Ortigosa de Cameros, impressionant baix terra i dalt.

El poble d'Ortigosa de Cameros està situat en la comarca de Terra de Cameros en la Rioja. El municipi està dividit en dos parts ben diferenciades separades pel riu Albercos que no és fàcil de creuar ja que està encaixonat entre dos penya-segats que poden arribar a seixanta metres d'altura. Dos ponts, un de formigó i altre d'acer, d'entorn al centenar d'anys fan de nexe d'unió entre el barri de Sant Martí i el barri de Sant Miquel.

Al seu subsol es troba un conjunt de cavitats calcàrees conegut com cova de la pau i cova de les vinyes que destaquen per la blancor de la pedra i que es pot veure adherint-se a les numeroses visites guiades.

Després de gaudir de la visita i reposar forces amb la contundent cuina riojana del restaurant que hi ha a l'eixida de la cova de la vinya és el moment de recòrrer els dos barris de la vila que estan declarats monument nacional.
Recomanable l'església de Sant Martí del segle XVI i el seu campanar que destaca sobre totes les construccions del poble.

A l'altra part del riu està el barri de Sant Miquel amb la seua església del segle XVI i campanar del segle XVIII encara que conserva una porta romànica.

De les numeroses cases blasonades degut a l'esplendor econòmic que donà el comerç de llana al segle XVI la Casa Grande d'estil renaixentista és la més interessant.

Molt prop està l'embassament de Gonzàlez Lacasa que es va construir amb pedra de les canteres d'Ortigosa i que com tot embassament sempre impressiona.

El pou sagrat de Santa Cristina, un lloc màgic de Sardenya

Sense deixar el Mediterrani i continuant amb l'objectiu de conéixer el nostre món des de dins, hui ens enfilem cap a l'illa de Sardenya per conéixer d'un espai carregat d'antigues màgies i supersticions, el pou sagrat de Santa Cristina.
És fàcil de trobar perquè es troba indicat en l'autovia que va de Càller (Cagliari en italià) a Sàsser (Sassari en la llengua oficial del país). Crec que és impossible arribar en transport públic per la qual cosa caldrà llogar cotxe i l'avantatge és que s'aparca sense cap dificultat.
Pagada l'entrada i accedit al recinte el primer que es veu és un conjunt de cases abandonades però en bon estat i una xicoteta església que dóna nom al lloc. Aquestes cases conegudes com a cumbessias daten del segle XVIII i servien per a acollir pelegrins.

Just davant es troba l'església de Santa Cristina de Bolsena de la que es té notícies des del segle XII encara que la construcció actual és molt posterior. Oblidada quasi tot l'any l'església es plena de vida i festa per al dia de Santa Cristina, el 24 de juliol.

Caminant uns pocs metres en direcció nord ens trobem en una interessant construcció prehistòrica de la cultura dels nurags que va estar present a l'illa entre el 1500 i el 900 aC. El nurag de Santa Cristina és un dels millors conservats de l'illa i sembla que servia de torre de guaita i lloc de reunió.

Al voltant es poden visitar unes barraques de pedra quasi úniques en l'illa que servien d'estable. Una d'elles conserva el sostre i mesura quasi 14 metres.

I si tornem sobre les nostres passes fins a la zona devocional cristiana de Santa Cristina i després caminem cap al sud ens troben en la joia de l'indret, el pou sagrat de Santa Cristina. És posterior a les construccions nuràgiques perque està datat de finals del bronze, al segle IX aC. Una construcció el·líptica de pedres rodeja la baixada al pou.

Una escala de 25 graons de pedra descendeix cap a la font que encara raja aigua. Una xicoteta pseudocúpula de pedra de 7 metres d'alçada amb un forat dóna un poc de llum al brollador d'aigua. En un determinat moment de l'any la llum de la lluna entra pel forat i enlluerna l'aigua sagrada.

Baixar aquestes escales per a arribar fins a un naixement d'aigua sagrada durant milers d'anys et fa sentir un poc com un Indiana Jones i és una sensació única.

Les catacombes de Santa Àgata i Sant Pau de Rabat, un laberint per a perdre's en Malta

El passat divendres 5 de febrer els cristians celebraven la festivitat de Santa Àgata de Catània, una de les màrtirs més venerades de la cristiandat coneguda per què li van tallar els pits durant el seu martiri. La santa és representa sostenint una safata amb dos pits i s'ha convertit en la protectora contra el càncer de mama però també se la invoca per a calmar la fúria del volcà Etna, ja que és la patrona de tota Sicília.

Segons la tradició popular santa Àgata o Àgueda va haver de fugir de la seua Sicília natal a la veïna illa de Malta durant la persecució contra als cristians i s'amagà en unes catacumbes que estaven baix la ciutat romana de Melita. Sobre aquella ciutat hui trobem l'antiga capital de l'illa Mdina i la població de Rabat, que era l'antic raval de la ciutat.
L'entrada de hui ens durà pel consell local de Rabat i encetarà una trilogia d'entrades dedicades a gaudir de llocs meravellosos que estan baix terra per compensar el vertigen de les anteriors que ens situaven a gran altura.
Arribar a Rabat és molt fàcil amb el bus turístic, la parada és la mateixa tant per als que van a visitar la preciosa i amurallada ciutat de Mdina com Rabat. Per a trobar les catacumbes cal dirigir-se cap a l'església de Sant Pau, fàcilment localitzable a simple vista.

L'església del segle XVII d'estil barroc està construïda sobre la gruta on es va refugiar Sant Pau després del naufragi que va patir i segons la tradició va aconseguir que els habitants de l'illa es batejaren creant una de les primeres comunitats cristianes del món.

Molt prop es troben les conegudíssimes catacumbes de Sant Pau, on els romans de Melita soterraven als seus morts i on s'amagaven més tard els cristians. És un lloc ideal per a deixar-se perdre.

