Xahrisabz, 2700 anys de ciutat a Uzbekistan

Hui fa trenta anys de la caiguda del mur de Berlín, fet propiciat per la Unió Soviètica que va propiciar el col·lapse i desmembrament de la Unió Soviètica. Quasi 2 anys més tard, un 1 de setembre de 1991 Uzbekistan es va convertir en un país independent deixant de ser república soviètica.

L'entrada de hui ens portarà a la ciutat de Xahrisabz, ciutat que es creu que té ja 2700 anys i que a més pot presumir d'haver allotjat una nit a Alexandre el Gran i ser el lloc de naixement del gran Tamerlà, un conqueridor del segle XIV que va arribar a crear un dels imperis més grans que mai ha exisitit.

La seua voluntat va ser que fóra soterrat al conjunt de Dorus-Saodat on anys abans descansaven les restes de dos fills seus que havien mort en diferents batalles. Una guerra posterior va destruir el conjunt que a poc a poc s'ha anat restaurant. Per desgràcia una forta tempesta i posterior nevada va impedir que el seu cos poguera ser traslladat des de Samarcanda.

Si està en peu el que anava a ser el seu lloc de soterrament, una cripta  més senzilla i gens ostentosa per que com segons deia era el que tocava per a un guerrer. Tamerlà més que emperador es considerava un guerrer.

Una mesquita típica amb la seua porxada de columnes de fusta es pot veure en aquest lloc, la de l'iman Mechet Khazrat.

Molt  prop del conjunt de Dorus-Saodat que significa el lloc per als poderosos, està el mausoleu Shamsitdina kulola i la mesquita de Kok-Gumbaz que destaquen per les seues cúpules de ceràmica blava.

La mesquita va ser obra d'un nét de Tamerlà Mirzo Ulugbek, gran científic i astrònom que la va fer en honor al seu pare com consta en una inscripció a l'entrada. Darrere hi ha una madrassa.

Al mausoleu encara es poden veure diverses tombes que anaven destinades als descendents de Mirzo Ulugbek. També hi ha una altra de la que els pares amb fills malalts tiraven aigua que després arreplegaven pera que els infants la begueren després i sanaren.

Caminaren pel carrer principal del centre històric d'aquesta ciutat que ha estat declarat patrimoni de la humanitat i descobriren llocs de la venda ambulant d'allò més curiosos.

De seguida ens toparem en el monument escultòric dedicat al fill més il·lustre que la ciutat mai ha tingut, el gran Tamerlà que s'aixeca majestuós sobre les restes del que va ser el seu Palau d'estiu.

I acabem la visita turística gaudint de les restes del Palau Ak-Saray que significa palau blanc. El gran Tamerlà, que tantes construccions i palaus havia manat aixecar al llarg del seu imperi i sobretot a la capital, Samarcanda, va voler fer ací, a la seua ciutat, el més espectaculars de tots. No va escatimar en res, va buscar els millors arquitectes i posà a treballar a cinc mil esclaus. la llàstima és que hui queda ben poc.

I per a recuperar forces just davant es trobava un típic bar uzbek on refrescaven de la calor els d'allí, clar això era abans de la renovació de la ciutat. De segur que hui és un lloc freqüentat per turistes i per pocs nacionals.

Fortalesa de Brest, monument a les víctimes de la Guerra Pàtria en Bielorússia

La segona ex-república soviètica que anem a visitar és Bielorússia que potser siga per a nosaltres el país més desconegut del vell continent. Les relacions diplomàtiques amb aquest país es feien a través de l'ambaixada de París per que no fa massa temps que aquest país té ambaixada a Madrid. L'estabilitat econòmica que viu gràcies en part a l'excel·lent relació amb Rusia d'on arriben importants inversions i el règim polític més pròxim a la dictadura de tota Europa, no afavoreix la migració de bielorussos cap als països de la Unió. Així que és complicat tenir alguna idea o estereotip del que és el poble bielorús. Jo amb quatre dies al país, amb una población que no parla anglés i amb un xòfer que sols deia el que era exclussivament necessari, no vaig aprendre res dels bielorussos.

Hui visitarem la fortalesa d'una ciutat molt important del país, Brest. La seua importància li ve bàsicament de la seua posició estratégica, just en la frontera amb Polònia país al que va pertànyer durant molt de temps. De fet la línia de tren que uneix Moscou amb Varsòvia passa per ací on es fan les operacions necessàries per a adaptar els ferrocarrils a l'ample de la via russa.

La fortalesa de Brest va ser la més gran de tota la Unió Soviètica, amb més de 4 quilòmetres quadrats i es va començar a construir en el segle XIX en les illes delimitades pels rius Buh Occidental, Mujavets i els seus canals.

L'entrada principal es fa a través d'una enorme porta fabricada en gris i trist formigó que té forma d'estrella i que ens transporta de seguida a l'era soviètica.

La fortalesa s'ha convertit en un espai per a la memòria dels herois que lluitaren contra l'ocupació dels nazis duran la Segona Guerra Mundial així que no és d'estranyar que ens trobem amb armament de l'època com aquestos tancs.

L'assedegat és una tètrica escultura que representa un home que intenta agafar l'aigua del riu per a beure. És un homenatge als darrers soldats que van resistir l'ocupació del castell pels nazis en 1941.

I si arribem a la plaça de cerimònies ens quedarem bocabadats per la magnificència dels monuments que allí trobarem. En primer lloc ens pararem a observar l'obelisc baioneta que mesura cent metres d'alçada i que és visible des de qualsevol racó de la fortalesa.

El monument al coratge és un gran bloc de ciment que mesura trenta-tres metres i ens conta la història heroica de la defensa de la fortalesa a través de diferents figures esculpides en el ciment.

Abans d'arribar als peus del monument al coratge està la flama eterna i una graderia on apareix el nom de totes les ciutats soviètiques que patiren i lluitaren durant la Segona Guerra Mundial.

I per darrere del monument al coratge s'ha recuperat l'antiga església ortodoxa de Sant Nicolau que es va aixecar en el segle XIX.

El lloc més bucòlic del castell de Brest és sense cap mena de dubte la porta de Kholm, que dóna a un braç del riu Mujavets. Aquesta porta d'estil neoclàssic feta amb rajoles al segle XIX va resistir estoicament l'atac de l'exèrcit Alemany i llueix orgullusament les ferides de guerra.

Al castell es pot visitar dos museus un d'ells dedicat a la guerra amb objectes de l'època, també hi ha un restaurant i botiga de souvenirs.

L'illa de Kant de Kaliningrad, renaixença de la destrucció de la guerra i el comunisme

A finals d'octubre de 2017, segons el calendari julià, ja que en l'Europa Occidental del calendari gregorià ja era novembre,  va tenir lloc una revolució en la Rússia imperial post tsarista que seria una passa més cap al naixement de l'URSS. Així que començaren un viatge de huit parades per a visitar huit de les quinze Repúbliques Soviètiques que hi arribà a haver.

La primera parada la farem en un tros de continent europeu que per molts anys li ha tocat estar físicament separat del país al qual pertany i no per què siga una illa. Quan era conegut amb el nom de Prússia Oriental, Polònia la separava de la resta de Prússia. Després de la Segona Guerra Mundial va ser ocupat per l'exèrcit roig i passà a mans soviètiques. Després del col·lapse de l'URSS i la independència de les Repúbliques Bàltiques, Lituània, Polònia i el Mar Bàltic la rodegen i separen de la Rússia mare.

Aquest trosset d'Europa  hui es coneix amb el nom de Kaliningrad en honor al polític Bolxevic Kalinin que res a veure tenia en aquesta terra. La seua capital es coneixia amb el nom alemany de Königsberg que significa Mont Reial, però després del destructor assalt de l'exèrcit roig i quaranta-cinc anys d'era soviètica és molt poc el que queda d'aquella ciutat germànica de la lliga hanseàtica que estava considerada com de les més boniques del Bàltic. De fet els ciutadans alemanys evacuats abans de l'arribada de l'exèrcit soviètic quan tornaren de visita, quan la guerra freda s'havia refredat no reconeixien la seua ciutat natal i ploraven desconsolats al veure un entramat de carrers amb edificis grisos d'estil soviètic.

Les coses estan canviant i Kaliningrad està en un procés de reconstrucció del seu esplendorós passat i a més els seus habitants es plantegen fins i tot canviar el nom. Uns bonics i colorits edificis d'estil alemany s'han construït a la vora del riu Prególia en el barri dels pescadors.

El far és l'edifici més destacable i al que es pot pujar, sols són 133 escalons, hi ha una cafeteria i una tenda de souvenirs i sobre tot les vistes a 131 metres de l'illa de Kant.

Creuarem pel pont del jubileu per conéixer dos edificis importants al sud de l'illa de Kant, aquest pont commemora el 750 aniversari de la fundació de la ciutat i aprofita els pilars de l'antic pont imperial. És l'únic pont per a vianants que té el riu.

El primer que visitarem d'aquest barri és l'església de la Sagrada Família. Es va aixecar a principis del segle XX per catòlics immigrants. Miraculosament es salvà del bombardeig britànic i l'assalt de l'exèrcit roig que l'utilitzà com a llatzeret primer i magatzem després. En els anys huitanta va ser restaurada i convertida en la seu de l'orquestra filharmònica de Kaliningrad.

A la voreta del riu i mirant l'illa de Kant es troba l'antic edifici de la Borsa de Königsberg, construïda entre 1870 i 1875 en estil neorrenaixentista. Va ser seriosament danyada per les bombes durant la Segona Guerra Mundial. Hui en dia es treballa per a convertir l'antiga Borsa en un museu de belles arts.

Passarem a l'illa de Kant a través de Prospekt Lenin i ens fixarem en el que hi ha a l'altra part del riu. Just davant tenim un monument dedicat a Sant Nicolau i per darrere una successió de vaixells que formen part del museu naval.

Ara anirem a visitar la catedral de l'antiga Königsberg. Hui en dia té dues capelles, una ortodoxa i altra luterana i també un museu. Aquest edifici es va començar a construir en el segle XIV i va quedar en estat ruïnós durant el bombardeig britànic. En 1990 s'inicià la seua reconstrucció.

Cal destacar que la nau central del que fou la catedral hui en dia serveix per a fer concerts i que tots els seients no s'encaren al lloc on està l'altar major, sinó que ho fan cap on està un impressionant orgue.

El darrer personatge il·lustre que es va soterrar a la catedral va ser el filòsof Emmanuel Kant. Que va nàixer, viure, sense allunyar-se mai més de 150 km, i morir en Kaliningrad. Després d'anys de comunisme que intentaren esborrar la seua memòria, hui la seua tomba es pot visitar en la part de darrere de la catedral i la universitat de la ciutat porta afegit el seu nom.

Anem a deixar l'illa de Kant travessant el pont de la mel i visitarem una peculiar església aixecada en 1933. Després de la guerra es va convertir en magatzem i fàbrica i en 1988 es va restaurar i es va destinar al culte ortodox.

S'enfilarem cap al nord creuant el pont de fusta i visitant el monument a la victòria que es va aixecar en 1974 per a commemorar els cinquanta anys de l'ocupació de la ciutat per part de l'exèrcit rus. Es tracta d'una ona de formigó on s'ha col·locat una autèntica barca que llança torpedes,

I acabarem el recorregut contemplat l'inacabat edifici del partit comunista que s'aixeca sobre el solar que va ocupar el castell de Königsberg, manat construir pel rei de Bohèmia Otokar II. Es conta d'ell que posseïa una riquíssima col·lecció de pintures i porcellana a més d'altres objectes d'art sumptuàries com la cambra d'ambre que els nazis portaren del Palau de Caterina la Gran de Sant Petersburg. acabà assolat com quasi tot en aquesta ciutat després de la Segona Guerra Mundial.

https://ferranlerma.blogspot.com/2016/03/el-palau-de-caterina-la-gran-i-el.html