Žilina la joia renaixentista d'Eslovàquia i la quarta ciutat més poblada

 El nostre passeig per les creus ens porta hui a la ciutat eslovaca de Žilina, situada al nord del país i aun tir de pedra de Txèquia i Polònia. Amb poc més de huitanta ml habitants, es poden recòrrer a peu els seus punts d'interés i està comunicada amb tren amb la capital del país, Bratislava.

Arribarem des de la capital, Bratislava a Žilina en tren, la seua estació es va inaugurar en l'any 1871 i és un nus de comunicació entre les dues ciutats més importants del país, Bratislava i Košice. Però aquesta línia de tren s'allarga fins a Kíev en Ucraïna per l'oest i fins a Venècia en Itàlia per l'est, De l'edifici molt interessants són els seus acolorits vitralls.

La imatge i símbol de la ciutat són les dues imponents torres, una és el campanar de la catedral i l'altra és l'anomenada torre Burian, que actuaran com a fars per a arribar a la notra primera parada, la plaça Adreja Hinku, on es trobava el castell i que ofreix una bona vista de l'absis de la catedral.

La catedral, primerament dedicada a Santa Maria, hui porta el sobrenom de la Santíssima Trinitat i es va aixecar en XIV, però l'aspecte actual de fortalesa el va adquirir al segle XVI i es va arrematar en estil renaixentista. A l'exterior es pot veure una xicoteta capella dedicada al calvari on un mosaic ens mostra les figures de la Magdalena, la Mare de Déu i Sant Joan Evangelista consternats davant la Sanata Creu, és extrany però no apareix la imatge de Crist.

I junt a la torre campanar de la catedral i competint amb ella amb bellesa i port trobem la Torre Burian, a la que es pot muntar per veure les millors imatges de la Žilina medieval, La torre que també té campanes és d'estil renaixentista i mesura quaranta-sis metres.

 Si la silueta de les dues torres són el símbol i la típica imatge de la ciutat de Žilina, la seua joia arquitectònica al meu parer és la Marianske Namestie. Una plaça quasi quadrada rodejada de porxes que a sobre té boniques cases de colors d'estil renaixentista.

És obligatori fer una foto en aquesta plaça en el punt on encara es distingeixen les dues punxes que rematen les cúpules bulboses de metall del campanat de la catedral de la Santíssima Trinitat i de la torre Burian. 

En la plaça podem trobar l'edifici de l'antic ajuntament, un edifici del segle XVI amb caràcter renaixentista que encara conserva els cellers gòtics de l'antiga casa que es va comprar per a fer la seu del govern municipal.

Però l'edifici més imprtant de la plaça és l'antic monstir i església de la conversió de Sant Pau. Un conjunt d'estil barroc del segle XVIII que aixecaren ací els jesuïtes un segle després d'haver-se establert en la ciutat. L'edifici va passar a les monges filles de l'anor cristià de Sant Vcent de Paül un segle més tard que el convertiren en hospici i va acollir a xiquets jueus durant l'ocupació nazi. Durant la segona guerra mundial fou hospital i durant el comunisme escola de medicina i centre d'exosicions, Hui en dia torna a tindre monges de nou. L'església té una bonica façana rematada amb dos campanars bessons.

I al centre de la plaça trobem una bonica font i un pedestal amb escultura que recorda a una columna de la pesta però en aquest cas no celebra la fi de cap epidèmia, simplement reconeix la recatolització o simplement la contrarreforma catòlica, que està coronada amb la imatge de la Immaculada Concepció,

Pezinok, poble monumental i de vi prop de Bratislava

 Hui viatgem a Eslovàquia per a conéixer Pezinok, una interessant ciutat de vint mil habitants situada a vint quilòmetres de Bratislava, la capital del país. La comunicació en transport públic està asegurada amb tren i autobús. El lloc és famós per les bodegues de vi i també pel seu bonic patrimoni monumental.

Des l'estació del tren o de la carretera on para l'auobús ens dirigirem cap al centre a visitar el Museu dels  Petits Càrpats ubicat en una casa del segle XVII que va ser d'una família de vinaters. És el millor lloc per conéixer com es feia el vi en aqesta regió d'Eslovàquia one els Càrpats disminueixen la suea alçada.

La següent parada ens permetrà visitar dues esglésies, la primera està dedicada a la transfiguració del nostre Senyor i es va construir al segle XVII quan el govern de la ciutat estava en mans dels cristians evangèlics. Després els serveis religiosos de l'església anirien canviant de confesions cristianes i de congregacions religioses catòliques.

L'altre església amb un campanar més imponent es coneix amb el nom d'església evangèlica, es va aixecar al segle XVIII i es tracta d'un edifici de nau única amb sostre a dues aigües. Es va declarar monument nacional d'eslovàquia en l'any 2018.

Una columna barroca de la pesta, com no pot faltar en cap ciutat de l'antic imperi Austrohongarés s'aixeca molt prop i està dedicada a la Immaculada concepció de Maria, encara que la patrona de la ciutat és la Mare de Déu de l'Assumpció.

I el segon edifici civil més interessant de la ciutat és el seu ajuntament renaixentista de parets blanques i sotre roig amb pati interior recorregut d'arcades. Ací tambe es pot menjar per que hi ha un restaurant, beure perque té una vinoteca i també oficina de turisme.

I anirem a cercar el monument civil més important de la ciutat pujant cap un parc de frondosos arbres però abans pararem en el temple marià, motiu de la visita de hui, dedicat a l'Assumpció de Maria. Es tracta d'una església que s'inicià al segle XIII. La nau és d'estil gòtic tardà i el seu campanar és d'estil barroc.

I acabarem la ruta de hui en el curiós castell de Pezinok, del segle XIII abans rodejat a un fossat ple d'aigua. L'edifici va ser adquirit per una ccoperativa de vins al segle XIX i hui és restaurant i hotel amb spa.

De la Bratislava art nouveau, a la del segle XXI passant per la txecoslovaca.

 Les columnes modernistes les veuren en Bratislava en un dels seus monuments més curiosos, l'església blava o modrý kostolík. El blau que decora façana i interior és el que dóna nom a l'església actualment encara que quan es va construir entre 1909 i 1913 es va dedicar a Santa Isabel d'Hongria.

Al seu interior trobarem encara inscripcions en hongarès la llegua oficial del Regne d'Hongria, del que formava part Eslovàquia dins del poderós Imperi Austrohongarés dels Hasburg. L'església és obra de l'arquitectehongarés Ödön Lechner, amb el Gaudí d'Hongria, amb el seu estil modernista que evocava l'Orient Mitjà.

Aquest arquitecte desenvolupà el seu treball majoritàriament en Budapest, però en Bratislava podem trobar com el palau Roland, situat en la plaça Major de la ciutat el Gymnásium Alenxandra Markusa molt prop de l'església blava.

Caminant en direcció sud a buscar el riu Danubi es passa per la Safárikovo námestie, una plaça destartalada travessada contínuament per trolebusos però amb l'encant de dos edificis de vivendes també modernistes.

En la mateixa plaça està l'auditori de la Universitat Comenius de Bratislava amb un estil més soviètic. Aquesta universitat es va crear a principis del segle XX i al costat l'edifici modernista de la Facultat de Filosofia, obra de Josef Ritner de 1812.

I caminant cap al riu per Vajanskho nábrezie, en una cantonada es troba una de les seus del Museu Nacional Eslovac, aquest concretament dedicat a la història natural del país, en un edifici comunista dels anys vint del segle passat. Davant hi ha una estátua de Tomas G Masaryk un dels pares de la creació de Txecoslovàquia en l'any 1918.

Seguint les aigües del riu Danubi arribem a una zona amb interessants edificis que deixen endarrere el passat hongarés i txecoslovac d'Eslovàquia. Són ja del segle XXI, de l'Eslovàquia de la Unió Europea. Cal destacar el nou Teatre Nacional Eslovac i el centre comercial Eurovea.

En la plaça hi han tres fonts i diverses escultures, la que més sorpren és la d'un lleó que sosté l'escut d'Eslovàquia que està ubicat sota una enorme columna blanca. Davant d'ell l'escultura del general Milan Ratislav Stefánik que lluità per la independència d'Eslovàquia de l'Imperi Austrohongarés i la creació de Txecoslovàquia.

Nosaltres ens quedarem ací però el riu Danubi continuarà el seu camí travesant per baix el pont Apolo que rep el nom de la refineria Apolo que estava ubicada en aquesta zona i que va ser bombardejada durant la segona guerra mundial.

Senec, la ciutat dels llacs asoleiats a un tir de pedra de Bratislava

 La sisena entrada dedicada a presons i llocs de càstig per als que no acompleixen la llei la farem en Eslovàquia a trenta quilòmetres de la seua capital. Anirem de Bratislava al poble de Senec en autobús i en uns quaranta-cinc minuts ens plantarem quasi al mig del poble, molt prop de l'església de Sant Nicolau.

L'església de Sant Nicolau està situada en un pujol, el lloc més alt del poble i als seus peus està l'abancalat cementeri. Es tracta d'un temple gòtic del segle XIV reformat en estil barroc. No és l'única església del poble, la comunitat germànica era important en aquesta zona, i de fet Senec en alemany es diu Wartberg i en els anys cinquanta del segle passat s'aixeca una església de confessió luterana. I també era rellevant la seua comunitat jueva que va erigir una sinagoga a l'inici del segle XX.

L'edifici civil més interessant i conegut del poble és sense cap mena de dubte la turecký dom que es tradueix com la casa turca. En realitat és un palau renaixentista del segle XVI. Hui en dia és el museu de la ciutat i oficina de turisme.

Del mateix segle és la seua picota, el lloc destinat a lligar i humiliar als que s'atrevien a delinquir i del segle XVIII, com no podia faltar en algun lloc important de l'Imperi Austrohongarés, és una columna de la pesta que en aquesta ocasió està dedicada a la Immaculada.

Però Senec és freqüentat per turistes que no vénen a buscar el seu patrimoni històric, més aviat busquen el natural. Una sèrie de llacs acabaren ajuntant-se formant l'Slnecné jazerá o Llacs Asoleiats que en estiu s'omplin de banyistes. 

I en hivern que de segur que la temperatura no acompanya, es pot gaudir de les activitats aquàtiques gràcies al seu famós Aquapark, un lloc de tobogans, aigua calenta i circuit termal a la voreta del llac, tota una experiència.

Svätý Jur, un típic poble eslovac entre bancals de vinyes

 La constitució de 1931 va prohibir qualsevol tipus de crucifix en les escoles així que un 6 de febrer de 1932 diversos sectors catòlics protagonitzaren al nostre país unes sonades protestes. Hui encetaré una sèrie d'entrades que aniran dedicades a diferents tipus de creus cristianes que ja vos dic que poden ser molt diverses.

La més coneguda per tothom és la creu llatina, un encreuament perpendicular de dos segments, el vertical és més llarg que l'horitzontal i de crucifix que segueix aquest model, el més curiós que mai he vist, es troba en un poble a pocs quilòmetres de Bratislava que es diu Svätý Jur. Es tracta d'un Crist crucificat amb un peculiar paraigua per a no banyar-se.

El nom d'Svätý Jur es podria traduir per Sant Jordi. En els darrers anys de comunisme al país el lloc s'anomenava com a Jur pro Bratislave. Si es disposa de temps és un lloc agradable per a visitar per que el seu centre conserva encara les cases típiques de planta baixa i única.

Quasi a l'entrada del poble ens trobem amb l'esvelta i elegant església de la Santíssima Trinitat. Un temple construït al segle XVII que durant els primers anys va ser per a la comunitat evangèlica, descendents d'alemanys que s'instal·laren per multitud de pobles d'Eslovàquia i Txèquia. Així que no és gens estrany trobar en aquestos països, dos imponents esglésies en un mateix poble. Una companya em deia que a Eslovàquia juguen al cristianisme a dues bandes. Però es quedà curta, en la zona oriental és prou popular una tercera variant, la grecocatòlica eslovaca, d'arrels ortodoxes i obediència al Papa de Roma.

Uns quaranta anys després de la seua construcció, l'església de la Trinitat passà a mans dels catòlics que la varen barroquitzar després de l'atac de les tropes del turques en l'any 1704 i aprofitant que les cases del voltant havien sigut devastades, els escolapis aprofitaren per a fer un monestir.

Si continuen pel carrer principal pujant la costera arribarem a la casa-palau dels Pálffy des del segle XVII. En el segle XVIII i XIX va ser llogada i a principis del XX va ser hospital de xiquets. Hui en dia és la seu d'una institució educativa.

Altres cases senyorials es poden trobar en el poble, com són una casa renaixentista dels Armbruster que es va construir aprofitant les muralles i la també renaixentista mansió dels Zichy on es troba hui l'ajuntament.

Però el monument més important d'Sväty Jur és la seua gòtica església que com no podia ser d'altra manera està dedicada a Sant Jordi que li dóna el nom. Es va aixecar al segle XIII sota altre temple romànic més antic.

Al seu interior gaudirem de diversos elements artístics dels segles XIV al XVI i unes vidrieres de fa setanta anys. Però el més destacable és l'altar de Sant Jordi, fet en gres blanc pel taller d'Stephan Pilgram en l'any 1527.

Si haguera de triar altre element que em va quedar per a sempre gravat en la retina d'aquest poble a banda del Crist del paraigua és sense cap mena de dubte el campanar de l'església de Sant Jordi. Es tracta d'una construcció en fusta del segle XVII, de després de la invasió otomana amb una històrica campana de l'any 1400 que una llegenda diu que va ser soterrada abans de la invasió i trobada després per un porc.

Tant l'església com el campanar es troben sota un pujol en la zona més alta del poble. I ja que hem arribat fins ací dalt no podem començar el descens sense abans gaudir un temps de les vistes del poble de Sant Jordi.