L'església de Fanftoft de Bergen, de les més antigues de Noruega.

La segona parada visitant païssos que durant la Segona guerra Mundial van ser visitats per les tropes del Tercer Reich la farem a Noruega que va ser ocupada pels nazis de 1940 a 1945. Hui tornarem de nou a la ciutat més turística del país, Bergen on cada any milers de turistes i creuristes visiten el seu centre històirc i el barri de Bryggen, patrimoni de la humanitat. Nosaltres ja ho freme en el 2014 així que hui toca eixir-se'n uns sis quilòmetres del centre de la ciutat. Eixirem des del parc Byparken, centre neuràlgic de la Bergen moderna amb un interessant pavelló de la música.

L'estació de tren de Bergen no es troba massa lluny i és un ionteressant edifici de l'any 1913 obra de l'arquitecte Jens Zetiltz Monrad Kielland. Es tracta d'una de les estacions més grans del país amb un estil arquitònic definit com a nacional romàntic.

No anem a agafar cap tren des d'aquesta estació que té connexió amb Oslo seguirem passejant per la zona fins a arribar a l'església parroquial de Sant Joan Baptista, aixecada en les darreries del segle XIX. Destaca per l'agulla del seu campanar i el color roig dels seus murs i campanar.

I tornarem al Byparken per a agafar un tramvia en direcció aeroport (Bergen lutthavn) o Lagunen per a baixar en el xicotet poble de Fanftoft. Des d'allí ens espera un agradable passeig que passa per dins d'un bosc.

I finalment haurem arribat al nostre destí, una església de fusta del segle XII construïda pels vikings i remodelada en el segle XVI en plena Reforma protestant. Al segle XIX estigué a ount de deaparéixer per que altra església més gran i més moderna s'havia aixecat al poble. Per sort es va salvar i es va traslladar a aquest lloc.

Un enreixat protegeix l'església que en l'any 1992 va patir un incendi provocat, com va ocòrrere a altres esglésies, que s'aixecaren sobre les restes de temples pagans vikings. Aquesta corrent d'atemptats varen ser obra de músics i seguidors del corrent musical Black Metal. Així que l'església reconstruïda en la seua totalitat s'ha de contemplar des de fora.

I fora està també una creu de pedra medieval procedent de Tjora en el municipi de Sola. En el cementeri d'aquesta localitat hi havia quare grans creus de pedra dels segles XI i XII però dues d'elles es traslladaren a Bergen i una és la ques pot veure junt a l'església de Fanftoft.

Oslo, la capital escandinava junt al fiord

En l'any 1905 va succeir un procés polític conegut com a la dissolució de la unió entre Suècia i Noruega, com a fruit de les aspiracions nacionalistes dels noruecs que durant quasi un segle reclamaven ser un poble independent. Així naixia un nou estat amb un nou rei.  El nou monarca adoptaria el nom de Haakon VII i acceptaria el seu càrrec després d'un plebiscit on un 76 % de la població triava monarquia versus república.

Arribarem a Oslo en tren i darrere de l'estació, en una bonica plaça, un enorme i dòcil tigre que sembla fugir atemorit de l'ambient urbanita, ens rebrà calorosament. Oslo té el sobrenom de la ciutat tigre després de la publicació del poema de Bjørnstjerne Bjørnsone  on es descriu la lluita entre un cavall que representa el tranquil camp i un tigre que representa la insegura ciutat.

Molt prop i al costat de la mar el modern i blanc edifici de l'òpera ens permet passejar-nos per una de les seues costerudes parets i gaudir de boniques vistes.

Cal fixar-se en l'illa-escultura de nom She Lies. És una interpretació tridimensional que l'artista Monica Bonvicini va fer del mar de gel, una pintura de Caspar David Friedrich.

De camí cap al castell de la ciutat ens aturarem en una zona anomenada Kvadraturen, la zona on el rei Christian IV va decidir construir de nou la ciutat després d'un devastador incendi de 1624. Alguns edificis dels segles XVII i XVIII encara estan en peu com l'antic ajuntament.

I després d'aquesta breu parada pujarem al castell, Akershus Festning, on gaudirem d'una fortalesa amb més de 700 anys d'història i seu de diversos museus i instal·lacions defensives.

Al seu interior gaudirem de diverses sales amb sabor medieval com és la sala d'Olav V i el pati renaixentista Borggarden.

Al costat del castell s'erigeix l'espectacular edifici de l'ajuntament on cada any es fa la cerimònia d'entrega del premi nobel de la pau i que ja visitarem fa quatre anys. http://ferranlerma.blogspot.com/2014/10/lajuntament-doslo-un-simbol-del-segle.html

Ara caminarem costera amunt per trobar-nos amb el palau reial, Slottet, manat construir pel rei suec Carles Joan en l'any 1818, quatre anys més tard del traspàs de Noruega de mans daneses a mans de Suècia. En 1848 va ser inaugurat pel rei Òscar I i fins a l'any 1905 no va ser la residència oficial permanent d'un rei noruec.

Caminarem a través dels bonics jardins que l'envolten a busca el teatre nacional construït  al segle XIX utilitzant rajola i imitant l'estil barroc.

I just en aquest lloc iniciarem el camí de descens cap a l'estació al llarg del carrer més animat i excitant de la capital de Noruega, el Karl Johans Gate.

Uns centenars de passes avall ens trobem amb el parlament del país, construït en la segona meitat del segle XIX, quan Noruega encara era vigent la seua unió amb Suècia.

I ja quasi arribant a l'estació entrarem a visitar la catedral d'Oslo, un edifici del segle XVII acabat al segle XVIII i decorat amb pintures modernes.

I per aa agafar forces res millor que beure una beguda calenta al café de la catedral, un bonic edifici que sembla un palau renaixentista.

Vigeland Park, un museu escultòric a l'aire lliure.

Per a tancar la trilogia dedicada als museus res millor que viatjar a la ciutat d'Oslo que té un bon grapat de museus i puc dir que després de visitar-ne molts arreu dels meus viatges, és ací a Oslo on he trobat alguns dels que més m'han impactat per la seua originalitat o per les peces que exposava.
http://ferranlerma.blogspot.com.es/2015/06/norsk-folkemuseum-el-millor-museu-doslo.html

Hui visitarem el parc Frogner, el més gran de la capital de Noruega on es troben ubicats tres museus, el Vigeland park, Bymuseet o museu de la ciutat d'Oslo i el Vigeland museum. Però he de dir que el que més interessa d'aquesta voràgine de museus és en realitat el Vigeland park que ostenta el títol de ser el parc escultòric més gran del món realitzat per un sol artista, Gustav Vigeland.

Però anem per parts, el parc Frogner abans de ser parc va ser una explotació agrícola on hi havia una granja del segle XVIII. Hui és el museu de la ciutat d'Oslo, Bymuseet, que està dedicat a la ciutat i els seus habitants després que l'ajuntament de Kristiania la comprara per a fer un parc i el cementeri nou. Christiania era el nom que tenia la ciutat d'Oslo i que ve del rei Christian IV que la va refundar després de l'incendi de 1624.

El Vigeland museet es troba ubicat en l'estudi que l'Ajuntament li va proporcionar a l'artista en l'any 1919 a canvi de que quedar-se totes les seues obres i esbossos que s'exposarien a la seua mort en el parc que ell aniria dissenyant. L'estudi de l'escultor, és a dir, el Vigeland museet, recull els esbossos i les escultures de fang realitzats des de 1919 fins a la seua mort en 1943. Podríem dir que és un museu més del que estem acostumats on es pot apreciar millor l'evolució creativa de l'artista.

I deixe per al final una de les passejades artístiques més gratificants de la meua existència, el Vigeland park, on vaig gaudir de les obres de l'escultor de la humanitat, per què esculpia principalment figures humanes, en un espai obert i ple d'exuberant vegetació.
La seua crativitat no va ser sempre molt apreciada pels seus coetanis, puix durant molts anys va malviure en altre estudi treballant en fusta fins que va ser descovert per l'escultor Brynjulf Bergslien que l'ajudà en realitzar estudis en les escoles d'art.

Entraren al parc per la seua porta principal i caminarem al llarg del pont de granit que travessa un estany. Aquest pont té 52 escultures de bronze realitzades entre 1926 i 1933 que representen les etapes de la vida.

La primera part està relacionada a la infantesa, la més tendra edat on poder gaudir de l'home balancejant a un xiquet xicotet.

Però no tot és tendresa i alegria en els xiquets, de tant en tant aquestos agafen les seues rebequeries i la millor escultura que representa aquest moment és la del xiquet enfadat. És sens dubte la més buscada pels turistes per a fer la foto.

Però si tots pensem quan eren petits de segur que ens ve a la memòria els grans moments gaudint de jocs infantils amb amics, i a mi l'obra dels xiquets corrents amb els braços alçats cap al cel em varen fer memòria.

En l'adolescència comença el culte al cos i voler manifestar-se bell i atractiu, les impressions que causem als demés importen i molt. La xica ballant i el xic dret són un reflex d'aquesta etapa de la vida.

Però el cicle de la vida continua i el nostre paper de fills es canvia quan som pares, una època que no sempre és fàcil, sinó que li ho pregunten a l'home perseguint quatre genis.

Creuat ja el pont arribem a la font, i cal anomenar-la així sense cap qualificatiu més. Aquesta font havia consagrat a Vigeland com el millor escultor del país recentment independitzat. S'havia d'ubicar davant del parlament, després davant del palau reial fins que 30 anys més tard acabà al parc, acompanyada de vint grups escultòrics d'arbres amb gent. Aquestes escultures ens recorden que estem al món de pas formant part d'un cicle de vides i morts.

I en el punt més alt de tot el parc es pot veure l'impressionant monòlit de granit de 14,6 metres d'alçada que consta de ni més ni menys 121 figures. Ací el que es vol representar no és el cicle de la vida, més baviat és l'anhel humà cap a l'espiritualitat i les coses divines que sempre associem amb el cel.

Acabem aquesta visita als museus gaudint de la roda de la vida, una escultura acabada en 1934 on un home, una dona i xiquets delimiten un cercle de l'eternitat, un viatge des de la vida a la mort a través de la felicitat, el dolor, l'esperança, la fantasia i els desitjos.

Stavanger, la ciutat blanca de l'or negre.

Hui viatgem a una de les ciutats més boniques de Noruega, país que va ser utilitzat com a moneda de canvi en el Congrés de Viena. L'Imperi Rus, un dels països vencedors de Napoleó i que ja es perfilava com a potència europea, va annexionar Finlàndia al seu territori que en aquella època pertanyia a Suècia. Per a compensar als suecs  Dinamarca, que hi havia recolzat Napoleó, els va haver de cedir Noruega conservant Groelàndia i Islàndia. Per descomptat que els noruecs mai estigueren contents amb la seua unió amb Suècia i acabaren independitzant-se a principis del segle XX.

La ciutat que anem a visitar de nom Stavanger és la quarta més gran del país i la més important de la indústria petrolífera del mar del Nord que ha convertit el país en un amb més renda per càpita d'Europa.

Es pot arribar a la ciutat per terra, mar i aire. Per terra cal dir que l'estació està a un agradable passeget del centre històric, comercial i turístic. Per mar potser siga l'opció més bucòlica per que les vistes de la ciutat bolcada a la mar són precioses. Nombrosos creuers que mostren els fiords atraquen ací.

Si ens situem en el moll del port mirant a la mar podem dividir la visita en dos, primer passejarem per la part esquerra on es situa el famós barri blanc de Gamle Stavanger, que vol dir vell Stavanger. Un conjunt de cases blanques de fusta construïdes al segle XVIII et deixaran bocabadat.

Ara tornarem de nou a la zona portuària on descobrirem una intensa activitat i un lloc deliciós per a gaudir de les vistes i del pas del temps.

Al costat del port es troba la domkirke, la catedral de Sant Svithum, construïda al segle XI en estil romànic i renovada en estil gòtic al segle XIII després d'un incendi.

A la part dreta del port hi ha un menut pujol de nom Valberget que està coronat per una torre de guaita, la Valbergtarnet, que va ser edificada entre 1850 i 1853. Hui és un museu que convé visitar per les meravelloses vistes que es poden atalaiar des de dalt.

Des del  port fins als peus de la torre podràs gaudir de serpentejants carrers amb cases de colors moltes d'elles convertides en tendes i cafeteries.

I per a rubricar la visita a la ciutat del petroli res millor que passar-se per l'Oljemuseum, un modern museu construït vora mar com si fóra una plataforma d'extracció petrolífera on s'explica tot sobre el petroli de Noruega.