La cúpula de la Basílica de Sant Pere, les millors vistes del Vaticà

Crec que són pocs els llocs en el món on pugues pujar i veure tot un país als teus peus, açò és el que passa si muntes fins a la llanterna de la cúpula de la Basílica de Sant Pere que s'alça fins als 136 metres des de terra i s'ubica en un país de menys de mig quilòmetre quadrat. Com tot en aquest diminut país, requereix esperar pacientment en una cua, prendre un ascensor i enfilar les escales ja dins de la pròpia cúpula.
Aquesta obra mestra del barroc va ser projectada pel que molts cosideren el millor artista de tots els temps, Michelangelo Buonarrotti, però les obres es paralitzaren a la seua mort en 1564. No va ser fins 15 anys més tard i després de 22 messos que la construcció de la cúpula es donà per acabada de la mà dels arquitectes della Porta i Fontana.
És la més alta del món i amb un diàmetre interen de 41 metres la tercera més gran de la cristiandad per darrere de la del Panteó i la del Duomo de Florència.

La seua visió des de fóra de la Basílica de Sant Pere no és precissament la més interessant, cal adintrar-se dins del temple i gaudir de la seua decoració tan ben harmonitzada amb la de la resta de la nau i del baldaquí de Bernini que es troba baix.

Però el que cal fer realment és enfilar-se cap on diu "cupola" i prendre un ascensor fins a una terrassa que dóna a la base de la cúpula i veure l'interior de la Basílica des d'aquesta altura. Ací podràs llegir la primera de les dues inscripcions que l'envolten, Aquesta diu: "TV ES PETRVS ET SVPER HANC PETRAM AEDIFICABO ECCLESIAM MEAM ET TIBI DABO CLAVES REGNI CAELORUM",
que traduit del llatí significa " tu eres Pero i sobre aquesta pedra edificaràs la meua església i et done les claus del regne del cel". Cadascuna d'aquestes lletres medeix 2 metres d'alçada.

La segona inscripció està just en la llanterna o cupulí que corona aquesta cúpula i és més difícil de llegir, pero diu:"S. PETRI GLORIAE SIXTVS PP. V A M D XC PONTIF V", que significa: "per a la Glòria de Sant Pere, Sixto V, en l'any 1590, 5é  del seu pontificat".

Des de la terrassa es pot veure la cúpula des de fora per a fer-se una idea de les seues dimensions i comença a intuir-se quan menut és el Vaticà.

A partir d'ara comença l'etapa reina d'aquest "giro" fins a llanterna a través d'una escala que gira i que al principi és prou ampla per que recorda que la construcció té més de 40 metres de diàmetre en la seua base.

Però a messura que vas pujant, el  diàmetre de la cúpula com a mitja esfera que és, es va fent més menut per tant l'escala s'estreta i es corva cap a l'interior fins al punt de que ja no pots pujar dreçat i has de tombar el tronc un poc cap a la paret de dins.

Però finalment arribes a altra terrassa en la base de la llanterna on pots gaudir de les vistes més espectaculars del Vaticà, cap a la plaça de Sant Pere i l'espectacular columnata de Bernini.
https://dalcasser.wordpress.com/2014/11/28/gian-lorenzo-bernini-el-renovador-de-roma/

La cúpula de la Reial basílica de Sant Francesc el Gran, la més gran fora de Roma

La reial basílica de Sant Francesc de Madrid està situada ben a prop del palau reial i l'Almudena i és un dels temples més interessants de la capital. Segons una llegenda el propi Sant Francesc d'Asís va fundar el convent al segle XIII. El que és cert és que ací ja hi havia una ermita al segle XV però l'aspecte actual és deu a una construcció que es feu al segle XVIII on participaren els millors artistes del moment, fins i tot l'arquitecte reial Sabatini, autor de la neoclàssica façana.

Durant el breu regnat de Josep I, es pensà en destinar l'església a saló de Corts però finalment no es va utitlitzar amb aquest fi però si a molts altres més com hospital, cuartel i panteó nacional, Ací vingueren a parar les despulles de Garcilaso de la Vega i Calderón de la Barca entre altres i d'ací tornaren a eixir quan l'església deixà de ser panteó nacional.

L'element més destacable del conjunt és la cúpula circular que amb els seus 33 metres de diàmetre sols és superada en una església per les del Panteó d'Agripa i la del Vaticà. Les excel·lents pintures murals daten de finals del segle XIX i són representacions de diferents aparicions de la Mare de Deu dels Àngels.

La capella major està ubicada darrere de la rotonda creada per la cúpula i s'ubica just en el que és l'absis de l'església. té unes interessants pintures també de finals del segle XIX, i unes escultures dels quatre evangelistes i un cadirat renaixentista, aquest procedent d'altre monestir.
Resulta curiós que el temple pertany al Ministeri d'Afers Exteriors ja que la tituralitat la té una institució gestionada per aquest ministeri, l'Obra Pia dels Sants Llocs de Jerusalem.

Al monestir adjacent a l'església hi ha un museu amb una important col·lecció de quadres barrocs.

Rotunda of Mosta, la tercera església-cúpula més gran d'Europa

Començarem el 2015 parlant de cúpules, aquestos enginys arquitectònics semicirculars que es situen sobre els sostres dels edificis per a donar-los llum, amplitud i elegància. Han estat utilitzades en les construccions de molts edificis de cultures molt diverses des de la Grècia i Roma clàssica fins als iglus dels habitants de l'Àrtic.

Una de les cúpules més fascnants que mai haja vist es troba al municipi de Mosta en l'illa de Malta, i esta dins de tot tour turísitic per l'illa per que es ven com a la tercera cúpula més gran en un temple cristià  d'Europa, amb 37 metres de diàmetre.

Siga o no cert la veritat és que la cúpula és pràcticament tota l'església de la Mare de Deu de l'Assumpció i impressiona tant si la veus des de fora com des de dins.

L'església s'assenta sobre el solar d'altra més antiga i data del segle XIX. és obra de l'arquitecte maltés Giorgio Grognet de Vassé i la seua inspiració li vingué del mateix panteó de Roma.

L'interior de l'església té molta claretat i no és d'extranyar amb la cúpula formada per murs de nou metres d'alçada.

El 9 d'abril de 1942, en plena segona guerra mondial una bomba va ser llançada en plena missa matinera a la que assistien uns tres-cents fidels, però aquesta no va esclatar miraculosament. Aquella bomba va ser llançada al mar i una còpia d'aquesta, evidentment sense càrrega explisiva s'esposa a la sagristia per commemorar aquest fet meraculós.

Si et poses mirant a la façana i gires cap a la mà esquerra trobaràs una pizzeria al primer pis d'un edifici que ofereix excel·lent menjar italià i bones vistes a la plaça de l'església encara que la seua cuina tanca aviat.

Freising, la catedral de Baviera

Freising és una xicoteta ciutat de menys de 50000 habitants situada junt al riu Isar en l'estat alemany de Baviera. No és ni de bon troç la urbe bàvara més coneguda però la ciutat existeix des de fa més de 1300 anys. Al segle VIII ja hi havia un santuari on va viure Sant Corbinià que després de la seua mort es va convertir en catedral i és quan la ciutat esdevingué la seu d'un bisbat que des del segle XIX comparteix amb Munic.
Des de l'aeroport de Munic ixen autobusos que et porten a Freising amb poc de temps i et deixen junt a l'estació de tren que està a un passeget del bucòlic centre històric.

Junt a la confluència de dos rierols es troba l'Alöttinger Kapelle, una capella del segle XVII i decoració del segle XVIII.

Continuant cap a dalt ens topem amb l'obere Hauptstrasse, cap a l'esquerra el carrer s'eixampla a mode de plaça on hi ha un conjunt interessant de cases històriques. Crida l'atenció d' entre totes la farmàcia.

 

Cap a la dreta ens dirigim cap a la plaça del mercat i l'esglàsia de Sant Jordi. Aquesta té un campanar molt bonic i un interior auster però esbelt.

 

Més avant es troba l'ajuntament amb una elegant façana que dóna a la plaça del mercat.

A la plaça del mercat dóna també l'absis de l'església de Sant Jordi i està ubicada la columna de Santa Maria, molt habitual en les places bàbares.

Però la joia arquitectònica de la ciutat és la catedral de Sant Corbinià, que es troba dalt d'un tossal i està presidida per dos esbeltes torres romàniques.

El seu interior és una exaltació a la decoració en estil rococó obra dels germans Asam.

Baix aquesta basílica de cinc naus va ser nomenat sacerdot aquell que seria el papa Benet XVI, després de ser cardenal en aquesta diòcesis.

Al soterrani de la catedral hi ha una cripta amb el sepulcre de Sant Corbinià.

Des del pujol on està la catedral es gaudeix de bones vistes. Es pot veure des d'ací altre tossal a mb la fàbrica de cervesa en funcionament més antiga del món, la Weihanstephan que ofereix visites guiades.

Albarracín, monument nacional

Albarracín amb poc més de mil habitants és un tranquil poble de la província de Terol situat a més de mil metres d'altura i junt al riu Guadalaviar o Túria. Però des de la prehistòria el lloc ha estat habitat per diferents cultures que han deixat la seua emprempta en forma de pintures rupestres, restes arqueològiques o imponents castells. No debades és considerat el poble més bonic del país, és monument nacional i proposat per a que l'UNESCO el declare patrimoni mondial.

El recinte amurallat i el castell és realment impressionant i data de l'època islàmica. La seua visita és realment interessant, un guia t'explicarà els resultats de les darreres excavacions que van destapant les restes de palaus i casses de l'antiga alcassaba. Cal assenyalar que Albarracín va ser capital de regne taifa i durant l'època cristiana conservà la seua autonomia fins a l'any 1300.

Sens dubte la catedral és l'edifici més important del recinte urbà i està situat en el punt més alt. Ocupa el solar de la mesquita major, té algunes restes romanes incrustades en la part baixa del seu mur i encara que en origen fos romànica el que podem apreciar avui és la renovació del segle XVI amb afegits barrocs i neoclàssics.

Com que la diòcesis d'aquesta city no ha sigut mai especialment acaudalada el que trobem a l'interior és prou discret amb un claustre cobert i un altar major de la transfiguració de Cosme Damià.

Junt a la catedral es troba el palau episcopal que ha sigut transformat en museu. Durant la visita de les seues estances t'adonaràs que el bisbe d'aquesta city no era especialment ric per que les estances de la seua casa no són precisament un monument a l'obstentació.

La capella si que crida l'atenció i de la peça del museu que més me va impactar és un peix de cristal de roca que té un procés de fabricació ben dificultós que ara no recorde però que el meu cosí Santi en va narrar fa molts molts anys amb molt d'entusiasme.










Prop de la catedral està la plaça major amb el seu ajuntament i un balcó que dóna a dos carrers. D'ací pots apreciar les típiques balconades de fusta i el color asalmonat dee l'algeps de la zona.

 

A les afores del poble està situada l'antiga ermita de Sant Joan, que es pensa que fou una sinagoga i que hui en dia és un centre d'interpretació de l'arquitectura i història d'Albarracín. Junt al riu hi ha també un agradable passeig fluvial.

Però sens dubte la millor cosa que pots fer és passejar pels costeruts carrers d'aquesta ciutat i gaudir de la seua arquitectura popular que es troba en un estat de conservació impecable.

Spišská kapitula, un carrer i una catedral medieval a l'est d'Eslovàquia

La següent trilogia d'entrades va dedicada a tres llocs que per a nosatres són simplement pobles, això si amb molt d'encant i que un parlant anglofon anomenaria city pel fet de tenir catedral amb bisbe.

Spišská kapitula està situada en la regió d'Spiš en la part oriental del país i es pot arribar fàcilment amb autobús des dela ciutat de Poprad, la capital de l'esquí en Eslovàquia.

Aquesta city consisteix en un carrer i una catedral i tot rodejat d'una discreta muralla i amb la fabulosa vista de l'Spišský hrad, la fortalesa més gran del centre d'Europa.

El carrer d'origen medieval que et condueix des de la porta de la muralla fins a la façana de la catedral està flanquejat per unes boniques cases d'origen gòtic que pertanyien als canonges de la catedral.

També hi ha un original palau episcopal ja prop de la catedral d'estil barroc i amb una original torre del rellotge.

Però sens dubte el monument més important de la city és la catedral dedicada a Sant Martí Bisbe, que data del segle XIII i és considerada el monument romànic més important del país encara que hi podem trobar molts elements gòtics en la seua estructura i decoració.

A l'interior destaquen els monuments funeraris de la família Zápolya i els frescos medievals.

Una capella del Corpus Christie es va afegir al segle XV, al segle XVIII es converteix en catedral i en l'any 1950, en època comunista, esdevé una acadèmia de polícia.

Aquest lloc, junt al el castell pròxim, l'església del poble de Zehra a 6 Km i la ciutat de Levoca són patrimoni de la humanitat des de l'any 1993. Cal gaudir-lo per l'espectacularitat del seu entorn i la bellesa dels seus monuments, a més de ser un espai on sembla que el temps s'ha aturat.