Robben island, l'illa del terror a la República de Sud-àfrica

 Robben island és una xicoteta illa de poc més de cinc quilòmetres quadrats situada davant la costa de Ciutat del Cap, una de les tres capitals de la República de Sud-àfrica. Aquest tros de terra coberta de vegetació verda i lluenta i rodejada d'un mar blau preciós sols pot ser habitat per dirigents polítics estrangers en visita oficial. Sembla ser un exclussiu paradís de grans personatges.

Però les barbaritats de la humanitat al llarg de la història la convertiren en un verdader infern per a molts. La mar no deu estar sempre tranquil·la en aquest indrets de l'Àfrica austral molt prop d'un cap que el primer nom que va rebre va ser el cap de les Tormentes, hui en dia de Bona Esperança i restes de diversos naufragis encara són visibles al llarg de la seua costa.

L'aïllament de l'illa va fer que les autoritats decidiren convertir-la en una leproseria en l'any 1845, al principi els malalts hi residien ací de forma voluntària i podien tornar a l'Àfrica continental quan volgueren. Anys després les coses esposaren més serioses i ja quedaren ací confinats. Es va establir fins i tot un cementeri.

Però un segle abans Robben island era una pressó d'alta seguretat per als revolucionaris de les colònies holandeses, essent el sud d'Àfrica una més. Diversos pressoners procedents d'Indonèsia acabaren ací. El més conegut és el xeic o príncep de Madura que va morir en l'illa però el seu cos va ser traslladat a Jakarta. Està considerat un home sant per als musulmans d'Indonèsia i s'ha aixecat un santuari en el seu honor.

També existeixen dos esglésies cristianes una d'estil neogòtic del cap construïda en 1841 coneguda amb el nom de Garrison Church i altra de pedra grisa dedicada al bon Pastor, la primera per al ritus anglicà i holandés reformat i la segona per al ritus catòlic. Totes dues per a donar servei religiós enel temps de la leproseria.

Però l'època més dura va ser en la segona meitat del segle passat quan s'aprofitaren barracons de la segona guerra mundial i se'n feren de nous per a acollir als presoners polítics que lluitaven contra l'Apartheid. Les condicions eren ben dures, sense calefacció, sense cristals a les finestres i sense matalàs.

El poc menjar que els corresponia cada dia se l'havien de guanyar treballant en la cantera de pedra calcària que va començar a ser explotada durant el període colonial holandés. Les mesures de protecció durant el treball eren inexistents i molts presoners acababen mal de la vista.

També acabaren ací gent de Namíbia que lluitava per la independència de Sud-àfrica però el presoner més famós de Robben island és sense capa mena de dubte Nelson Mandela. La seua cel·la encara es conserva amb els escasos elements als que tenia dret.

I molts elements militars de la segona guerra mundial estan desperdigats per tot arreu alimentant encar més com aquesta Robben island, que significa en holandés illa de les foques acabà essent un conjunt de capítols de terror que la UNESCO no vol que s'esborre de la memòria declarant el lloc patrimoni de la humanitat.