El nostre passeig per les creus ens porta hui a la ciutat eslovaca de Žilina, situada al nord del país i aun tir de pedra de Txèquia i Polònia. Amb poc més de huitanta ml habitants, es poden recòrrer a peu els seus punts d'interés i està comunicada amb tren amb la capital del país, Bratislava.
Arribarem des de la capital, Bratislava a Žilina en tren, la seua estació es va inaugurar en l'any 1871 i és un nus de comunicació entre les dues ciutats més importants del país, Bratislava i Košice. Però aquesta línia de tren s'allarga fins a Kíev en Ucraïna per l'oest i fins a Venècia en Itàlia per l'est, De l'edifici molt interessants són els seus acolorits vitralls.
La imatge i símbol de la ciutat són les dues imponents torres, una és el campanar de la catedral i l'altra és l'anomenada torre Burian, que actuaran com a fars per a arribar a la notra primera parada, la plaça Adreja Hinku, on es trobava el castell i que ofreix una bona vista de l'absis de la catedral.
La catedral, primerament dedicada a Santa Maria, hui porta el sobrenom de la Santíssima Trinitat i es va aixecar en XIV, però l'aspecte actual de fortalesa el va adquirir al segle XVI i es va arrematar en estil renaixentista. A l'exterior es pot veure una xicoteta capella dedicada al calvari on un mosaic ens mostra les figures de la Magdalena, la Mare de Déu i Sant Joan Evangelista consternats davant la Sanata Creu, és extrany però no apareix la imatge de Crist.
I junt a la torre campanar de la catedral i competint amb ella amb bellesa i port trobem la Torre Burian, a la que es pot muntar per veure les millors imatges de la Žilina medieval, La torre que també té campanes és d'estil renaixentista i mesura quaranta-sis metres.
Si la silueta de les dues torres són el símbol i la típica imatge de la ciutat de Žilina, la seua joia arquitectònica al meu parer és la Marianske Namestie. Una plaça quasi quadrada rodejada de porxes que a sobre té boniques cases de colors d'estil renaixentista.
És obligatori fer una foto en aquesta plaça en el punt on encara es distingeixen les dues punxes que rematen les cúpules bulboses de metall del campanat de la catedral de la Santíssima Trinitat i de la torre Burian.
Però l'edifici més imprtant de la plaça és l'antic monstir i església de la conversió de Sant Pau. Un conjunt d'estil barroc del segle XVIII que aixecaren ací els jesuïtes un segle després d'haver-se establert en la ciutat. L'edifici va passar a les monges filles de l'anor cristià de Sant Vcent de Paül un segle més tard que el convertiren en hospici i va acollir a xiquets jueus durant l'ocupació nazi. Durant la segona guerra mundial fou hospital i durant el comunisme escola de medicina i centre d'exosicions, Hui en dia torna a tindre monges de nou. L'església té una bonica façana rematada amb dos campanars bessons.
I al centre de la plaça trobem una bonica font i un pedestal amb escultura que recorda a una columna de la pesta però en aquest cas no celebra la fi de cap epidèmia, simplement reconeix la recatolització o simplement la contrarreforma catòlica, que està coronada amb la imatge de la Immaculada Concepció,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada