Therassia, una illa per a desaparéixer del món real a les Cíclades

Comencem la tercera trilogia de l'any que anirà dedicada a illes menors on de segur que no et trobaran si vols amagar-te.
Hui viatgem al cor del mar Egeu on es hi ha un bon grapat de menudes illes anomenades les Cíclades, i que possiblement siguen les més fotografiades de totes les Illes Gregues. Mikonos i Santorini són destinacions turístiques de primer ordre, en canvi la illa de Therassia degut a la seua escasa població, sols 270 habitants i els seus escassos 9 quilòmetres quadrats la converteixen en lloc ideal per a desconectar de tot i recuperar la pau perduda.
Fa més tres mil anys aquesta illa formava part d'una illa més gran on estava també Santorini, però una erupció volcànica acompanyada de sunami i terratrèmol la separà d'aquella illa major que es va veure reduïda a la meitat. Les consseqüències foren tan nefastes que acabaren amb la cultura minoica de l'illa de Creta a més de 100 Km de distància i maisqué el mite de la perduda Atlànntida.
Per a arribar a l'illa hi ha ferris que ixen des de la bonica ciutat d'Oia en l'illa de Thera o Santorini. Altra manera d'arribar és amb una excursió en vaixell que te mostra els indrets més bonics de la caldera de Santorini i on tens uns escasos 120 minuts per a visitar Thirassia.
 

Jo com disposava de poc temps vaig optar per l'opció de l'excursió així que en ple sol de migdia d'estiu vaig baixar del vaixell en un moll situat a la plaja de Korfos. En aquest indret pots gaudir d'un banyet en aigües cristal·lines i relaxar-te en alguna de les seues tabernes.

Jo amb ànsia de descobrir més coses vaig seguir la recomanació del guia i vaig començar a enfilar-me per un costerut i serpentejant camí cap a dalt d'un penya-segat on es troba la capital anomenada Manolas. El camí està tapissat d'excrements d'ase, puix aquestos animals crec que són l'únic transport públic per a moure's per l'illa, però jo vaig decidir fer-ho a peu a plena calor de l'estiu.

Després d'un extenuant escalada de més d'un quart d'hora vaig arribar a Manolas.

Manolas és un poblet amb típiques casetes gregues que a ple sol de l'estiu està tot tancat i sembla fins i tot un poble fantasma per que no hi ha ningú pel carrer sols estava jo i algun que altre aventurer que havia decidit fer cas al guia i coronar el penya-segat de Manolas.

Per sort una taberna amb una terrassa que oferia excel·lents vistes estava oberta a Manolas i allí vaig poder recuperar-me de l'esforç amb una boníssima musaka acompanyada de cervesa grega.

A l'illa es poden trobar altres poblets, monasteris i minúscules esglésies ortodoxes però jo no vaig tindre temps. Però temptat vaig estar de perdre el vaixell i quedar-me tirat com un nàufrag per a passar tot un dia recorrent els seus camins i coneguent com hi viu la seua gent.