La nacional Sagunt-Burgos al seu pas per Calamocha, el lloc ideal per a menjar pernil DO Terol

 L'arc de Sant Martí hui el veurem prop de casa nostra, en el municipi de Calamocha, per on passa la nacional Sagunt-Burgos. Aquesta carretera abans molt transitada passava bordejant la capital de la comarca de Jiloca, hui en dia amb la construcció de l'autovia mudèjar ja no és necessari tocar-la, però si deixes l'autovia en la sortida que diu Calamocha, passaràs per una redona, coneguda per els locals com "la rotonda del alambre", on l'escultura "Vientos de Aragón" de l'artista Jesús Iranzo, et donarà la benvinguda. Jo sempre he pensat que és un arc de Sant Martí.

 Si s'enfilem cap al poble seguint el tram de la nacional atravessarem camps que segons l'estació de l'any seran solament de terra, verds quan està creixent el cereal amb algun puntet roget que donen les rosselles o bé ja de color groc si aquest ja està a punt de ser segat.

I a l'arribar al nucli urbà el que més sorprén és la grandària de dues torres de formigó enormes quasi simètriques. Aquest tipus de construcció sols l'havia vist quan deixava territori valencià i m'enfilava en tren o cotxe cap a Castella o Aragó. Un companys d'universitat de la Manxa en va dir que eren sitges per a guardar el gra. Com que el País Valencià sempre ha sigut deficitari en cultiu de cereal, no és habitual veure sitges d'aquest tipus per la nostra terra.

Al costat de les sitges està l'estació de ferrocarril de Calamocha,  que és coneguda com l'estació nova perquè altra estació més antiga hi ha en altra part de la població per on dicorria l'antic traçat. Aquesta estació forma part de la línia que uneix València amb Saragossa. Et trajecte amb trams molt bonics, és llarguíssim.

I seguint la nacional altre edifici que pot captar la teua atenció és l'edifici industrial Matinsa. Es va construir en l'any 1969 per a ser el lloc on més gent de Calamocha treballava ja que era de l'empresa Matadero Frigorífico Insustrial de Calamocha. Empreses càrniques de renom com Oscar Mayer i Campofrio gestionaren la producció i finalment va acabar tancant fa quasi vint anys.

Altre edifici exemple de l'arquitectura industrial va ser inaugurat en l'any 1962. Es tracta de la Sociedad Cooperativa San Roque del Campo. Ës més d'aspecte més clàssic que el Matinsa, amb façana de rajola i panell ceràmic de Sant Roc, patró del poble. Al seu interior es fa vi.

Seguint la carretera Sagunt- Burgos deixarem endarrere edificis d'hotels, restaurants i botigues de venta de pernils, abans plens de gent, abans de la finalització de l'autovia 23 coneguda com la mudèjar. Digne de mencionar és l'edifici més futurista de l'estació d'autobusos de Calamocha. Aquest edifici va ser inaugurat al 2011, és un construcció totalment desproporcionada per a la poca quantitat de viatgers i connexions que té. La cafeteria està oberta i al costat conviu una xicoteta construcció rural de pedra i teules que seria un antic corral per a animals o casa per a guardar utensilis agrícoles.

I  és hora de comprar pernil, per que sense cap mena de dubte Calamocha és la capital de la denominació d'origen "Jamones de Teruel" i entre les diverses cases on pots fer-ho recomane Casa Domingo. No sols pernil es pot comprar a Calamocha, també "longaniza de Aragón", les nostres llonganisses de Pascua i moltes coses apetitoses més que es fan en la zona.

I molt prop trobarem altra redona amb altra escultura moderna. Aquesta escultura vol ser un homenatge al ball de Sant Roc, un ball que es celebra des del segle XIX que comença en l'ermita del sant i acaba en l'església de l'assumpció.  

Deixarem el poble seguint la carretera per a arribar a l'ermita de Sant Roc, un edifici barroc del segle XVII, feta de pedra i maçoneria. Al seu interior trobem un retaule neoclàssic del segle XIX i la imatge del patró del segle XVII. Des d'ací comencen diverses rutes de senderisme en un entorn natural preciós.

