converteix en el carrer major que segons la wikipedia és el carrer amb porxes als dos costats més llarg d'Europa. són quatre-cents metres de negocis històrics i no tants històrics i pisos antics i no tan antics que és una delícia recórrer-lo.
En una xicoteta replaceta en el carrer major està la casa natalícia de l'escriptor Miguel de Cervantes. Unes escultures del Quixot i el seu fidel escuder Sanxo ens ho indicaran. De segur que cal fer cua per a fer-se la foto de rigor.
De la casa original no queda res, però hui en dia s'aixeca una casona castellana del segle XVII convertida en museu, amb un interessant pati central que articula totes les habitacions de la casa i que recull mobiliari i objectes de l'època cervantina.
El carrer major acaba en la plaça dels sants xiquets, els màrtirs romans Just i Pastor que tenen en aquesta mateixa plaça una catedral dedicada a ells. Com he dit abans, junt amb la catedral de la ciutat belga de
Lovaina, són les úniques que reben el nom de catedral magistral per que tots els seus canonges són doctors en teologia.
Es tracta d'un temple gòtic manat construir pel cardenal Cisneros a la fi del segle XV just en el lloc on segons la tradició foren decapitats els sants Just i Pastor a principi del segle IV. Abans hi havia hagut més temples en aquest lloc.
I de la plaça dels sants xiquets agafarem el carrer escritorios que després es converteix en Santa Úrsula fins arribar a l'altre costat de la plaça Cervantes. Ara és el moment de visitar la capella del Oidor que va ser fundada per Pedro Díaz de Toledo "el oidor" del rei Joan II de Castella. L'edificació del segle XV encara conserva un original arc amb algepseria mudèjar i la pica on va ser batejat Cervantes.
Per a recarregar bateries recomane prendre un café a tastar els típics dolços d'Alcalá de Henares, rosquillas, tejas i costradas en la
pastisseria Salinas que està en la mateixa plaça Cervantes. Després continuarem pel carrer col·legis que està ple d'antics convents-col·legis. Un d'ells Sant Basili i al costat el de Sant Tomàs que s'ha convertit en parador nacional junt amb el solar d'altres dos. Però abans d'açò varen ser caserna i presó d'homes.
I acabarem la visita en la seu del que és hui la Universidad de Alcalá però que fa més de cinc-cents anys era la seu de la Universitat Complutense, una de les més històriques d'Europa, manada construir pel cardenal Cisneros. Impressionant façana en forma de retaule de tres cossos que es va construir durant la primera meitat del segle XVI.
El cenotafi del dominic i auster Cisneros és una meravella de l'escultura renaixentista executada per l'italià Domenico Fanceli i que llueix en la capella de Sant Ildefons decorada en estil mudéjar i plateresc i rematada amb un teginat de fusta mudèjar que és una verdadera meravella. Tot el contrari de sezillesa i austeritat que buscava Cisneros per a la seua universitat.
Digne de veure en l'antic col·legi de Sant Ildefons, ara Universitat d'Alcalà és el seu paranimf on cada any es fa entrega dels premis més prestigiosos de la llengua castellana, els premis Cervantes. Els guanyadors queden enregistrats en la paret de l'antesala.
L'edifici té tres claustres, el pati major de tres pisos, l'antic pati dels filòsofs, del que queda ben poc de l'original, i el pati trilingüe que rep aquest nom per que va acollir a estudiants de llatí, grec i hebreu i amb una galeria d'arcs de dos pisos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada