San Millán de la Cogolla, un poble de La Rioja amb monestirs patrimoni de la humanitat.

 El 12 de novembre el poblet de La Rioja de San Millán de la Cogolla comença les seues festees patronals en honor a Sant Emilià i Santa Gertrudis. La devoció a Sant Emilià ve del fet que aquest sant eremita va decidir viure la seua espiritualitat en una cova molt prop d'on ara està el poble. Per tant hui i fins que acabe l'any visitarem llocs arreu del món on una série de persones decidiren retirar-se per a viure la seua espiritualitat.

La cova on va viure San Millán Suso que significa Sant Emilià de dalt és la cova on hi va viure el sant. Més tard es va convertir en un cenobi on es guardaven les despulles del sant des de la seua mort en l'any 574. 

El monestir del segle VI es va renovar i consagrar en l'any 954 i va vindre fins i tot el rei García Sanxes II de Pamplona. El que es veu a l'interior és la sala de reunió dels monjos en un peculiar i discret estil mossàrab. Un dels pocs exemples que queden en el país.

El monestir va patir alguna remoodelació en èpcoca del romànic però i segles més tard va quedar en desús al construïr-se més avall, junt al riu Cárdenas altre monestir, el de Sant Millán de Yuso. Des d'ací dalt s'obté una bona vista del monestir de Baix.

I ara ens toca visitar el monestir de Sant Millán de Yuso, on més tard es va desenvolupar el menut poble de Sant Millán de la Cogolla, que hui no arriba a 300 habitants. Els dos monestirs del poble han estat declarats patrimoni de la humanitat per raons històriques, artístiques i lingüístiques.

El de Yuso fou monestir benedictí des del seu origen al segle XI fins a la desamortització de Mendizàbal al segle XIX. Després va ser habitat per monjos de l'ordre de Sant Agustí que han cedit part de les instal·lacions per a hotel i per a que siga visitat. De la visita cal destacar el seu claustre del segle XVI.

Sobre començar-se la construcció en la segona meitat del segle XVI, la galeria d'arcs de baix, els pinacles que coronen les columnes i les voltes són encara d'estil gòtic, La galeria superior respon més a un estil classicista amb columnes toscanes d'una posterior ampliació.

Entrarem a la seua església de tes naus amb volta de canó decorada amb pintures i un retaule del segle XVII on apareix Sant Emilià a cavall lluitant contra els moros en la batalla de Hacinas de Burgos. Sant Emilià aparegué en diverses batalles lluitant contra els musulmans, però mai pogué ser patró d'Espanya per que Sant Jaume va lluitar en un nombre més gran de batalles.

Passarem a visitar la sagristia aque en principi va ser la sala capitular del cenobi i amb moltíssimes caixoneres per guardar les cassulles i estoles per celebrar els ritus religiosos. El sostre es de volta de canó i está decorat amb unes boniques pintures.

Al monestir es custodia una de les peces d'orfebreria més interessants del romànic espanyol, l'arqueta que va manar fer l'abad de Blas per a custodiar les despulles de Sant Emilià, amb interior recobert de riques teles i exterior amb or i pedres precioses i sobre tot les plaques de marfil del segle XI que recobreixen el nou relicari d'argent de 1944.

I per a acabar no poder deixar de gaudir d'un dels incunables més importants del país, las Glosas Emilianenses un llibre en llatí on apareixen unes xicotetes anotacions en castellà i en euskera de finals del segle X, el llatí clàssic ja començava a ser una llengua incomprensible per que ja havia evolucionat a llengües romanç. Són les primeres paraules escrites de les que se té constància en llengua castellana i en llengua basca.

Ortigosa de Cameros, impressionant baix terra i dalt.

El poble d'Ortigosa de Cameros està situat en la comarca de Terra de Cameros en la Rioja. El municipi està dividit en dos parts ben diferenciades separades pel riu Albercos que no és fàcil de creuar ja que està encaixonat entre dos penya-segats que poden arribar a seixanta metres d'altura. Dos ponts, un de formigó i altre d'acer, d'entorn al centenar d'anys fan de nexe d'unió entre el barri de Sant Martí i el barri de Sant Miquel.

Al seu subsol es troba un conjunt de cavitats calcàrees conegut com cova de la pau i cova de les vinyes que destaquen per la blancor de la pedra i que es pot veure adherint-se a les numeroses visites guiades.

