La plaça de Sant Pere del Vaticà i la seua basílica, l’església cap de totes les esglésies catòliques.

L'entrada setena de l'any, també està dedicada a les columnes i hui en veure'm unes molt especials d'estil barroc, en el país més xicotet del món, el Vaticà. En menys de mig quilòmetre quadrat es pot gaudir d'algunes de les obres d'art més apreciades del món.

La basílica de Sant Pere està fora de l'espai que va ocupar la Roma imperial, més concretament està sobre el cementeri que hi havia al cosstat del circ romà de Neró. Segons la tradició el primer temple es va aixecar en el lloc on estava la tomba del sant, soterrat en el turó Vaticà al segle I, després del seu martiri.

Les portes d'entrada a la basílica donen a la plaça de Sant Pere que està delimitada per la façana prinicpal del temple i per una espectacular columnata, obra de Bernini. En són dues-centes vuitanta-quatre d'estil dòric i separades entre elles setze metres. La columnata està decorada amb quasi dues-centes escultures de sants, de meitat altura de les tretze escultures de la façana principal.

Les tretze escultures de la façana principal són ni més ni menys que els dotze apostols i al mig està Jesucrist. Aquestes figures són el doble de grans per que estan emplaçades a més altura i per que els apostols i per descomptat Jesucrist tenen més rang que la resta de sants.

La plaça de Sant Pere és un espai elíptic de tres-cents vint metres de llarg i dos-cents quaranta d'ample, que difílment es pot trobar buida per que sempre està plena de peregrins i turistes. Una font i un obelisc egipci de quatre mil anys són els únics elements arquitectònics que la decoren. Aquest obelisc va ser dut a la ciutat per ordre de l'emperador Calígula en l'any 37 i per iniciativa del Papa Sixt V acabà en el Vaticà en l'any 1586.

La plaça de Sant Pere és el lloc on milers de turistes esperen cada diumenge a que el Papa s'asoma per una finestra per a resar l'àngelus que dura uns quinze minuts aproximadament. La finestra en qüestió està en la quarta planta d'un edifici, així que sols es pot distingir al sant  pare per que va vestit de blanc.

I abans d'entrar a la basílica cal fixar-se en la seu imponent façana que mesura quaranta-cinc metres d'alçada sense comptar les escultures de Jesucrist i els apostols. El disseny és obra de Carlo Maderno que en contra del disseny de Miquel Àngel va decidir incrustar les columnes en la mateixa façana que fa cent divuit metres d'ample. Es va acabar en 1642.

L'interior de la basílica és una de les coses més impressionants que mai he vist. Deixa bocabadat en primer lloc les dimensions de la nau central, és en l'església més gran del món,  en segon lloc la riquesa dels marbres que la decoren i en tercer lloc el joc de llum que entra per la cúpula i les finestres de la volta i l'òcul de l'absis.

I sota la cúpula, la més alta del món es troba l'espectacular baldaquí obra de Bernini. Està fet amb seixanta tones de bronze daurat procedent del panteó de Roma. En l'altar que hi ha baix del baldaquí sols pot realitzar misa el Papa.

Per darrere del baldaquí, al presbiteri està la càtedra de Sant Pere, una cadira en la que mai s'ha sentat el sant però que és d'origen paleocristià i que té més de mil cinc-cents anys i sols pot seure el Papa, el succesor de Sant Pere. Una magnífica vidriera amb una colom que representa l'espirit sant, proporciona un espectacle de llum a l'espai.

De totes les pintures i escultures que decoren els murs i les capelles de la basílica, la més buscada per les maquines de retratar és l'escultura de la pietà, obra de Miquel Àngel que ara s'oculta darrere d'un lleig cristal per que un tarat la va danyar fa dècades.

La cúpula de Miquel Àngel Buonarrotti és una de les coses que s'han de visitar si o si en el Vaticà, nosaltres ja ho vaàrem fer ja fa set anys i a la que s'accedeix des de fora de la basílica, des de dins és espectacular.

 I per a que tot estiga en ordre en la visita al Vaticà, està la gens discreta policia del país més xicotet del món, la guàrdia suïssa pontificia. És l'exèrcit professional més xicotet del món, amb sols cent trenta-cinc soldats i un uniforme dissenyat  aprincipis del segle XX però inspirat en pintures de Rafael quatre-cents anys anteriors.

El Nord-est de Roma, del Coliseu al riu Tíber

 Hui anem a descobrir una de les advocacions marianes més curioses i antigues de la cristiandat, es tracta de la Mare de Déu de les Neus, que no es va presentar físicament en la ciutat de Roma, però si que va marcar amb una insòlita nevada un cinc d'agost el lloc on havia de construir-se un temple per a ser venerada allà pel segle IV.

Per arribar al lloc d'inici de la ruta podem agafar un tren fins a l'estació de Roma Termini i caminar un centenar de metres fins a l'elegant plaça de la República. Una plaça circular amb algun edifici porticat, la fontana della Naiadi al mig i les termes de Dioclecià on està l'església de la Mare de Déu dels Àngels i els Màrtirs.

