El monestir de Cârța en Romania, el monestir gòtic més a l'est del món

  Entrada sisena dedicada a la columna  i hui toca gòtica i extranyament ens translladem a una xicoteta localitat de Romania de nom  Cârța on diuen que està el monestir gòtic més oriental del món. En realitat és una autèntica anomalia trobar en terres cristianes ortodoxes edificis religiosos propis d'estils arquitectònics d'occident, però Transilvània formà part d'Hongria fins a la batalla de Mohács, quan Hongria caigué en mans otomanes. En 1699 Transilvània seria reconquerida pels austriacs i formà par de l'Imperi Austrohongarés fins a la Primera Guerra Mundial quan es decretà la unió amb Romania.

Per a accedir al recinte en hivern s'ha de parlar amb el rector de l'església luterana o algún feligrés que té les claus de l'església gòtica de l'antic monestir de l'ordre del Císter fundat en l'any 1198 i abandonat en 1494. La casa del rector està al costat de les ruïnes del monestir, es tracta d'una típica casa de camp i té una curiosa sénia al jardí.

Des del jardí de la casa del rector, travesant un mur s'accedeix al que va ser el claustre de l'abadia cistercenca de Cârța ja sols conserva algún que altre arc. Des del que va ser el claustre es pot apreciar l'absis de l'església.

L'església del monestir deuria de ser molt majestuosa per la seua imponent façana que es conserva en estat de ruïna i bucòlic alhora. Un gran forat ens dona una idea de quan gran va ser el rosetó que la decorava. Està acompanyada d'una torre cilíndrica rematada amb una galeria típica dels castells de Transilvània.

Si creuem la porta gòtica del que degués ser l'entrada principal de l'església ens trobem un espai obert convertit en cementeri militar de morts durant la Primera Guerra Mundial amb diverses tombes i creus de pedra.

L'església es dedica al culte religiós luterà que dóna servei als saxons dels pobles de la contornada descendents d'aquells habitants del Sacre Imperi que convidats per reis Hongaresos s'establiren en Transilvània durant els segles XII i XIII per protegir la frontera est. Hui no en seran més de cinquanta els que venen a escoltar misa.

En un edifici annex està ubicat un xicotet museu etnològic dedicat a la cultura i tradicions dels saxons de Transsilvània i on es compren les entrades quan el monestir està obert durant la temporada de l'estiu. Es poden veure diverses vestimentes típiques i mobles.

El poble de Cârța no es massa gran, sols viuen uns set-cents habitants,  però si és molt autèntic on totes les cases son de planta baixa i sostre a dos aigües. Si disposes de temps convé fer una passejada pels pocs carrers del poble i gaudir de la seua pau i tranquil·litat.

Una església ortodoxa, la Biserica Sfânta Cuvioasă Parascheva, està en direcció sud molt prop del carrer principal o carretera que travesa el poble. Té ja cent vuitanta anys i dona servei religiós a la majoria de creients ortodoxos del poble.