Dubai Mall, el segon centre comercial més gran del món.

 Continuem el nostre tour dedicat a animals i anem a canviar d'hemisferi i continent, deixant l'Àfrica per viatjar a l'Orient Mitjà d'Àsia on verem una gran quantitat de peixos dins d'un centre comercial. a nostra destinació és Dubai Mall el segon centre comercial del món ubicat a la capital de l'Emirat de Dubai dins dels Emirats Àrabs Units.

Dubai és l'emirat més ric i més poblat dels set que onstitueixen aquest país, un aglomerat de xicotetes monarquíes creat en 1972, que estava en poder del Regne Unit. També és el més occidentalitzat i on les estrictes normes de vestimenta islàmiques per a hòmens i dones més s'han relaxat. La meua visita va coincidir a finals de juliol en una escala llarga en el seu aeroport, una època gens recomanable per l'isuportable calor i humitat, que es port suportar molt bé sota els efectes de l'aie acondicionat del Dubai Mall que té fins i tot una pista de gel per a patinatge.

Altres de les atraccions tur´stiques més interessants del Dubai Mall i motiu de la nostra visita és el seu aquari conegut amb el nom de Dubai Aquarium & Underwater Zoo amb més de tres-centes espècies de peixos. Les més fotografiades pels turistes són les mantes i els taurons.

L'aigua sempre ha sigut un bé escàs en la cultura islàmica degut a que la majo part dels territoris on està present és de naturalesa desèrtica, per aquest motiu les fonts, que recorden el concpete de paradís per als musulmans,  són un dels elements decoratius indispensable en jardins. Dins del Dubai Mall no hi ha jardins però si una imponent font en forma de cascada des d'on ixen clavadistes.

Altre del actractius del centre comercial que no siga les botigues per a comprar ni els seus restaurants i cafeteries és el dinosaure de Dubai. Es tracta d'un espectacular fòssil de Diplodocus en excel·lent estat de conservació de set metres d'alçada i vint-i-tres de punta de la cua al cap.

De botigues no en puc recomanar-ne moltes perque com acabava d'inciar la meua volta al món no podia començar a ompli la maleta de souvenirs en la primera parada que deia, així que seguint la recomanació de Marta, la simpàtica xica de la Safor que feia de guia, entrarem a visitar la llibreria Kinokuniya. I encara va caure un coixinet per al ratolí d'ordinador en forma d'estora persa.

Dubai Mall és el centre neuràlgic del Down Town de Dubai rodejat d'espectaculars i fastuoses construccions arquitectòniques del segle XXI com és el Burj Khalifa, l'estructura més alta mai construïda i l'Òpera de Dubai entre altres. El millor lloc de veure-ho sense passar calor és la botiga d'Apple, però si ho pots suportar la millor cosa que pots fer és eixir al pont que hi ha sobre la llacuna artificial conegut amb el nom Souk Al Bahar bridge.

Souk Al Bahar es troba a l'altra part del pont i és el lloc ideal per a dinar perque hi ha una gran varietat de restaurants de distintes nacionalitats. Amb una arquitectura i decoració típicament àrab és un clar exemple dels socs del segle XXI que estan construïnt-se pels països del Golf Pèrsic.

El port d'Ackland, una passejada de l'era victoriana a la modernitat.

 Cmencem any nou i com cada any les primeres entrades del blog aniran dedicades a un element arquitectònic i enguany el 2025 ens porta de compres per passatges comercials. El de hui es troba en les antípodes, en la ciutat d'Auckland, la més poblada de Nova Zelanda i de pas isitarem el seu port.

Des del comercial carrer Queens accedirem a un pasatge comercial d'era victoriana acabat en l'any 1929 obra d'un arquitecte d'ascendència maorí, és a dir, indígina de Nova Zelanda. Al seu interior trobarem tendes especialitzades, alguna cafeteria i una col·lecció de banderes històriques.

Molt prop està l'edifici anomenat Britomart una estació de tren ubicada en el que va sr una oficina de correus d'estil barroc eduardès. L'estació es va ubicar ací a principis del segle actual i ha estat tancada durant quatre anys per a poder construir tunels baix per a que no siga una estació terminal.

Altre gran edifici històric que podem trobar al port d'Auckland és el Ferry Building, una estació marítima de color roig i groc també d'estil barroc eduardès de quatre altures, no de cinc com es pretenia inicialment, i corona per un rellotge.

Si agafen cap a l'oest Customs Street trobem altre edifici hisòric d'estil neorenaixentista francés amb torres coronades amb teules de pissara. Es tracta de l'antiga duana construïda en la segona meitt del segle XIX i hui convertida en botigues i centre cultural.

I ara se n'anirem al passeig marítim de la ciutat per a gaudir de l'atemperat Pacífic i de construccions modernes que han anat apareguent en els darrers anys com el museu marítim d'Auckland i després travessarem un xicotet biaducte per a gaudir d'una zona de restaurants i cafeteries. A mi em va tocar travessar en vaixell per que el pont estava en obres.

Aquesta zona creada per a l'America's Cup té edificis molt originals com el Viaduct Events Center, un conjunt de set espais  de sis mil metres quadrats i tres altures. Té un saló per a onar de mejar a  mil dues-centes personnes.

Sorpren també pel seu disseny d'avantguard l'edifici de l'ASB North Warf que destinat a oficines que es poden llogar de set nivells per a tot aquell que li agrade treballar a menys de deu metres de l'oceà Pacífic.

Però el millor de tot el port de la ciutat d'Auckland és sense cap mena de dubte el conjunt de gratacels que s'asomen al Pacífic amb el permís de l'Sky Tower d'Auckland que en el seu dia va ser l'estructura més alta de l'hemisferi sud.

La porta de Nandaemun, la més cerimonial del Seül antic

 Hui viatgen al centre de Seül, la ciutat natal de l'artista Yee Soo-Kyung que part de les seues creacions les fa en trocets de ceràmica coreana. Visitarem la part sud-oest del centre històric de la capital coreana per a gaudir de vells palaus i imponents gratacels.

Entrarem al centre històric per la porta de Nandaemun que també rep el nom de Sungnyemun que significa la porta dels cerimonials per ser el lloc d'entrada dels ambaixadors que eren rebuts amb tota la magnificència que mereixien. La seua construcció va ser a la fi del segle XIV i fins l'incendi del 2008 encara conservava l'estructura de fusta original, essent la construcció en fusta més antiga de la ciutat.

 Apocs metres, en una zona verda que sembla un parc, es troba l'antic palau reial de Deoksugung que va ser habitat per membres de la família reial des del segle XV fins a l'ocupació japonesa ja en el segle XX. Accedirem al palauper la porta Daehanmun, la principal des de l'incedi de 1906 per que abans ho era una altra que es va cremar.

El saló de tron Junghwageon data de principis del segle XX, originàriament era de dues plantes però un incendi en 1904 el va destruir i en la posterior reconstrucció es va fer d'una única planta. La decoració del saló és una meravella.

Un pavelló d'estil occidental; Jeongwanheon, però amb decoració d'estil oriental també es va contruir ací a principis del segle XX per ordre del penúltim emperador de Corea, Gojong, després de la seua tornada de la Rússia imperial a la que havia fugit uns anys abans.

D'estil neoclàssic pròpiament occidental és l'edifici Seokjogeon que es va acabar en l'any 1909. és obra de l'arquitecte britànic JR Harding que s'inspirà en els edificis d'estil grec clàssic que s'aixecaren per tot arreu de l'Imperi Britànic en els dos segles anteriors. Hui en dia és el museu de l'Imperi Coreà.

En direcció est s'arriba a la Catedral de Myeongdong, dedicada a la Immaculada Concepció. Cal recordar que el 30 % de la població coreana profesa la fe catòlica, eesent la tercera religió més important del país. L'edifici es va inaugurar en l'anu 1898 amb presència del mateix emperador.

Ens deixarem perdre per bucòlics carrers comercials amb negocis amb llums de neó i rotulats amb eixe alfabet coreà. L'ambient que es respirà és típicament de megaciutat oriental on es respira l'olor a menjar i tota la gent té pressa.

Creuarem una xicoteta riera de nom Cheonggyecheon, de poc més de huit quilòmetres afluent del riu Han. Fa unes dècades i gràcies al miracle econòmic de Corea del Sud, va ser convertida en autopista i també en passeig.

Ara toca travessar una zona de gratacels, que encara que estan prohibits al centre històric, existir existeixen. Ente ells l'edifici d'oficines conegut amb el nom de torre Jongno que mesura cent trenta-tres metres. La seua estructura és de tres pilars que subjecten un ovni

A pocs metres, en direcció oest es troba la plaça Gwaanghwamun, un lloc important al llarg de la història de Seül. Després de la seua recent remodelació podem trobar les estàtues d'un almirall i la del rei Sejong.

I acabarem la nostra ruta de hui en altre dels cinc palaus reials de la ciutat de Seül, el palau de Gyeongbokgung. Amb més de sis-cents anys d'història va ser el palau principal des de l'any 1392 fins a l'any 1910.

Lower Manhattan, el bressol de Nova York

Va ser un 2 de febrer de 1653 quan un xicotet assentament de nom Nova Amsterdam i poblada de gent vinguda dels Països Baixos que vivia al sud de l'illa de Manhattan, adquiria el títol de ciutat. Per tant hui començaren un recorregut per ciutats arreu del món, algunes d'elles són verdaderes metròpolis, altres ostenten el títol encara que són pobles amb molt d'encant.

Nova Amsterdam es va fundar en l'any 1625 a la desembocadura del riu Hudson per a tractar i condicionar les pells de castor que venien de l'interior del continent americà. Diu la història que la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals va comprar tota l'illa de Manhattan per una quantitat que hui serien uns vuit-cents a euros a una tribu d'indis que no eren els amos i que es trobaven a l'illa participant en una cacera.



A la fi el negoci no va resultar tan rendible i els holandesos van haver de vendre l'illa als anglesos que canviaren el nom de Nova Amsterdam a Nova York. D'aquell passat holandés queda ben poc a la ciutat dels gratacels sols alguna resta de vaixells, ceràmica  i diversos objectes exposats en el museu de la ciutat. Alguns topònims com Harlem o Brooklyn provenen de l'holandés i la zona coneguda com a Lower Manhattan, on s'ubicava Nova Amsterdam, és un entramat de carrers irregulars, cosa que no passa a la resta de l'illa.

L'edifici més històric del sud de l'illa de Manhattan és el Castell de Clinton, construït en 1825 com a fort d'artilleria. Encara que té vint-i-huit canons, aquestos mai han sigut utilitzats. Prompte el fort va ser convertit en teatres, més tard en centre d'immigració, posteriorment aquari fins al que és hui, estació marítima  on s'agafen els vaixells cap a l'estàtua de la llibertat.

Del castell creuarem el Battery Park fins a arribar al National Museum of American Indian amb quasi un milió d'objectes i fotografies relacionades amb els primers pobladors del continent americà. L'edifici conegut com a Alexander Hamilton U.S. Custom House és dels primers anys del segle XX i un dels millors exemples d'arquitectura beaux arts de la ciutat. Es va construir com a seu de recaptacions de les operacions del port de Nova York.

El primer parc de la ciutat, el Bowling Green, està al costat amb la seua peculiar forma triangular i sempre ple de turistes que venen a fer-se la foto amb el Charging Bull, la mascota no oficial de Wall Street, obra de l'escultor di Modica.

Més al nord, pel carrer Broadway s'arriba a l'església episcopal de la Trinitat, construïda al segle XIX en estil neogòtic amb un campanar en forma d'agulla que fou l'edifici més alt de la ciutat fins a l'any 1860. Davant té un bucòlic cementeri i l'interior és digne de visitar per la seua espaiosa nau i acolorides vidrieres.

Un dels edificis més coneguts arreu del món de la ciutat, està en direcció est, és el New York Stock Exchange. De 25 dòlars que costava tindre un lloc ací per a fer transaccions econòmiques en 1817, als anys noranta del segle passat costa quatre milions i des de 2006 és una empresa pública.

Molt prop està el Federal Hall on George Washington jurà el seu càrrec en 1789 en la ciutat que seria capital dels Estats Units fins a l'any 1790, després la capitalitat del país va passar a Filadèlfia fins al'any 1799 quan acabaren les obres de  Waashington D.C.

http://ferranlerma.blogspot.com/2015/04/philadelphia-la-segona-capital-dels.html
https://ferranlerma.blogspot.com/2017/06/el-nacional-mall-de-washington-el-foro.html

Per Wall Street caminarem en direcció est per a arribar a l'East River i gaudir d'una de les més boniques estampes de la ciutat, el pont de Brooklyn. Construït entre 1870 i 1883 era el pont penjat més gran del món fins al 1889.

Just on arranca aquest pont hi ha un bonic parc on està l'històric edifici del City Hall un edifici neoclàssic de 1812 construït per a ser l'ajuntament de la ciutat.

I davant un enorme i elegant gratacel de nom Woolworth Building, obra de l'arquitecte Cass Gilbert, el mateix que va aixecar l'Alexander Hamilton U.S. Custom House. L'edifici porta el nom del ric comerciant que a partir d'una botiga on es podia comprar tot per cinc cèntims i es podia tocar, una espècie de tot a cent, va fer un gran imperi.

Altres històrics gratacels que es troben al costat del parc són el Palau de Justícia, l'última obra de Cass Gillbert de 1933 i l'Edifici Municipal de 1914 i coronat per una escultura daurada.

I la ruta de hui acabarà en la part oest del Lower Manhattan, la zona que va haver de reinventar-se després dels atemptats de l'onze de setembre. Les torres bessones van desaparéixer i en el seu lloc està hui en dia la zona zero, amb un parc que honra les víctimes i el One Wold Trade Center inaugurat en 2014 i el sisé edifici més alt del món.