Després de gaudir de la visita i reposar forces amb la contundent cuina riojana del restaurant que hi ha a l'eixida de la cova de la vinya és el moment de recòrrer els dos barris de la vila que estan declarats monument nacional.
Recomanable l'església de Sant Martí del segle XVI i el seu campanar que destaca sobre totes les construccions del poble.

A l'altra part del riu està el barri de Sant Miquel amb la seua església del segle XVI i campanar del segle XVIII encara que conserva una porta romànica.

De les numeroses cases blasonades degut a l'esplendor econòmic que donà el comerç de llana al segle XVI la Casa Grande d'estil renaixentista és la més interessant.

Molt prop està l'embassament de Gonzàlez Lacasa que es va construir amb pedra de les canteres d'Ortigosa i que com tot embassament sempre impressiona.

Arnedillo, pau i glòria en una vall de La Rioja

Arnedillo és un poble menut d'uns cinc-cents habitants situat en la Vall del Cidacos, un afluent de l'Ebre. El poble és molt tranquil sempre i quan no estiga de festes que es celebren principalment en agost. Però els encants que poseix són tals que poden deixar satisfet a qualsevol tipus de turista.

La Vall del Cidacos junt a les Valls del Jubera, Leza i Alhama han estat declarades Reserva de la Biosfera per la Unesco perque ací la natura encara és natura i la mà de l'home es deixa sentir d'una forma molt discreta. Arnedillo està ubicat en la zona més agraciada, encaixonat entre muntanyes junt al riu Cidacos i un naiximent d'aigües termals.

Pots disfrutar d'un bany arab cent per cent natural en un lloc anomenat "las pozas" on es recull l'aigua calenta en tres bassetes que van de més a menys temperatura abans de fusionar-se amb el fred riu que fa circular la sang. Molts són els beneficis que té aquesta aigua que has de descobrir una nit d'hivern surant en l'aigua a 40ºC mirant les estreles.



 Quan ja has estat prou de temps arremulla pots caminar amb el barnús uns quants metres per la bucòlica senda fluvial fins arribar a l'encantador allotjament rural on pots hospedar-te, la casa rural Peñalba. El tracte és excel·lent, i l'ambient de pau i tranquil·litat es palpa a cada racó.  www.ascarioja.com/pre.../casa-rural-penalba
Una ruta verda junt al Cidacos, riu amunt et porta al Balneari i a un jaciment d'ignites dels més importants d'Espanya i riu avall hi ha una buitrera i pots arribar a ciutats amb un ric patrimoni com Arnedo i Calahorra.

Si vols empaparte d'història i patrimoni sols dir-te que ací trobaràs un pont medieval que uneix el poble amb la torre d'un castell del segle XIII residència d'estiu dels bisbes de Calahorra i posteriorment pressó de rectors rebelds.






Just als peus del castell começa una interessant ruta de menys de mija hora que et porta a descobrir tres interessants ermites. La primera en ordre d'aparició és la de Sant Andreu i Sant Blai del segle XVIII amb altar rococó. D'ací ix des del segle XIX la popular processó del fum, fet amb herbes aromàtiques en el mes de novembre per commemorar com Sant Andreu salvà el poble d'alguna epidèmia. La següent ermita en ordre d'aparició és la de Sant Miquel que resulta curiosa per les seues pintures. I la darrera i més impressionant és la de Santa Maria de Peñalba del segle X i de les poques mossàrab que hi ha al món, llàstima que la seua restauració no arriba.

ermita de Sant Miquel

ermita de Santa Maria de Peñalba

Més són les ermites i els monuments però el més destacable és l'església renaixentista de Sant Germà i Sant Servand que es troba presidint la plaça del poble que curiosament està en la part més baixa prop del riu i del llavador.

La gastronomia es molt rica i variada on s'aprofiten els aliments de l'horta que els habitants de la zona guarden en uns rebosts que són coves excavades en la roca, a Santa Eulalia Somera, pedania d'Arnedillo s'esta habilitant un recorregut per una d'aquestes coves que fou eremitori ja al segle VI. Cal degustar les delicioses pebreres al foc de llenya amb oli i all, menestra de verdures, creïlles a la riojana, confitures, fessols i un llarg etc com també carns i embotits excel·lents.
Per al turista més urbanita cal dir-li que Soria i Logronyo estan a uns 60 Km, Pamplona i Saragossa a poc més de cent i Vitòria, Burgos, Bilbao i Sant Sebastià a menys de 200.
Però abans de marxar emporta't una imatge del poble que acompanyat de les 1000 sensacions viscudes et fraguran un record inolvidable.