Hui es traslladarem a la capital de Baviera en Alemanya per a conéixer la seua catedral dedicada a la Mare de Déu i de pas recòrrer els carrer medievals del centre històric que estan plens d'impressionants edificacions barroques i de pas tastar el garró de porc rostit arremullat en la bona cervesa local.
Múnic és la meua ciutat alemanya preferida, l'he visitada tres vegades i és ací on vaig fer el curs intensiu d'alemany de dues setmanes amb companyia de gent de diversos països, de matí classes d'alemany i de vesprada a parlar francés amb els suïsos memtre beviem Muss, les cerveses de litre. L'Agustiner Stammhaus, és una taberna que té ja segles d'història
Hem accedit ja al centre històric de la ciutat per la Karlstor i estem al Neuehauser Strasse. Aquesta porta d'origen medieval rep el seu nom en honor al príncep elector Carles Teodor que curiosament va manar la demolició de les muralles de la ciutat.
I a continuació està la renaixentista església de Sant Miquel que ben bé mereix una visita. Es va aixecar al segle XVI i en el seu dia va ser la més gran en aquest estil al nor dels Alps. Aquesta espressió és molt socorreguda en el sud d'Alemanya per a parlar d'històriques edificacions que mai han pogut superar la monumentalitat de les italianes.
La següent parada la farem a la Frauenkirche, literalment l'església de les dones, un temple o millor dit una catedral catòlica dedicada a la Mare de Déu. Destaca sobre tot el centre de Múnich on està prohibit construir res que sobrepasse les cúpules verde sen forma de ceba dels seus dos campanars. Segons un guia turístic que li va fer la ruta al meu cosí Aureli, les primeres en aquesta peculiar forma tan alpina que es varen construir.
Entrar dins de la catedral ens pot crear dues sensacions antagòniques, quedar-nos bocabadats per l'altura i la poca amplària de la nau central i quedar-nosdespagats per l'ultrablancor del sostre i els murs, sembla més un temple protestant poc ornamentat que una catedral catòlica, però cal dir que a Múnicles bombes de la segona guerra mundial feren molt de mal.
Però Baviera és catòlica i barroca i per a aquell que necessite una explosió de decoració vegetal, angelets icolor pot anar a la xicoteta església que rep el nom dels arquitectes que se la feren com a capella privada, els germans Asam. Asamkirche és com una bombonera o una xicoteta joia.
Altra esgésia, la de Sant Pere ens espera. Sobre el solar que ocuparen una església merovíngia construïda cent anys després de la fundació de Múnic al segle XII, va haver una altra romànica fins la construcció de la nau gòtica. El campanar de cinquanta-sis metres és un bon punt d'observació del centre.
A l'interior gaudirem de moltes obres d'art que van del gòtic al rococó. Laltar major és una obra mestra obra d'Erasmus Grasser. Amés trobarem una peculiar i macabra relíquia en una capella lateral, l'esquele de Santa Mundtia recobert d'or i joies.
I el que es promet és deute i ara toca menjar garró de porc rostit acompanyat amb puré de creïlles i xucrut. Els de Múnic anomenen al garró Schweinshaxe i un lloc per a menjar-lo és el restaurant Haxnbauer
I conforme hem entrat al centre històric de Múnic, traavesant una porta de muralla eixirem, en aquest cas per la Sendlinger Tor, una porta del segon recinte amurallat de la ciutat que es va fer entre els segles XIII i XIV.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada