El cementeri Rasu de Vilnius, una vall per al descans etern.

Segons la nostra cultura en Tots Sants toca anar al cementeri i posar flors als nostres familiars que passaren a millor vida. Així que hui encetem la sèrie final d'entrades de l'any 2023 que estaran dedicades a llocs de soterrament.

 I començarem la tournée en la ciutat de Vilnius, la capital de Lituània. Eixirem del barri república independent d'Užupis i en direcció oest ens trobarem amb el grandiós baluard del segle XVI hui convertit en museu d'armament. 

Cap al sud ens trobarem en la majestuosa façana de l'església de l'Ascenció construïda d'estil barroc entre el segle XVII i XVIII. Destaca la seua façana flanquejada per dues torres campanar i un interior més modest.

Abans d'arribar al cementeri altra església ens espera, aquesta dedicada al Cor de Jesús, es va aixecar a principis del segle XVIII per a donar servei a una congregació. Després de la segona guerra mundial es va convertir en pressó.

I unes quantes passes més cap al sud arribem al Cementeri Rasu.ubicat en una xicoteta vall rodejada de xicotets pujols i ple d'una varietat d'arbres molt ornamentals. El cementeri és del segle XVIII i és un dels més antics de Lituània.

Una secció del cementery es va fer nova per a donar sepultura als soldats polacs, bielorusos i lituans caiguts en la guerra poloneso-soviètica de 1920. Es tracta d'un lloc de tombes en terra amb làpida rectangular i creu esculpida.

Una capella neogòtica es pot visitar dins del cementeri. Està construïda sobre un pujol així que es pot veure des de cada racó del cementeri. En 1850 ja hi havia una capella, però l'actual és de 1883 i des de 2019 acull les despulles dels líders que lluitaren contra el poder del tsar en 1863-1864.

Cap a l'oest arribarem a l'Estació Central de Tren de Vilnius que es va obrir en l'any 1861 com aturada de la línia de tren que anava de Varsòvia a Sant Petersburg.  És el principal nus ferroviari de Lituània i en temps de pau tenia comunicació amb diferents destinacions internacionals com Minsk, Kalinigrad , Moscou i Sant Petresburg.

Molt pop de l'Estació Central de Tren està el mercat, conegut amb el nom Hales Tugarviete, un lloc per a comprar productos frescos en l'entrada al centre històric de la ciutat. L'edifici antic es va aixecar en l'any 1906.

Molt prop en una xicoteta plaça es troba l'ou. Es tracta d'un ou de pàscua decorat a l'estil ordtodox que está damunt d'una columna que es va posar en 2001. La plaça no és massa lluidora però l'escultura resulta d'allò més original o cap fer-se una foto.

Molt a prop està l'església de Tots els Sants, un temple barroc de la primera meitat del segle XVII. En principi va ser part del monestir dels carmelites, durant l'ocupació napoleònica va ser hospital, en era comunista va ser magatzem i des de 1991 torna a ser església per a fidels.

I la darrera parada que farem hui serà en una sinagoga. És l'única de tota la ciutat que encara està en ús deles més de cent que tingués la ciutat. Es va construir en l'any 1903 en un estil romànic-morisc. Després de la segona guerra mundial va ser fàbrica de metall.