Svätý Jur, un típic poble eslovac entre bancals de vinyes

 La constitució de 1931 va prohibir qualsevol tipus de crucifix en les escoles així que un 6 de febrer de 1932 diversos sectors catòlics protagonitzaren al nostre país unes sonades protestes. Hui encetaré una sèrie d'entrades que aniran dedicades a diferents tipus de creus cristianes que ja vos dic que poden ser molt diverses.

La més coneguda per tothom és la creu llatina, un encreuament perpendicular de dos segments, el vertical és més llarg que l'horitzontal i de crucifix que segueix aquest model, el més curiós que mai he vist, es troba en un poble a pocs quilòmetres de Bratislava que es diu Svätý Jur. Es tracta d'un Crist crucificat amb un peculiar paraigua per a no banyar-se.

El nom d'Svätý Jur es podria traduir per Sant Jordi. En els darrers anys de comunisme al país el lloc s'anomenava com a Jur pro Bratislave. Si es disposa de temps és un lloc agradable per a visitar per que el seu centre conserva encara les cases típiques de planta baixa i única.

Quasi a l'entrada del poble ens trobem amb l'esvelta i elegant església de la Santíssima Trinitat. Un temple construït al segle XVII que durant els primers anys va ser per a la comunitat evangèlica, descendents d'alemanys que s'instal·laren per multitud de pobles d'Eslovàquia i Txèquia. Així que no és gens estrany trobar en aquestos països, dos imponents esglésies en un mateix poble. Una companya em deia que a Eslovàquia juguen al cristianisme a dues bandes. Però es quedà curta, en la zona oriental és prou popular una tercera variant, la grecocatòlica eslovaca, d'arrels ortodoxes i obediència al Papa de Roma.

Uns quaranta anys després de la seua construcció, l'església de la Trinitat passà a mans dels catòlics que la varen barroquitzar després de l'atac de les tropes del turques en l'any 1704 i aprofitant que les cases del voltant havien sigut devastades, els escolapis aprofitaren per a fer un monestir.

Si continuen pel carrer principal pujant la costera arribarem a la casa-palau dels Pálffy des del segle XVII. En el segle XVIII i XIX va ser llogada i a principis del XX va ser hospital de xiquets. Hui en dia és la seu d'una institució educativa.

Altres cases senyorials es poden trobar en el poble, com són una casa renaixentista dels Armbruster que es va construir aprofitant les muralles i la també renaixentista mansió dels Zichy on es troba hui l'ajuntament.

Però el monument més important d'Sväty Jur és la seua gòtica església que com no podia ser d'altra manera està dedicada a Sant Jordi que li dóna el nom. Es va aixecar al segle XIII sota altre temple romànic més antic.

Al seu interior gaudirem de diversos elements artístics dels segles XIV al XVI i unes vidrieres de fa setanta anys. Però el més destacable és l'altar de Sant Jordi, fet en gres blanc pel taller d'Stephan Pilgram en l'any 1527.

Si haguera de triar altre element que em va quedar per a sempre gravat en la retina d'aquest poble a banda del Crist del paraigua és sense cap mena de dubte el campanar de l'església de Sant Jordi. Es tracta d'una construcció en fusta del segle XVII, de després de la invasió otomana amb una històrica campana de l'any 1400 que una llegenda diu que va ser soterrada abans de la invasió i trobada després per un porc.

Tant l'església com el campanar es troben sota un pujol en la zona més alta del poble. I ja que hem arribat fins ací dalt no podem començar el descens sense abans gaudir un temps de les vistes del poble de Sant Jordi.