Xahrisabz, 2700 anys de ciutat a Uzbekistan

Hui fa trenta anys de la caiguda del mur de Berlín, fet propiciat per la Unió Soviètica que va propiciar el col·lapse i desmembrament de la Unió Soviètica. Quasi 2 anys més tard, un 1 de setembre de 1991 Uzbekistan es va convertir en un país independent deixant de ser república soviètica.

L'entrada de hui ens portarà a la ciutat de Xahrisabz, ciutat que es creu que té ja 2700 anys i que a més pot presumir d'haver allotjat una nit a Alexandre el Gran i ser el lloc de naixement del gran Tamerlà, un conqueridor del segle XIV que va arribar a crear un dels imperis més grans que mai ha exisitit.

La seua voluntat va ser que fóra soterrat al conjunt de Dorus-Saodat on anys abans descansaven les restes de dos fills seus que havien mort en diferents batalles. Una guerra posterior va destruir el conjunt que a poc a poc s'ha anat restaurant. Per desgràcia una forta tempesta i posterior nevada va impedir que el seu cos poguera ser traslladat des de Samarcanda.

Si està en peu el que anava a ser el seu lloc de soterrament, una cripta  més senzilla i gens ostentosa per que com segons deia era el que tocava per a un guerrer. Tamerlà més que emperador es considerava un guerrer.

Una mesquita típica amb la seua porxada de columnes de fusta es pot veure en aquest lloc, la de l'iman Mechet Khazrat.

Molt  prop del conjunt de Dorus-Saodat que significa el lloc per als poderosos, està el mausoleu Shamsitdina kulola i la mesquita de Kok-Gumbaz que destaquen per les seues cúpules de ceràmica blava.

La mesquita va ser obra d'un nét de Tamerlà Mirzo Ulugbek, gran científic i astrònom que la va fer en honor al seu pare com consta en una inscripció a l'entrada. Darrere hi ha una madrassa.

Al mausoleu encara es poden veure diverses tombes que anaven destinades als descendents de Mirzo Ulugbek. També hi ha una altra de la que els pares amb fills malalts tiraven aigua que després arreplegaven pera que els infants la begueren després i sanaren.

Caminaren pel carrer principal del centre històric d'aquesta ciutat que ha estat declarat patrimoni de la humanitat i descobriren llocs de la venda ambulant d'allò més curiosos.

De seguida ens toparem en el monument escultòric dedicat al fill més il·lustre que la ciutat mai ha tingut, el gran Tamerlà que s'aixeca majestuós sobre les restes del que va ser el seu Palau d'estiu.

I acabem la visita turística gaudint de les restes del Palau Ak-Saray que significa palau blanc. El gran Tamerlà, que tantes construccions i palaus havia manat aixecar al llarg del seu imperi i sobretot a la capital, Samarcanda, va voler fer ací, a la seua ciutat, el més espectaculars de tots. No va escatimar en res, va buscar els millors arquitectes i posà a treballar a cinc mil esclaus. la llàstima és que hui queda ben poc.

I per a recuperar forces just davant es trobava un típic bar uzbek on refrescaven de la calor els d'allí, clar això era abans de la renovació de la ciutat. De segur que hui és un lloc freqüentat per turistes i per pocs nacionals.