El pou sagrat de Santa Cristina, un lloc màgic de Sardenya

Sense deixar el Mediterrani i continuant amb l'objectiu de conéixer el nostre món des de dins, hui ens enfilem cap a l'illa de Sardenya per conéixer d'un espai carregat d'antigues màgies i supersticions, el pou sagrat de Santa Cristina.
És fàcil de trobar perquè es troba indicat en l'autovia que va de Càller (Cagliari en italià) a Sàsser (Sassari en la llengua oficial del país). Crec que és impossible arribar en transport públic per la qual cosa caldrà llogar cotxe i l'avantatge és que s'aparca sense cap dificultat.
Pagada l'entrada i accedit al recinte el primer que es veu és un conjunt de cases abandonades però en bon estat i una xicoteta església que dóna nom al lloc. Aquestes cases conegudes com a cumbessias daten del segle XVIII i servien per a acollir pelegrins.

Just davant es troba l'església de Santa Cristina de Bolsena de la que es té notícies des del segle XII encara que la construcció actual és molt posterior. Oblidada quasi tot l'any l'església es plena de vida i festa per al dia de Santa Cristina, el 24 de juliol.

Caminant uns pocs metres en direcció nord ens trobem en una interessant construcció prehistòrica de la cultura dels nurags que va estar present a l'illa entre el 1500 i el 900 aC. El nurag de Santa Cristina és un dels millors conservats de l'illa i sembla que servia de torre de guaita i lloc de reunió.

Al voltant es poden visitar unes barraques de pedra quasi úniques en l'illa que servien d'estable. Una d'elles conserva el sostre i mesura quasi 14 metres.

I si tornem sobre les nostres passes fins a la zona devocional cristiana de Santa Cristina i després caminem cap al sud ens troben en la joia de l'indret, el pou sagrat de Santa Cristina. És posterior a les construccions nuràgiques perque està datat de finals del bronze, al segle IX aC. Una construcció el·líptica de pedres rodeja la baixada al pou.

Una escala de 25 graons de pedra descendeix cap a la font que encara raja aigua. Una xicoteta pseudocúpula de pedra de 7 metres d'alçada amb un forat dóna un poc de llum al brollador d'aigua. En un determinat moment de l'any la llum de la lluna entra pel forat i enlluerna l'aigua sagrada.

Baixar aquestes escales per a arribar fins a un naixement d'aigua sagrada durant milers d'anys et fa sentir un poc com un Indiana Jones i és una sensació única.