Tarxien i Paola, la millor col·lecció de temples prehistòrics de Malta

En 1282 els almogàvers, comandats per Roger de Llúria van ocupar l'illa de Sicília i llavors les illes de l'arxipèlag maltés, que passaren a ser un territori més de la Corona d'Aragó. Sicília va deixar d'estar en mans de la Corona fins al tractat d'Utrecht de 1713, és a dir més de quatre segles. Malta va ser cedida als cavallers de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem per part de l'emperaador Carles V en l'any 1530.

Hui visitarem dos pobles superposats al sud de la ciutat de La Valetta, Tarxien i Paola que poseeixen els millors exemples de restes prehistòrics de tot el país, a banda d'unes esglésies parroquials molt interessants com quasi totes les de l'illa.

Començaren el nostre recorregut en l'església parroquial del poble de Tarxien, de huit mil habitants. Aquesta església es va acabar de construir en l'any 1610 i es va dedicar a l'Anunciació i està decorada amb frescos de Prieto Gagliardi que va treballar en molts palaus de Roma durant el segle XIX.

Però els turistes que s'acosten a Tarxien vénen a visitar el conjunt arqueològic dels temples de Tarxien que es varen declarar patrimoni de la humanitat en l'any 1992. Les restes més antigues tenen més de cinc mil anys.

Cal destacar la rica decoració tallada en les pedres dels altars, biombos amb dissenys molt elaborats d'espirals, motius vegetals i fins i tot animals de cacera.

Eixirem dels temples per anar a buscar l'església de Paola i passejarem per interessants carrers amb cases de façana i balcons de pedra i persianes mallorquines de fusta que és tan típic en l'arquitectura d'aquest país insular mediterrani. 

Deixarem Tarxien i entrarem en Paola sense adonar-nos per què els carrers dels dos pobles es fusionen. Paola també té més de huit mil habitants i rep el nom d'Antoine de Paule, gran mestre de l'orde de Malta que la va fundar en l'any 1626. Ens sorprendrà quan estem arribant les cúpules platejades i la magnificència de la basílica de Crist Rei aixecada en 1910 per donar cabuda a la creixent comunitat de feligresos.

Però aquest municipi té una església barroca del segle XVII dedicada a Santa Ubaldesca, santa pisana de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que va viure al segle XII. Aquest  temple es va quedar menut i per això es va construir la basílica de Crist Rei.

I el que segurament serà el monument més misteriós i sorprenent de l'illa és l'Hipogeu de Ħal-Saflieni, un rar temple soterrani i necròpolis del 2500 aC que no vaig poder visitar. Les entrades convé comprar-les amb antelació perque es tracta de visites guiades amb grups molt reduïts. El preu a dia de hui és de 35 euros.

Marsascala, un encantador poble de pescadors maltés

Malta és un estat insular de la Unió Europea que va pertànyer a l'Imperi Britànic des de l'any 1800 fins al 1964 i encara que el maltés siga la llengua materna dels seus habitants, tots saben parlar anglés. Així que Malta a banda de ser un lloc de turisme de sol i platja ho és també cultural per la seua rica història i monuments i per descomptat de lloc d'aprenentatge de l'anglés.

Hui visitarem un bonic poble de pescadors, reconvertit en lloc turístic no massa massificat on gaudirem d'una agradable jornada al costat del mar. Per a arribar caldrà agafar un dels típics autobusos maltesos que comuniquen cada racó de l'illa de Malta amb la seua capital, La Valetta.

I el primer que farem només baixar del bus serà recórrer els carrers que transcorren paral·lels a la línea de costa marcada per una espectacular badia, plagada de barques amarrades.

En aquest passeig ens podem parar i visitar l'església parroquial de Marsascala que està dedicada a Santa Anna i encara que aquesta construcció de pedra no té més de setanta anys és un lloc bonic per la seua ubicació quasi al mig de la badia. I just a la vora hi ha encara un xicotet fort construït en l'any 1715.

El monument més important de la ciutat és la torre de Sant Tomàs que va ser aixecada per ordre del gran maestre per a protegir a la población d'atacs de pirates en el segle XVII.

I per a acabar la visita a Marsascala res millor que gaudir de la platja de Sant Tomàs, ubicada en la badia del mateix nom, una de les no massa nombroses platges de sorra que es poden trobar a l'illa, així que no esperes esccampar la tovallola en  un lloc massa ample.

Victòria-Rabat, la capital de Gozo

Després de tres setmanes visitant verdaderes megalòpolis de tres continents, hui comença la segona part del nostre viatge urbanita de sis entrades que està dedicat a ciutats on es respira l'ambient de poble però amb una dilatada història i ric patrimoni.

L'estat maltés està compost per tres illes Malta, Gozo i Comino. La capital del país és La Valetta, situada a l'illa de Malta ( http://ferranlerma.blogspot.com/2013/06/la-valetta-la-nova-casa-dels-cavallers.html ) i la capital de Gozo és Victòria-Rabat que hui visitarem.

Aquesta ciutat habitada des de temps immemorials, era coneguda amb el nom de Rabat, mot d'origen àrab com és també l'idioma maltés, però en 1887, amb motiu del 50è aniversari de l'arxiconeguda reina Victòria, se li va canviar el nom. Per aquella època, l'illa de Gozo i Comino van formar una nova diòcesi i la nova catedral seria l'església de l'Assumpció  a l'interior del recinte fortificat de Citadel.