No massa lluny estan les catacumbes de Santa Àgata que són un poc més menudes però no per això menys importants, ja que tenen pintures al fresc que van del segle XII al XV algunes d'elles d'estil bizantí i una xicoteta església.

A Rabat també es pot visitar el Museu Wignacourt ubicat en un antic edifici del segle XVIII que guarda joies d'art religiós i que al seu subsol es pot visitar refugis de la segona guerra mundial i part de les catacombes de Sant Pau.

http://www.wignacourtmuseum.com/

I no convé anar-se'n sense gaudir de la visita als mosaics romans de la Domus romana, amb una de les col·leccions més antigues de l'Europa occidental.

La torre Eiffel, el millor mirador de la ciutat de les llums

Acabem les entrades d'altura en la que pot ser siga la torre més coneguda del món símbol de França i la imatge que apareix en la ment de molts americans quan pensen en Europa. La torre Eiffel es troba a la capital de França des de l'any 1889 encara que en un principi va ser construïda per a acompanyar de forma temporal l'exposició universal de París en la que es commemorava el centenari de la revolució francesa. Finalment no es va desmuntar, per que com tots sabeu és una estructura de peces de ferro unides amb una quantitat més que suficient de tornavisos que la fan ben segura i estable. Hui en dia és el monument més visitat del món.

Parlarem de xifres primer, perque aquesta meravella de l'enginyeria medeix, amb l'antena que la corona, 324 metres però cal aclarir que com és una macroestructura metàl·lica la calor pot dilatar el ferro fins a sis centímetres. De 1889 a 1930, any de construcció de l'edifici Chrysler de Nova York va ser l'obra humana més alta del món. Aquest monstre necessita ser pintat cada cinc anys amb 50 tones de pintura per evitar la seua corrosió.

Si vas a París has de pujar per gaudir de les vistes de la ciutat que molts consideren la més bonica del món. Jo ho he fet de nit i ho he fet de dia i no tinc massa clar quan és millor, però les fotos que hi posaré són de nit perquè ja va ser en l'era de les càmeres digitals.

Per a pujar tens tres opcions, la més econòmica i on la cua és més curta, és pujar les dos primeres plantes a peu per l'escala i val 4,70 euros. Però ja et dic que pot ser molt dur per que la primera planta està a 51 metres i la segona a 115.

Les altres dos plantes es pugen en ascensor pagant un suplement. Però l'opció amb més cua és pujar des de terra amb ascensor que val 8,20 €, fent el canvi en la segon planta per pujar fins a dalt.

La tercera opció és sens dubte la més còmoda perque comprant per internet l'entrada amb antelació tu tries l'hora i t'adjudiquen un ascensor en la pota corresponent. I en estar allí cinc minuts abans puges amb tota la tranquil·litat del món.

En les diferents plantes trobaràs tot tipus d'atraccions com un restaurant de luxe, la reconstrucció del despatx de l'arquitecte creador Eiffel però passen desapercebuts per les vistes que ofereixen els miradors.

La CN Tower, Toronto als teus peus

En l'any 1970 la Canadian Broadcasting Company va decidir construir una nova torre de comunicacions amb associació amb diverses empreses com la Canadian National Railway que va ser la que li donà el nom. La construcció va acabar en l'any 1976 i es va convertir en l'estructura més alta del món fins a l'any 2007 quan es va acabar el Burj Khalifa de Dubai.

La finalitat no va ser en cap moment que fóra la construcció més alta del món més bé era afavorir la comunicació i l'observació i hui en dia s'ha convertit en un dels llocs més visitats de Canadà rebent més de dos milions de visitants cada any.

L'altura total és de 553 metres encara que els 102 més alts són en realitat una antena de 44 peces, la més pesada de huit tones, que es va col·locar amb un helicòpter anomenat Olga. Altres torres com la de Tòquio de 634 m i la de Canton de 600 m ja l'han desbancada pel que fa a altura. No obstant no deixa de ser impressionant veure-la des de baix.

La seua il·luminació nocturna no és estàtica i varia per instants i en determinats dies, com l'any nou xinés o la festa nacional llueix amb uns determinats colors d'acord al que es celebra. També és possible, pagant, decidir els color i determinats efectes de llum per a una nit.

 

Pujar a dalt és més que recomanable i la primera experiència emocionant  l'ascensor que va a 22 Km/h cosa que dóna poc temps a escoltar l'explicació de l'ascensorista i notar el dolor d'oïda per la diferència d'altura.

El preu per pujar i gaudir de les vistes depén del nivell al que s'accedeix, el més econòmic que correspon al Look Out Level costa 33 dòlars canadencs i està a 342 metres de terra, una altura suficient per a quedar-se bocabadat amb les vistes. De nit són espectaculars encara que no és fàcil fer bones fotos.

També es pot eixir a l'exterior encara que en gener pot ser una experiència més que gelada.

Però crec que jo vaig gaudir molt més de les vistes de dia, sobretot per què el dia era especialment clar a pesar d'estar en ple i gèlid hivern. No em cansava de veure els gratacels de la ciutat i el gran llac Ontario.

Fins i tot edificis emblemàtics com el Rogers centre, primer estadi del món amb sostre retràctil i l'històric hotel Royal Work es veien menudets.

Però la sensació del Look Out Level és el seu pis de cristall, que encara que siga prou fort per a suportar el pes d'un camió sempre produeix respecte caminar sobre ell.

Pujar a l'Sky Spod val 12 dòlars més i et permet estar a 447 metres sobre terra i una visió de 160 Km en dies molt clars. A més hi han altres opcions com la Edge Walk que et permet penjar-te de la part exterior amb tot tipus d'elements de seguretat.