El Nord-est de Roma, del Coliseu al riu Tíber

 Hui anem a descobrir una de les advocacions marianes més curioses i antigues de la cristiandat, es tracta de la Mare de Déu de les Neus, que no es va presentar físicament en la ciutat de Roma, però si que va marcar amb una insòlita nevada un cinc d'agost el lloc on havia de construir-se un temple per a ser venerada allà pel segle IV.

Per arribar al lloc d'inici de la ruta podem agafar un tren fins a l'estació de Roma Termini i caminar un centenar de metres fins a l'elegant plaça de la República. Una plaça circular amb algun edifici porticat, la fontana della Naiadi al mig i les termes de Dioclecià on està l'església de la Mare de Déu dels Àngels i els Màrtirs.

Uns quants carrers en direcció sud està la Basílica de Santa Maria la Major, ocupant el solar d'un temple dedicat a Cíbele i tota l'àrea que va ser coberta de neu aquell cinc d'agost del segle IV. La façana de la major basílica de la ciutat de Roma és barroca i per això rep el sobrenom de "la Major". Supose que la Mare de Déu sabia que el ric matrimoni que volia deixar la seua herència per a construir un temple marià, tenia molts diners i per això faria que la nevada s'escampara per un terreny més ample.

A l'interior ens trobarem, en un altre país, el Vaticà i amb un temple de planta basilical, per tant si el sobrenom de Major era encertat, el de basílica també ho és puix és l'única església junt amb la de Santa Sabina, amb aquest tipus de planta en tota la ciutat de Roma, la de les dos mil esglésies. Es conserven interessants mosaics del segle V i un imponent artesonat renaixentista que cobreix el sostre de la nau central.

Des de Santa Maria ens n'anem a Santa Pràxedes, una església que per fora no destaca gens però al seu interior podem gaudir d'uns dels millors mosaics bizantins de la ciutat, del segle IX. Ben curiós resulta el mosaic de la capella de Sant Zenó, on el papa Pasqual va manar construir un mausoleu per a sa mare de nom Teodora, que com encara no havia mort té una auréola quadrada.

I més cap al sud arribarem fins a un dels monuments més famosos del món, el Coliseu romà. Va ser construït al segle I i va ser el més gran del món. Ací lluitaven gladiadors, vaixells, es feien obres de teatre basades en la mitologia clàssica i va ser temple cristià dedicat als màrtirs cristians que ací moriren.

Tornant cap al nord està l'església de Sant Pere encadenat, que es va aixecar al segle V per a guardar les cadenes usades en el primer empresonament del principal deixeble de Jesús. Però és més famosa pel Moisés de Miquel Àngel. Caminarem direcció nord-oest per Via del Boschetto, Via Nazionale, Via Milano, Via Traforo i Via dei Due Macelli fins arribar a la plaça d'Espanya, que ja visitarem en altra ocasió ( el nord de Roma )

I de la plaça d'Espanya a la plaça del Popolo on podem gaudir de dues esglésies bessones una cada costat de la Via del Corso, dedicades a Santa Maria, una rep el nom de Santa Maria dei Miracoli i l'altra de Santa Maria in Montesanto.

Però l'església més interessant de la plaça és la de Santa Maria di Popolo, lloc de pelegrinatge per que se suposa que guarda el cordó umbilical de Crist, i amb pintures de Rafael i Caravaggio. Al mig de la plaça es pot gaudir de l'obelisc de Ramsés II, del segle XIV aC.

La porta del Popolo, era el lloc d'entrada a la ciutat per la via Flaminia, on es feien unes cues tan grans per a entrar que era típic subornar. La porta té forma d'arc del triomf i es va aixecar al segle XVI i Bernini la va redecorar per a rebre a Cristina de Suècia en la seua visita a la ciutat.

I a pocs metres està l'etern riu Tíber que h ha acompanyat a la ciutat des del seu naixement  i que l'ha inundada en moltes ocasions. Aquest riu de 405 km naix en els Apenins i és el tercer riu més llarg d'Itàlia.

Nevski prospekt, el carrer més bulliciós i comercial de Sant Petersburg

 Hui viatgen a l'antiga capital de Rússia per a conèixer la icona ortodoxa de la verge més venerades del país, la Mare de Déu de Kazan. L'original era del segle XVI, però després de la revolució d'octubre es perd la vista i són llegendes les que apareixen. Se suposa que va eixir de la Unió Soviètica, subhastat i comprat. El que veurem hui no és l'original però és venerat en una de les catedrals de Sant Petersburg que esta ubicada en la principal artèria comercial de la ciutat, l'avinguda d'Aleixandre Nevski.

L'avinguda tindrà de llarg uns cinc quilòmetres i l'anem a recórrer tota així que posa't calcer esportiu que ens vegem en la plaça de l'Almirallat on està el famós Ermitatge. Des d'allí caminarem uns cinc-cents metres fins arribar al palau Stróganov un edifici barroc, obra de l'arquitecte italià Bartomeu Rastrelli.

La següent parada serà la catedral de Kazan, un temple de la primera dècad del segle XIX que sorprem per la seua espectacular columnata de noranta-sis columnes que recorden molt a les del Vaticà, per ordre del tsar Pau I.

Al seu interior ens trobarem una església de planta de creu llatina, poc habitual en els temples ortodoxos. El neoclassicisme és sense cap mena de dubte l'estil arquitectònic de la catedral, que va ser el lloc triat per a exhibir les banderes del derrotat exèrcit napoleònic.  

La icona de la Mare de Déu de Kazan és una de les còpies que es va fer abans del robatori de l'original en 1904 per quedar-se amb l'or que la recobria. Una de les còpies que va escapar de la revolució de 1917 va ser regalada pel papa Juan Pau II a la Rússia post soviètica.

Davant de la catedral de Kazan anem a parar a berenar en el Casa Singer, un elegant edifici d'estil Art Nouveau que té baix una llibreria i dalt una elegant cafeteria amb les millors vistes que se poden tindre de la catedral de Kazan.

Ara creuarem el canal Griboièdov que es va construir en 1739 aprofitant el llit del riu Krivuixa. Caldrà que  mirem en direcció nord per a contemplar una de les meravelles de l'arquitectura russa, l'església del Salvador sobre la Sang Vessada.

En la següent illa de cases es troba l'església de Santa Caterina, una de les esglésies catòliques més antigues del país que es va dedicar a la santa d'Alexandria en honor a la tsarina de Rússia, Caterina la gran que governava en aquell moment. Hui en dia té el rang de basílica menor.

A l'altra part del carrer ens sorprendrà una torre de color roig que sembla el campanar d'una església però és en realitat la torre de la Duma. Les dumes eren com una mena d'edifici guvernamental local creats en temps de Caterina la Gran.

I a l'altra illa de cases apareix el majestuós i històric centre comercial Gostiny Dvor, Un dels centres comercials més antics del món, ni més ni menys que del segle XVIII. Amb unes galeries que donen al carrer i un interior que cada vegada té menys negocis.

I a l'altra part de l'avinguda,un poc amagada entre edificis podem gaudir de l'església armènia de Santa Caterina, construïda entre 1771 i 1776 per a donar servei de culte als ortodoxos armenis. Entre 1930 i el 2000 estigué tancada al culte.

Més endavant, cal destacar un curiós edifici, en altre edifici art nouveau de 1902 trobem un antic restaurant, l'Eliseyev Emporium que també té una curisoa botiga de menjar gurmet que cal visitar i conèixer pels productes i la seua decoració encara que no s'haja de comprar res.

I ara toca caminar fins arribar al pont Anichkov que travesa el riu Fontaka. Es va aixecar en la meitat del segle XIX i renovat a principi del segle XX. El que més destaca són les quatre escultures de cavalls i l'ornamentació de les seues baranes.

I a la fi de l'avinguda Nevsky es troba la nostra darrera visita, el monestir de sant Alexandre Nexski, sant per als ortodoxos russos que va combatre contra els catòlics. Ací es troba soterrat el sant i està considerat el patró de la ciutat i de tota Rússia.

 

El servei religiós es dóna en la catedral de la Santíssima Trinitat, un temple neoclàssic de finals del segle XVIII. A la part de fora hi ha un cementeri on estan soterrats importants russos com Dostoievski  i Txaikovski.

El Puig de Santa Maria, campament de l'host cristiana en la conquesta de València.

 Hui  segon diumenge de maig, la ciutat de València estaria celebrant a molt de fervor la festivitat de la seua patrona, la Mare de Déu dels Desemparats. Moltes altres ciutats i pobles valencians la tenen també com a patrona, com és el cas de Gandia i Torrent entre altres. El culte a aquesta advocació de la verge s'ha anat fent estenen en tot el territori valencià de la que es considera la patrona, però no sempre ha estat així, sols fa seixanta anys que el papa Joan XXIII li atorgara aquest càrrec. L'antiga patrona del Regne de València des de temps de Jaume I havia estat la Mare de Déu del Puig venerada en un monestir de la localitat de l'Horta Nord, el Puig de Santa Maria.

Hui visitarem aquesta localitat i coneixerem llegendes i història de les hores prèvies a la conquesta de la ciutat de València en mans cristianes en l'any 1238 i durant les pròximes quatre entrades visitarem més santuaris marians del vell continent.

Començarem el nostre recorregut en el castell de Cebolla o castell del Puig, que es troba dalt d'un pujol dins de la localitat i que va ser aixecat pels musulmans al segle XI. A la fi d'aquest segle, en l'any 1093 passà a mans del Cid Campeador i al cap de pocs anys tornà a mans dels cristians. En l'any 1237 va ser ocupat per l'exèrcit de Jaume I i va servir de campament fins a la caiguda de la ciutat de València un any després. El lloc està declarat bé d'interés cultural,  més per la seua història que no per la seua arquitectura.

A pocs metres, en altre pujol està l'ermita de Santa Bàrbara la protectora de les tronades i les collites. Es tracta d'un temple quadrat de reduïdes dimensions que es va aixecar al segle XVIII. Des d'aquest lloc, en el mes de maig, quan començaven les tempestes i les pedregades se beneïen els camps.

La següent parada la farem en l'església de Santa Maria del Puig, però abans d'arribar ens deixarem perdre pels carrers blancs i bucòlics que pugen al turó coronat per l'espectacular monestir de Santa Maria de el Puig.

Segons la llegenda, Sant Pere Nolasc el frare mercedari que acompanyava al rei en la conquesta de València, va veure que set estreles caïen en un lloc on va trobar una campana i baix una icona bizantina de la Mare de Déu. Aquest home havia de tindre molt bona relació amb la verge, per que vint anys abans ja se li havia aparegut la Mare de Déu de la Mercé, copatrona de Barcelona.

Jaume I manà la construcció d'una església per a acollir la imatge de Santa Maria que més tard la nomenaria patrona del Regne de València que anava a fundar. L'església va quedar prompte menuda per a acollir a  tots els peregrins que hi venien. En l'any 1300 es va aixecar l'església gòtica que coneguem hui en dia

La joia de l'església és la imatge bizantina de la Mare de Déu, del segle VI que podria haver arribat en una època on el sud-est de la península estava dominat pels bizantins i que s'amagara amb l'ocupació musulmana al segle VII. El retaule que l'acull no té més de trenta anys.

A la cripta de l'església, coneguda amb el nom de saló gòtic pels arcs gòtics de diafragma podem trobar una ineresant col·lecció de llibres històrics i facsímils i fins i tot una còpia de l'espasa del rei Jaume I el conqueridor.

En l'any 1588 es construeix als costats de l'església el Reial Monestir de l'orde dels mercedaris. L'estil de la construcció és del sobri estil herrerià, que sense molta ornamentació sorprén per la magnitud dels seus murs. El pati interior és enorme i en la restauració participaren diversos pobles valencians i famílies valencianes que deixaren la seu empremta els vidres de les finestres.

El Reial Monestir de Santa Maria de el Puig és també palau reial, lloc de residència que els reis visiten les nostres terres. El palau reial de València es trobava al jardí de Vivers de València, a la vora del vell llit del Túria i va ser enderrocat en la guerra de la Independència pels mateixos valencians per que no fora ocupat pels francesos.

El recinte monacal és també el Museu de la Impremta i les Arts Gràfiques i és ací on podem veure una gran quantitat de vells aparells d'impremta on hi ha fins i tot una còpia exacta de la qual va fabricar Gutenberg.

I la darrera parada està eixint del poble, és l'ermita de Sant Jordi, el lloc exacte on es va lliurar la batalla que va obrir les portes a la conquesta de la ciutat de València per part dels cristians. L'ermita és del segle XVII i destaca pel seu entorn paisatgístic.