Uns quants carrers en direcció sud està la Basílica de Santa Maria la Major, ocupant el solar d'un temple dedicat a Cíbele i tota l'àrea que va ser coberta de neu aquell cinc d'agost del segle IV. La façana de la major basílica de la ciutat de Roma és barroca i per això rep el sobrenom de "la Major". Supose que la Mare de Déu sabia que el ric matrimoni que volia deixar la seua herència per a construir un temple marià, tenia molts diners i per això faria que la nevada s'escampara per un terreny més ample.

A l'interior ens trobarem, en un altre país, el Vaticà i amb un temple de planta basilical, per tant si el sobrenom de Major era encertat, el de basílica també ho és puix és l'única església junt amb la de Santa Sabina, amb aquest tipus de planta en tota la ciutat de Roma, la de les dos mil esglésies. Es conserven interessants mosaics del segle V i un imponent artesonat renaixentista que cobreix el sostre de la nau central.

Des de Santa Maria ens n'anem a Santa Pràxedes, una església que per fora no destaca gens però al seu interior podem gaudir d'uns dels millors mosaics bizantins de la ciutat, del segle IX. Ben curiós resulta el mosaic de la capella de Sant Zenó, on el papa Pasqual va manar construir un mausoleu per a sa mare de nom Teodora, que com encara no havia mort té una auréola quadrada.

I més cap al sud arribarem fins a un dels monuments més famosos del món, el Coliseu romà. Va ser construït al segle I i va ser el més gran del món. Ací lluitaven gladiadors, vaixells, es feien obres de teatre basades en la mitologia clàssica i va ser temple cristià dedicat als màrtirs cristians que ací moriren.

Tornant cap al nord està l'església de Sant Pere encadenat, que es va aixecar al segle V per a guardar les cadenes usades en el primer empresonament del principal deixeble de Jesús. Però és més famosa pel Moisés de Miquel Àngel. Caminarem direcció nord-oest per Via del Boschetto, Via Nazionale, Via Milano, Via Traforo i Via dei Due Macelli fins arribar a la plaça d'Espanya, que ja visitarem en altra ocasió ( el nord de Roma )

I de la plaça d'Espanya a la plaça del Popolo on podem gaudir de dues esglésies bessones una cada costat de la Via del Corso, dedicades a Santa Maria, una rep el nom de Santa Maria dei Miracoli i l'altra de Santa Maria in Montesanto.

Però l'església més interessant de la plaça és la de Santa Maria di Popolo, lloc de pelegrinatge per que se suposa que guarda el cordó umbilical de Crist, i amb pintures de Rafael i Caravaggio. Al mig de la plaça es pot gaudir de l'obelisc de Ramsés II, del segle XIV aC.

La porta del Popolo, era el lloc d'entrada a la ciutat per la via Flaminia, on es feien unes cues tan grans per a entrar que era típic subornar. La porta té forma d'arc del triomf i es va aixecar al segle XVI i Bernini la va redecorar per a rebre a Cristina de Suècia en la seua visita a la ciutat.

I a pocs metres està l'etern riu Tíber que h ha acompanyat a la ciutat des del seu naixement  i que l'ha inundada en moltes ocasions. Aquest riu de 405 km naix en els Apenins i és el tercer riu més llarg d'Itàlia.

La cúpula de la Basílica de Sant Pere, les millors vistes del Vaticà

Crec que són pocs els llocs en el món on pugues pujar i veure tot un país als teus peus, açò és el que passa si muntes fins a la llanterna de la cúpula de la Basílica de Sant Pere que s'alça fins als 136 metres des de terra i s'ubica en un país de menys de mig quilòmetre quadrat. Com tot en aquest diminut país, requereix esperar pacientment en una cua, prendre un ascensor i enfilar les escales ja dins de la pròpia cúpula.
Aquesta obra mestra del barroc va ser projectada pel que molts cosideren el millor artista de tots els temps, Michelangelo Buonarrotti, però les obres es paralitzaren a la seua mort en 1564. No va ser fins 15 anys més tard i després de 22 messos que la construcció de la cúpula es donà per acabada de la mà dels arquitectes della Porta i Fontana.
És la més alta del món i amb un diàmetre interen de 41 metres la tercera més gran de la cristiandad per darrere de la del Panteó i la del Duomo de Florència.

La seua visió des de fóra de la Basílica de Sant Pere no és precissament la més interessant, cal adintrar-se dins del temple i gaudir de la seua decoració tan ben harmonitzada amb la de la resta de la nau i del baldaquí de Bernini que es troba baix.

Però el que cal fer realment és enfilar-se cap on diu "cupola" i prendre un ascensor fins a una terrassa que dóna a la base de la cúpula i veure l'interior de la Basílica des d'aquesta altura. Ací podràs llegir la primera de les dues inscripcions que l'envolten, Aquesta diu: "TV ES PETRVS ET SVPER HANC PETRAM AEDIFICABO ECCLESIAM MEAM ET TIBI DABO CLAVES REGNI CAELORUM",
que traduit del llatí significa " tu eres Pero i sobre aquesta pedra edificaràs la meua església i et done les claus del regne del cel". Cadascuna d'aquestes lletres medeix 2 metres d'alçada.

La segona inscripció està just en la llanterna o cupulí que corona aquesta cúpula i és més difícil de llegir, pero diu:"S. PETRI GLORIAE SIXTVS PP. V A M D XC PONTIF V", que significa: "per a la Glòria de Sant Pere, Sixto V, en l'any 1590, 5é  del seu pontificat".

Des de la terrassa es pot veure la cúpula des de fora per a fer-se una idea de les seues dimensions i comença a intuir-se quan menut és el Vaticà.

A partir d'ara comença l'etapa reina d'aquest "giro" fins a llanterna a través d'una escala que gira i que al principi és prou ampla per que recorda que la construcció té més de 40 metres de diàmetre en la seua base.

Però a messura que vas pujant, el  diàmetre de la cúpula com a mitja esfera que és, es va fent més menut per tant l'escala s'estreta i es corva cap a l'interior fins al punt de que ja no pots pujar dreçat i has de tombar el tronc un poc cap a la paret de dins.

Però finalment arribes a altra terrassa en la base de la llanterna on pots gaudir de les vistes més espectaculars del Vaticà, cap a la plaça de Sant Pere i l'espectacular columnata de Bernini.
https://dalcasser.wordpress.com/2014/11/28/gian-lorenzo-bernini-el-renovador-de-roma/

La Santa Escala, el lloc més sagrat del Vaticà

Estimats amics que em llegiu, com s'acosta la nit de Sant Joan, la més plena de màgia i color de l'any he decidit començar un viatge cap al llocs on podem trobar peces molt venerades pels fidels de diferents religions.
El nostre primer destí és el més menut dels païssos, el Vaticà, que és el centre religiós dels cristians catòlics. A part de la seua imponent Basílica de sant Pere i plaça, posseix alguns espais dispersats per la ciutat de Roma. Un d'ells és la basílica de Sant Joan del Laterà que es considera l'església més antiga i de més rang puix és la catedral de Roma presidida pel més isigne dels bisbes catòlics, el Papa.
El lloc conegut com terres lateranes pertanyia a una família romana vinguda a menys, al segle III passà a mans de l'emperador Caonstantí I i aquest la va regalar al Papa Melquíades en gratitud a Crist que havia ajudat l'emperador a guanyar la batalla de Pont Milvi després d'apareixer-li en somnis. A partir d'aquest moment el cristianisme es converteix en oficial i el Papa queda oficialment establit i reconegut a Roma.
Agafar el metro i baixar en una parada de nom San Giovanni és la millor forma d'accedir a la Basílica. El primer que has de buscar només baixar és la porta de Sant Joan una resta de les muralles que encara es manifesta elegant i imponent.

Travessada la porta de San Giovanni l'espectacular façana neoclàssica de la Basílica et deixarà bocabadat. És similar a la de Sant Pere i la de Santa Maria la major.

El seu interior és meravellós per la quantitat i qualitat dels seus frescos i l'espectacular ornamentació del seu sostre.

 

Però el que més em va cridar l'atenció va ser un baldaquí gòtic situat sobre una altar on sols el bisbe de Roma pot celebrar missa. Es diu que els caps de Sant Pere i Sant Pau estan situats baix, jo m'he assabentat avui, però el dia que el vaig visitar ja em va paréixer un lloc màgic.

Darrere d'aquest altar, en l'absis de l'església està situada la càtedra, el tron episcopal del Papa, el lloc està decorat amb un bell mosaic.

El claustre de l'església data del segle XIII i és dels més impressionants que mai he vist, les seues columnes salomòniques decorades amb mosaic de marbre són una autèntica meravella.

 

Però el motiu de l'entrada era visitar el lloc amb la col·lecció de relíquies més importants de tota la cristiandat i aquesta col·leció que serà o no la més important es troba en un lloc molt prop de la basílica que s'anomena el Sancta Sanctorum. Diferents Papes es dedicaren a recollir objectes sagrats com són el sant prepuci de Crist, un tros de pa del sant sopa i moltíssimes més per a pregar de forma íntima.

Per a pujar a aquest lloc sagrat s'ha de fer a través d'una escala no menys sagrada, l'escala del palau de Pilats que va pujar el propi Crist abans de ser jutjat. L'escala va ser duta a Roma per ordre de Santa Helena, la mare de Constantí després de trobar la creu de Crist i moltes coses més en el seu viatge a Jerusalem. L'escala de marbre està protegida per una altra de fusta de roure i es tan sagrada que sols es pot pujar agenollat. Jo vaig començar a fer-ho però aviat vaig desistir, no sabia que dalt m'esperava el Sancta Sanctorum.