El nord de Roma i els seu Panteó d'Agripa, el panteó de panteons

 Acabarem l'any 2020 i la sèrie de sis entrades dedicades a panteons i mausoleus en la ciutat de Roma per visitar un dels seus monuments més famosos, el Panteó, l'edifici més antic que conserva la ciutat eterna i per a molts el més extraordinari i millor conservat de la Roma clàssica.

Començarem la ruta de hui en la Piazza Navona que ocupa el solar del qual va ser un estadi del segle I en temps de l'emperador Domicià. Ací es disputaven competicions d'atletisme i de quadrigues fa dos mil anys, hui en dia és la plaça barroca més bonica de la ciutat i un dels llocs més bulliciosos.

La plaza està presidida per l'església de Sant Agnés martiritzada en aquest lloc. Però cal destacar les seues tres fonts, la dels quatre rius obra de Bernini, la del Moro esculpida per della Porta excepte la imatge del moro que és obra de Bernini i la font de Neptú esculpida per della Porta

Font del Moro

.

I quasi al costat està el Panteó que es va aixecar com a temple dels déus romans entre el 27 i el 25 aC, però l'estructura actual és del 118 dC en temps de l'emperador Adrià. Que s'haja conservat tan bé fins als nostres dies és per que al segle VII es va convertir en església per a fer fora a tots els dimonis que es pensava que hi habitaven al seu interior.

El que més sorprén d'aquest edifici és la seua enorme cúpula, una de les més grans del món, es tracta d'una semiesfera de radi igual a l'altura del cilindre que la sosté i coronada amb una claraboia de nou metres de nou metres de diàmetre.

El Panteó d'Agripa o església de Santa Maria dels Màrtirs és el lloc de soterrament d'italians il·lustres com són els enormes sarcòfags dels escassos reis italians i el discret monument de marbre de Rafael Sanzio, un dels millors pintors del Renaixement.

A unes quantes passes s'arriba a la plaça de la Minerva on es troba el majestuós obelisc, un dels tretze que tingués la capital de l'Imperi Romà, que es va trobar soterrat al segle XVII. Bernini va ser l'encarregat de fer-lo lluir de nou i el va col·locar sobre l'escultura obra seua d'un enorme elefant.

I en la mateixa plaça es troba una de les poques esglésies gòtiques que queden en la ciutat, l'església de Santa Maria sopra Minerva, que com bé diu el seu nom, ocupa el solar d'un antic temple romà dedicat a la deessa Minerva.

De la discreta façana passarem a un meravellós interior on cal destacar les magnífiques pintures renaixentistes dels quatre evangelistes del sostre sobre fons blau estrelat que recorden als àngels de Paolo di San Leocadio de la catedral de València.

Una escultura de Miquel Àngel conegut com a Crist de la Minerva es pot veure en la part esquerra de l'altar major. Es tracta d'una obra en marbre blanc de mida natural on Jesús sosté una creu i que va ser acabada en l'any 1521.

L'església era part del convent annex dels dominics per això podem trobar ací les tombes de dominics il·lustres com el pintor Fra Angelico o Santa Caterina de Siena on està el seu cos per què el seu cap incorrupte es troba en la Basílica de Sant Domènec de Siena.

Tomba de Santa Caterina de Siena

Cap a l'est està l'església de Sant Ignasi que amb dues que hi ha més cap al sud, la de Sant Andreu de la Vall i Il Gesú, són els millors exemples d'arquitectura barroca jesuítica que després es va escampar arreu del món com l'església de la Nativitat de Turís, l'església de Sant Feliu i Sant Tomàs de València, la de la companyia de Quito o les restes de la catedral de Sant Pau de Macau en la Xina.

Sant'Andrea della Valle

Nosaltres caminarem en direcció nord fins a arribar a la plaça de la Colonna on està el Palau Chigi, la residència del primer ministre italià. Però el més destacable de la plaça és la columna de Marc Aureli, erigida després de la seua mort en l'any 180 dC.

Dues illes de cases més cap a l'est arribarem a una xicoteta plaça ocupada completament per la font més famosa de Roma, la fontana di Trevi. Va ser dissenyada per Nicola Salvi al segle XVIII i està presidida per una escultura del déu Neptú.

I la visita a Roma l'acabarem a la posta de sol en un dels llocs més emblemàtics de la ciutat, la plaça d'Espanya que rep aquest nom del palau del segle XVII que va ser l'ambaixada d'Espanya en els Estats Pontificis. 

La imatge més universal d'aquesta plaça és la de la seua enorme escalinata de l'any 1720 que comunicava la plaza amb l'església francesa de la Trinità dei Monti. El lloc és de parada obligada per a tot turista que visita la ciutat eterna.