Hui anem a descobrir una de les advocacions marianes més curioses i antigues de la cristiandat, es tracta de la Mare de Déu de les Neus, que no es va presentar físicament en la ciutat de Roma, però si que va marcar amb una insòlita nevada un cinc d'agost el lloc on havia de construir-se un temple per a ser venerada allà pel segle IV.
Per arribar al lloc d'inici de la ruta podem agafar un tren fins a l'estació de Roma Termini i caminar un centenar de metres fins a l'elegant plaça de la República. Una plaça circular amb algun edifici porticat, la fontana della Naiadi al mig i les termes de Dioclecià on està l'església de la Mare de Déu dels Àngels i els Màrtirs.
Uns quants carrers en direcció sud està la Basílica de Santa Maria la Major, ocupant el solar d'un temple dedicat a Cíbele i tota l'àrea que va ser coberta de neu aquell cinc d'agost del segle IV. La façana de la major basílica de la ciutat de Roma és barroca i per això rep el sobrenom de "la Major". Supose que la Mare de Déu sabia que el ric matrimoni que volia deixar la seua herència per a construir un temple marià, tenia molts diners i per això faria que la nevada s'escampara per un terreny més ample.
A l'interior ens trobarem, en un altre país, el Vaticà i amb un temple de planta basilical, per tant si el sobrenom de Major era encertat, el de basílica també ho és puix és l'única església junt amb la de Santa Sabina, amb aquest tipus de planta en tota la ciutat de Roma, la de les dos mil esglésies. Es conserven interessants mosaics del segle V i un imponent artesonat renaixentista que cobreix el sostre de la nau central.
Des de Santa Maria ens n'anem a Santa Pràxedes, una església que per fora no destaca gens però al seu interior podem gaudir d'uns dels millors mosaics bizantins de la ciutat, del segle IX. Ben curiós resulta el mosaic de la capella de Sant Zenó, on el papa Pasqual va manar construir un mausoleu per a sa mare de nom Teodora, que com encara no havia mort té una auréola quadrada.
I més cap al sud arribarem fins a un dels monuments més famosos del món, el Coliseu romà. Va ser construït al segle I i va ser el més gran del món. Ací lluitaven gladiadors, vaixells, es feien obres de teatre basades en la mitologia clàssica i va ser temple cristià dedicat als màrtirs cristians que ací moriren.
Tornant cap al nord està l'església de Sant Pere encadenat, que es va aixecar al segle V per a guardar les cadenes usades en el primer empresonament del principal deixeble de Jesús. Però és més famosa pel Moisés de Miquel Àngel. Caminarem direcció nord-oest per Via del Boschetto, Via Nazionale, Via Milano, Via Traforo i Via dei Due Macelli fins arribar a la plaça d'Espanya, que ja visitarem en altra ocasió ( el nord de Roma )
I de la plaça d'Espanya a la plaça del Popolo on podem gaudir de dues esglésies bessones una cada costat de la Via del Corso, dedicades a Santa Maria, una rep el nom de Santa Maria dei Miracoli i l'altra de Santa Maria in Montesanto.
Però l'església més interessant de la plaça és la de Santa Maria di Popolo, lloc de pelegrinatge per que se suposa que guarda el cordó umbilical de Crist, i amb pintures de Rafael i Caravaggio. Al mig de la plaça es pot gaudir de l'obelisc de Ramsés II, del segle XIV aC.
La porta del Popolo, era el lloc d'entrada a la ciutat per la via Flaminia, on es feien unes cues tan grans per a entrar que era típic subornar. La porta té forma d'arc del triomf i es va aixecar al segle XVI i Bernini la va redecorar per a rebre a Cristina de Suècia en la seua visita a la ciutat.
I a pocs metres està l'etern riu Tíber que h ha acompanyat a la ciutat des del seu naixement i que l'ha inundada en moltes ocasions. Aquest riu de 405 km naix en els Apenins i és el tercer riu més llarg d'Itàlia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada