Spišský hrad, la fortalesa més gran de l'Europa Central

Les ruïnes que hui anem ha visitar és trobem a l'est d'Eslovàquia en una regió coneguda com Spiš junt a un poble de nom Spišské Podhradie, que significa baix el castell d'Spiš.

Durant segles va ser el centre polític de la zona i hi arribaren a viure fins a dos mil persones. Va tenir diversos amos des del rei fins a famílies nobles que hi residien. Al segle XVIII la família Csáky va preferir fixar la seua residència en palaus urbans més còmodes abandonant el castell a un destí de destrucció i incendis fins que després de la segona guerra mondial quan passà a mans estatals. Des de llavors ha sigut parcialment restaurant i s'han fet excavacions arqueològiques obtenint-se diverses peces, algunes d'elles exposades al propi castell.

Un servei d'autobussos comunica Poprad amb Spišské Podhradie. Aquest poble és menut però té prou d'encant i és aconsellable passar-se per la oficina de turisme on et donen tota la informació necessària per a gaudir de tots els punts de la zona, dos pobles, un castell, una ciutat i una església que han sigut declarats patrimoni de la humanitat en 1993 i tot en un radi de menys de 20 Km.
El poble conserva encara part de les seues muralles imultitud de cases medievals i renaixentistes.

De camí al castell et trobaràs amb una sinagoga menudeta.

Hi ha dos camins per a ascendir al castell, un curt i amb forta pendent i altre llarg per una costera més suavitzada. Tots dos ofereixen espectaculars imatges de la fortalesa.

 Una modesta porta d'entrada dóna pas a una de les residències més grans del món.

Només entrar apareix el primer pati dels cinc que hi han. Aquest té més de 300 metres de llarg per 115 d'ample.

Durant l'estiu el recinte s'utilitza per a representacions de tornejos medievals i competicions d'esgrima.

En la part més alta es troba la construcció més antiga coneguda com castell superior.

La torre Kruchová del segle XII s'utilizva com a residència i punt de vigilància i encara hui es mostra imponent.

Molt prop estan les ruïnes d'un palau romànic i altra torre que no han tingut la mateixa sort en quan a conservació.

La capella de Santa Isabel es mostra elegant després de la seua restauració en 2003.

Algunes estances del castell han sigut rehabilitades i s'han convetit en un xicotet museu de les restes arqueològiques ací trobades.

Les vistes des del castell cap als pobles patrimoni de la humanitat Spišské Podhradie i Spišská Kapitula son molt boniques.

 

Kourion d'important ciutat a bucòliques ruïnes

Hui comencem una nova trilogia dedicada a ruïnes evocadores i suggerents per la seua ubicació o per la seua història.
La ciutat de Kourion en el sud de l'illa de Xipre va ser fundada fa més de tres mil anys pels grecs micènics convertint-se en un gran centre econòmic i religiós. La ciutat s'ubicava sobre un tossal prop de la mar i estava rodejada per les més fèrtils terres de l'illa, a més molt a prop a tres quilòmetres estava situat el santuari d'Apol·lo Hylates, centre religiós de primer ordre. La ciutat passà a mans romanes i el seu nom canvià a Curium i finalment a principis del segle IV dos terratrèmols la destruiren.
Per a arribar a l'antiga ciutat grecorromana res millor que amb un minibus que ix d'enfront del castell de Limassol, la segona ciutat de Xipre.
El que més crida l'atenció només baixes del minibus és el teatre romà del segle II que està molt ben conservat. Podia acollir a dos mil persones. Hui en dia es celebra en ell un festival de teatre i va ser l'escenari per a la cloenda de la presidència xipriota de la Unió Europea en el 2012.

Passeja't per ell i gaudeix de les vistes a la mar i a la vall.

 No massa lluny es troben les restes de la casa d'Eustolios la més imponent de la ciutat puix tenia més de trenta habitacions i unes grans termes.

Hui encara es poden observar els seus impressionants mosaics.

 Kitissis la personificació de l'arquitectura et dóna la benvinguda amb una aparell de mesura romà

 Pujant una costera es troba altra important edificació és la casa dels gladiadors, coneguda així per uns mosaics que representen aquestos lluitadors romans.

Ja en època cristiana la ciutat va tindre una important baílica on encara hui es poden reconéixer els seus fonamemts.

Les restes del palau episcopal són també observables situant la vista sobre uns arcs de pedra que encara queden en peu.



Però la construcció més imponent de la ciutat era el nimfeu, que data del segle I i que està considerat el més gran del Mediterrani. Aquesta edificació consagrada a les nimfes consistia en un conjunt de fonts de pedra que començava just on l'aqüeducte vesaba les aigües.

Abans de pujar al minibus pega una ullada a l'antiga ciutat i a l'entorn que el rodeja perque no sempre es pot gaudir d'unes vistes així.

Hovedøya, l'illa deserta d'Oslo

El fiord d'Oslo està esguitat per numeroses illes que durant l'estiu es converteixen en llocs per a gaudir de la mar. L'illa de Hovedøya és una illa molt especial perque és molt menuda, sols 0,4 quilòmetres quadrats i no pots recòrrer més de 800 metres, però està poblada d'una exuberant vegetació i té boniques vistes a la mar.
Es pot arribar amb les línees 92 i 93 de vaixell que ixen cada mija hora en estiu i on el billet de 24 hores de transport públic per a autobusosl també val.
Desembarcar en l'illa pot ser una gran aventura per als xiquets perque van a disposar de mar, bosc, ruïnes i llocs misteriosos sense cap tipus de perill. El primer que faran només baixar és perdre's pel bosc.

Aviat es trobaran amb els seus únics habitants que amb una mica d'imaginació poden resultar un poc de fàbula.

De seguida es apareixerà la casa de la bruixa que en realitat és l'únic barracó que queda d'un camp de concentració alemany.

Molt a prop estan les ruïnes del castell de la princesa que no són més que un antic monasteri cistercenc del segle XII que va ser destruit al segle XVI després de la reforma luterana.

A l'illa no li queda molta més distància així que de seguida apareixerà als seus peus la platja.

Però hauran d'estar alerta per que de vegades alguna flota de vaixells intenta apoderar-se d'ella.

En algun lloc amagat es trob una casa coneguda com The laboratory on uns científics inventaren el rifle. També hi han uns cannons junt a la mar esperant a possibles enemics.

Šipan, l'illa de la tranquilitat.

Šipan amb els seus 9 Km és l'illa més llarga de l'arxipèlag Elafiti que es troba enfront de la populosa ciutat de Dubrovnik. Té poc més de 500 habitants i encara que siga estiu la pau i la tranquilitat regnen en aquest indret així que si et trobes agobiat per la gentada que recorre els carrers de Dubrovnik en estiu i tens temps escapa't a Šipan.
Hi han ferris que arriben des de Dubrovnik, però també es pot arribar en un veler de fusta on et donen a dinar i que fa un tour per les tres illes habitades de l'arxipèlag, tot per uns 48 euros. El dinar no és apte per a vegetarians ja que és peix o pollastre a la brasa.

El veler et deixa al port de Suđurađ, que traduit vol dir Sant Jordi. Altre port es troba a 5 km a l'altra part de l'illa i s'anomena Šipanska Luka que vol dir port de Šipan. Jo sols et parlaré de Sant Jordi perque sols vaig disposar d'un hora, el temps que et deixen si vas amb el tour, per recòrrer Sant Jordi.

A Suđurađ viuen menys de 300 habitants, és un poble menut on podràs trobar un castell renaixentista de la família Stjepović - Skočibuha  que es va començar a construir en 1529.

També pots visitar l'església de l'espirit sant espirit amb la porxada més gran de l'Adriàtic i  discret interior.

Al port tens taberna i pizzeria per a relaxar-te i si tens ganes i temps de caminar et pots perdre't pels camins entre oliveres, vinyes i tarongers, tot molt mediterrani.

Therassia, una illa per a desaparéixer del món real a les Cíclades

Comencem la tercera trilogia de l'any que anirà dedicada a illes menors on de segur que no et trobaran si vols amagar-te.
Hui viatgem al cor del mar Egeu on es hi ha un bon grapat de menudes illes anomenades les Cíclades, i que possiblement siguen les més fotografiades de totes les Illes Gregues. Mikonos i Santorini són destinacions turístiques de primer ordre, en canvi la illa de Therassia degut a la seua escasa població, sols 270 habitants i els seus escassos 9 quilòmetres quadrats la converteixen en lloc ideal per a desconectar de tot i recuperar la pau perduda.
Fa més tres mil anys aquesta illa formava part d'una illa més gran on estava també Santorini, però una erupció volcànica acompanyada de sunami i terratrèmol la separà d'aquella illa major que es va veure reduïda a la meitat. Les consseqüències foren tan nefastes que acabaren amb la cultura minoica de l'illa de Creta a més de 100 Km de distància i maisqué el mite de la perduda Atlànntida.
Per a arribar a l'illa hi ha ferris que ixen des de la bonica ciutat d'Oia en l'illa de Thera o Santorini. Altra manera d'arribar és amb una excursió en vaixell que te mostra els indrets més bonics de la caldera de Santorini i on tens uns escasos 120 minuts per a visitar Thirassia.
 

Jo com disposava de poc temps vaig optar per l'opció de l'excursió així que en ple sol de migdia d'estiu vaig baixar del vaixell en un moll situat a la plaja de Korfos. En aquest indret pots gaudir d'un banyet en aigües cristal·lines i relaxar-te en alguna de les seues tabernes.

Jo amb ànsia de descobrir més coses vaig seguir la recomanació del guia i vaig començar a enfilar-me per un costerut i serpentejant camí cap a dalt d'un penya-segat on es troba la capital anomenada Manolas. El camí està tapissat d'excrements d'ase, puix aquestos animals crec que són l'únic transport públic per a moure's per l'illa, però jo vaig decidir fer-ho a peu a plena calor de l'estiu.

Després d'un extenuant escalada de més d'un quart d'hora vaig arribar a Manolas.

Manolas és un poblet amb típiques casetes gregues que a ple sol de l'estiu està tot tancat i sembla fins i tot un poble fantasma per que no hi ha ningú pel carrer sols estava jo i algun que altre aventurer que havia decidit fer cas al guia i coronar el penya-segat de Manolas.

Per sort una taberna amb una terrassa que oferia excel·lents vistes estava oberta a Manolas i allí vaig poder recuperar-me de l'esforç amb una boníssima musaka acompanyada de cervesa grega.

A l'illa es poden trobar altres poblets, monasteris i minúscules esglésies ortodoxes però jo no vaig tindre temps. Però temptat vaig estar de perdre el vaixell i quedar-me tirat com un nàufrag per a passar tot un dia recorrent els seus camins i coneguent com hi viu la seua gent.