La catedral que podem visitar hui en dia es va construir al segle XVIII en estil barroc però es sap que en aquest lloc hi va haver un temple romà dedicat a Juno. Cal destacar al seu interior la pintura al sostre que simula una cúpula i el museu de la catedral.

Però el que cal fer és deixar-se perdre's per la Ciutadella, un recinte emmurallat amb algun que altre carreró i cases en estat ruïnós que et porten de seguida a l'era medieval.

Es pot gaudir d'unes impressionants vistes de l'illa de Gozo si es passeja la ronda de muralla que encara que té trams que reclamen una restauració, és del tot recomanable el passeig.

Fora de la muralla de la ciutadella es troba Rabat, nom que ve de l'àrab i significa raval o suburbi. Es tracta d'un bulliciós barri, ple de comerços, com cal esperar en una capital d'illa amb trenta mil habitants.

El seu monument més important és sense cap mena de dubte, la basílica de Sant Jordi, temple barroc d'origen medieval.

Les pintures murals i la decoració d'aquesta església só realment sorprenents i no tenen res a envejar als de la pròpia catedral. Però cal recordar que la catedral en realitat era altra parròquia que es va erigir catedral en el segle XIX.

Cal recòrrer els seus carrers i gaudir de l'essència de Malta, perque Victòria-Rabat no és tan turístic com poden ser altres llocs de l'illa com La Valetta o Mdina. (http://ferranlerma.blogspot.com/2018/09/mdina-la-capital-de-malta-abans-de.html)

Mdina, la capital de Malta abans de l'arribada dels cavallers

La setmana passada encetarem un tour dedicat a muralles pel mur d'Adrià i d'Anglaterra ens n'anem fins a Malta, que formà part de l'imperi britànic i no va ser fins a la dècada dels setanta del segle passat que els britànics l'abandonaren.




Però la petjada més forta pel que fa a l'arquitectura la deixaren els cavallers de l'orde de Sant Joan de Jerusalem amos i senyors de l'illa des de la cessió per part de l'emperador Carles I en l'any 1530 fina a l'ocupació napoleònica en 1798.

Mdina era la capital de l'illa des de la seua fundació per part dels fenicis en el 700 aC fins l'arribada dels cavallers que decidiren establir el seu centre de poder en la costa, en la ciutat de la Valetta. Així que hui en dia Mdina és poc més que un poble de 250 habitants, que els maltesos anomenen la ciutat del silenci, rodejat per unes imponents muralles que envolten un entramat de carrers i construccions de pedra per on fa goig passejar.

Així que entrarem a la ciutat per la porta de Mdina o porta de Vilhena, construïda en estil barroc al segle XVIII durant el mandat del mestre de l'ordre António Manoel de Vilhena. Aquesta porta ha estat un lloc de rodatge de la sèrie Game of Thrones.

El mestre Vilhena és hui en dia el mestre de l'orde de Sant Joan de Malta millor considerat pels illencs perque va impulsar moltes obres benèfiques com també altres arquitectòniques com són el teatre Manoel, el fort Manoel a la Valetta i el seu propi palau en Mdina hui en dia museu de ciències naturals.

Un altre palau interessant és el palazzo Falson, que respon a l'estil de palau medieval sicilià i que va pertànyer al capità Olof Fredericl Gollcher artista i col·leccionista d'objectes antics. Hui en dia es pot visitar perque s'ha convertit en un museu d'història.

El palazzo de Santa Sofia és del segle XIII, encara que el pis de dalt va ser construït posteriorment, ha passat  per diverses mans, va ser fins i tot una escola catòlica i hui és un edifici privat que de tant en tant obri les seues portes per a celebrar diversos actes.

Un altre museu digne de visitar és el de la catedral que posseeix una col·leció de peces d'art sacre i de relíquies que els cavallers anaren ajuntant durant els quasi tres segles que dominaren l'illa de Malta.

I com no visitarem la cocatedral de Sant Pau construïda al segle XI en estil normand i refeta pels cavallers a finals del  segle XVI després d'un fort terratrémol, en estil barroc.

Al seu interior podrem gaudir d'una exuberant decoració barroca, d'una lluminosa cúpula i de les impressionants làpides funeràries dels cavallers esculpides en marbre de colors. Això si per entrar-hi s'ha d'anar decorosament vestit, no valen samarretes de tirants i pantalons massa curts.

I per acabar la visita a la ciutat del silenci entrarem al convent carmelita construït al segle XV després de la cessió que va fer Margalida d'Aragó d'una capella i terrenys per a l'establiment d'un orde religiós a l'illa a canvi d'acceptar unes condicions. Finalment varen ser les carmelites les que les acceptaren i per tant s'establiren en Mdina.

Al seu interior trobarem el que es pot trobar en tot convent, una església d'estil barroc, una sala capitular, un claustre, i una cuina entre altres coses.

Molt prop, a unes passes caminant està la ciutat de Rabat, amb les seues catacombes que cal visitar.
http://ferranlerma.blogspot.com/2016/02/les-catacombes-de-santa-agata-i-sant.html