I al costat, encara que no siga cap edifici d'interès històric ni artístic, està l'estació meteorològica de Calamocha. I si té iterés és per que Calamocha junt amb Terol capital i la població de Molina de Aragón en Guadalajara, formen un triangle conegut amb el nom triangle del fred per ser el lloc de la península on les temperatures més desplomen en hivern.

Rubielos de Mora, en la ruta dels pobles més bonics d'Espanya

Acabarem les entrades dedicades a pobles amb encant situats als dos costats del teló d'acer molt prop de ca nostra, en Rubielos de Mora, província de Terol. Aquest poble de més de sis-cents habitants va ser triat per a la publicitat d'una coneguda marca de bombons que durant un Nadal va lluir una meravollosa il·luminació nadalenca.

Entrarem al poble per la porta de Sant Antoni, una de les set que hi va haver i la més pròxima a la carretera. Les muralles es van construir al segle XIV durant la guerra dels Peres i van desaparéixer al segle XIX. Aquest portal i el de Carme és tot el que resta d'aquell recinte fortificat.

Només entrar al recinte emmurallat ens trobem en una placeta on s'ubica l'ajuntament, un espectacular i sobri palau d'estil renaixentista aragonés on està l'oficina de turisme.

A l'interior del palau després de passar sota els arcs rebaixats típics del renaixement de la Corona d'Aragó arribarem al pati central que s'articula sobre la típica escala en angle i fins i tot veurem l'antiga presó.

De l'ajuntament anirem perdent-se pels seus bucòlics carrers sense perdre de vista l'imponent campanar de l'ex-col·legiata que serà el pròxim monument a visitar.

Durant aquest agradable passeig anirem descobrint certs elements identificatius del poble com són els voladissos de teules extremadament llargs i el treball de forja sota alguns fanals que ens recorden que en aquest poble la forja va ser un dels tres pilars de l'economia amb l'alfareria i les teles.

Hui en dia el poble lluita contra la despoblació gràcies al turisme que amb el que porten de segle sembla que s'ha paralitzat després de reduir-se el nombre d'habitants dos terceres parts durant el segle XX.

La nostra següent parada és l'ex-col·legiata de Santa Maria la Major, aixecada durant el segle XVII i amb dos portes d'accés, una d'elles amb una bonica reixa de forja, obra de Manuel Baselga.

L'interior sorprén per la seua amplitud encara que molta de la decoració es va perdre durant l'incendi que va patir al segle XIX que va obligar a fer una remodelació en un estil neoclàssic més auster.

El major tresor d'aquesta església és el retaule gòtic de l'escola valenciana que està atribuït a Gonçal Peris i que descriu la vida de la Mare de Déu i la passió de Crist. És una verdadera joia que prové de l'antic temple parroquial ubicat extramurs.

De l'ex-col·legiata ens dirigirem cap a la plaça del Carme on es troba un antic convent on encara es pot accedir al claustre convertit en restaurant i vivendes. Aquest convent carmelita es va acabar en la segona meitat del segle XVII a expenses del boticari de Felip II. El campanar de l'església està rematat en estil mudèjar.

En la plaça trobem una escultura dedicada una de les tradicions més populars del poble, el bou embolat que com no podria ser d'altra manera està realitzada en forja.

Des de la plaça del Carme es pot eixir del recinte enmurallat del poble travessant el portal del Carme. Dalt del mateix arc es troba una capella i un nínxol amb una escultura de Sant Josep i també hi ha un mussol de forja, obra de José Gonzalvo.

Des del portal del Carme s'inicia un agradable passeig al llarg del camí del convent, on  es pot gaudir d'un peculiar calvari realitzat en forja i que sorprén per l'originalitat de les escultures. És obra de José Gonzalvo.

A la fi del camí arribem al convent de les mares agustines construït al segle XVII on s'aprofità l'església parroquial gòtica per a església del convent, ja que el poble ja tenia acabada la seua col·legiata.

No sols esglésies i convents té el poble, de fet la quantitat de palaus senyorials i casones va ser tan gran que Rubielos de Mora es coneix com a la cort de la serra. Molts d'aquestos edificis són propietat privada i sols es pot gaudir de la façana exterior. Però molts d'altres són allotjaments i restaurants i es pot gaudir també del seu interior.

Saragossa, romana, mudèjar i capital de l'Ebre

Aquesta setmana ma mare hauria complit huitanta anys i per això dedicaré les entrades del mes de maig a recórrer eixos llocs que vaig visitar amb ella i mon pare que són els que m'ensenyaren a gaudir dels viatges mentre es viatja i després quan es recorda.

El primer viatge de tota la família que recorde va ser a la ciutat de Saragossa, fa ja tant de temps que no hi havia mòbils i com eren família nombrosa anàrem en dos cotxes. Les dues cotxades es van separar en tres ocasions, a l'entrada de València, a l'eixida de Terol i a l'entrada de Saragossa i el telèfon fix de ma tia va ser el centre de coordinació d'emergències.

En aquella època jo tenia uns deu anys i reconec que a pesar de tota la monumentalitat de la capital d'Aragó ara sols recorde el parc d'atraccions i el raig d'aigua de la banyera de l'hostal Santiago que eixia de baix d'un cendrer.

Començarem el recorregut monumental per un dels edifixis més antics de la ciutat i a l'hora més moder, el seu teatre romà. Va ser inaugurat en l'era d'August i té dos mil i poquets anys. Però va ser redescobert fa uns quaranta anys i no era encara visitable quan hi vaig estar allà pels vuitanta.

 D'aquest exemple d'arquitectura romana sens n'anem a gaudir d'un dels millors edificis d'estil mudejar de tota la ciutat, es tracta de l'església de Sant Gil Abat amb una torre de la qual ja es té constància al segle XIV.

Però si he de triar algun temple mudéjar trie l'església de la Magdalena de la que cal destacar el seu absis de rajola i sobretot la seua torre, la més bonica de la ciutat.

L'originària catedral de la ciutat, coneguda com la Seu del Salvador, queda eclipsada amb la magnificència i espectacularitat barroca de la basílica del Pilar. Però cal reconéixer el seu valor hitòric perque va ser temple romà en època d'August i una de les primeres mesquites d'Al-Andalus. La seua discreta façana neoclaàssica no convida a tal reconeiximent.

Però el que és una verdadera joia és la seua decoració mudèjar, sobretot el mur de la parroquieta on el color de la ceràmica distribuïda en boniques formes geomètriques sorprén a tots els que passen per davant.

Estem ja en la zona més monumental de la ciutat on està també l'ajuntament i la llotja un edifici que havia de ser bonic i al mateix temps funcional per a fer els intercanvis comercials. Hui en dia és un dels millors edificis del renaixement aragonés.

I per fi arribem a l'edifici més emblemàtic de la ciutat, la basilica del Pilar. Segons diu la tradició l'apòstol Santiago estava desanimat de veure que les seues paraules i accions no valien massa a l'hora de converitir al cristianisme als hispanoromans. En un moment de debilitat va voler abandonar la seua tasca evangelitzadora però de sobte la mare de Déu se li va aparéixer sobre una columna romana, que no sobre un pilar per a animar-lo.

L'espectacular temple barroc està ubicat al costat del riu Ebre i el seu interior de tres naus està presidit per la imatge de la verge sobre la columna de jaspi de la que es diu que va aparèixer la mare de Déu des de Jerusalem quan encara no havia mort. Molt prop encara es pot gaudir d'un xicotet llenç de la muralla romana.

Des d'ací es pot gaudir de la vista de l'església de Sant Joan de los Panetes amb la seua original torre mudèjar octogonal i cimbori.

I per finalitzar la ruta anirem fins al palau de l'Aljaferia, construït al segle XI per ordre del rei de la taifa saragossana Abu Jafar en una zona que estava extramurs en aquella època i per tant tenia la seua pròpia muralla.

En època cristiana va ser palau de la Inquisició i caserna fins fa unes dècades que va ser restaurat per a ser la seu del govern autonòmic. El pati mudèjar de Santa Isabel articula tot l'edifici.

Les restes del que era l'oratori o  xicoteta mesquita dels que habitaven el palau encara es conserven en prou bon estat.

Durant el període cristià es feren grans reformes de les quals cal destacar els espectaculars artesanats de fusta d'estil mudèjar que cobreixen els sostres d'algunes sales.