La Cripta Imperial en Viena, el lloc de sepultura de quasi tots els Habsburg

 Passat el dia de Tots Sants i de Difunts encetem una nova sèrie d'entrades que ens mostraran el lloc de sepultura de personatges històrics, la primera d'elles en la ciutat que va ser la meua preferida, meinen Traumstadt, Viena. Farem un passeig per l'elegant carrer Graben fins al Neuer Markt per a visitar els sepulcres de la família Habsburg, arxiducs d'Aústria, reis de Bohèmia i Hongria i emperadors del Sacre Imperi i l'Austrohgarés.

El carrer Graben és un dels carrers més elegants i comercials de la ciutat austríaca, però no sempre va ser així. De fet el seu nom en alemanys significa fossat, en honor a aquella zona profunda plena de deixalles i aigua insalobre que rodejava el campament romà de Vindobona. Ara és lloc de tendes exclusives que ocupen edificis històrics com el que acull la tenda de Louis Vuitton, construït en la meitat del segle XIX per a ser la botiga de productes delicatessen Julius Meinl.

A destacar de l'edifici les quatre figures que coronen la façana junt a un gran rellotge i sobre tot les cariàtides que sostenen la balconada de la planta noble. Viena de segur que és la ciutat amb més cariàtides per metre quadrat del món.

Començarem a recòrrer aquest elegant carrer i encara no haurem pegat ni dues patades i haurem de parar per a admirar la Josefsbrunnen, una font del segle XVII d'estil barroc que s'hagué de refer en l'any1804. Està dedicada a Sant Josep.

A l'esquerra un estret carreró s'obre i ofereix una espectacular imatge de la façana de l'església de Sant Pere. La tradició diu que aquesta és l'església més antiga de Viena, la primera que es va aixecar, al segle IV durant la dominació romana. L'actual és d'estil barroc que va substituir a una medieval que es va cremar al segle XVII. Impressiona la seua imponent cúpula verda de coure.

L'església quasi sempre està oberta i convé aguaitar al seu interior per a gaudir d'una de les millors decoracions barroques de la ciutat. Els frescos de la cúpula són obra del pintor Johann Michael Rotmanyr que creen la sensació d'altura encara que es tracta d'un llenç pla on es representa la coronació de la mare de Déu.

I al bell mig del graben trobem la columna de la pesta, molt pròpia de les ciutats de l'imperi austrohongarès. Aquesta que està coronada per la Santíssima Trinitat, no és l'única que té la ciutat, però és la més gran. Es va aixecar a la fi del segle XVII, després de que la malatia matara a setanta-sis mil habitants. Junt amb la d'Olomuc en la República Txeca, són les millors que he vist mai.

I seguint endevant fins no pegar ni deu passes es pot admirar la Leopoldsbrunnen, del mateix estil que la Josefsbrunnen. Aquesta està dedicada a Sant Leopold que és el patró de Viena. Al segle XIX s'hagué de renovar també per que les figures barroques del segle XVII eren de fusta i s'havien deteriorat molt.

I abans de deixar el Graben per a girar cap a l'esquerra pel carrer Kärtner, ens fixarem en l'edifici de la cantonada que conté en la planta baixa una xicoteta vitrina que protegeix l'Stock-in-Eisen. Es tracta d'un arbre medieval on els aprenents de manyà clavaven un clau per a tindre sort en la professió de treballar el ferro, panys i claus.

Caminarem uns metres per aquest carrer però de seguida anirem a l'esquerra per a agafar el carrer paral·lel conegut amb el nom de Neuer Markt Strasse, que significa carrer del Mercat Nou. Una bonica font dedicada a la providència, del segle XVIII presideix la plaça.

L'edifici més interessant de l'entorn per a mi és un, d'estil neorrenaixentista conegut com çhaus Gebrüder Wild o casa del germans Wild. Rep aquest nom per que va ser ací on aquestos dos germans van instal·lar la seua tenda de productes gourmet Feinkosterei que hui en dia dóna nom al restaurant que hi ha a la planta baixa de l'edifici. En la part alta de la façana està el Mercuri, deu protector del comerç.

I el darrer edifici que hui visitarem és la modesta església dels caputxins, que res té a veure amb l'elegant arquitectura del centre històric de Viena. Es va consagrar en la primera meitat del segle XVII en plena ebullició del barroc, però els germans caputxins, una ordre modesta amb vot de pobresa preferiren aquesta sòbria façana.

A l'interior trobarem una església de nau única que encara que és de la mateixa època que la de Sant Pere, destaca per la seua senzillesa i poca decoració. L'altar major és de fustai va ser pintat pel frare Norbert Baumgartner en l'any 1735.

El verdader tresor es troba en la cripta on la major part dels sobirans Habsburg estan soterrats des de l'any 1633, el primer Maties I, les despulles del qual es traslladaren ací aquell any, ell va morir en l'any 1619. Cal remarcar que en aquestos impressionants mausoleus i urnes que veurem sols estan els cossos. Els cors estan en l'església dels agustins, i les visceres en la catedral de Sant Esteve.

Un total de cent cinquanta membres de la família Habsburg tenen ací el seu lloc de descans, entre ells dotze foren emperadors i dinou emperadrius. Sols falten Ferran II, nét de Ferran I que era germà de Carles I d'Espanya i V d'Alemanya i també el darrer que va regnar Carles I d'Aústria, que va morir exhiliat a  Madeira. Aquestos estan soterrats en una imponent capella junt a la catedral de Graz. Els darrers soterrats van ser Otto d'Habsbrug, fill de Carles I d'Aústria, i la seua dona Regina que mai varen regnar.

Nosaltres farem una volta pels passadisos d'aquesta cripta on es diu que ja no caben més Habsburg fent parada en tres importants mausoleus. El més impressionant pot ser siga el de l'emperador Francesc I i la seua dona Maria Teresa I d'Aústria.  Les corones d'Aústria i Hongria estan escolpides als peus.

Impressiona i molt per la seua magnificiència i sobretot per les calaveres mellades que le decoren, el mausoleu de Carles VI del Sacre Imperi que a punt estigué de ser Carles III d'Espanya, però com sabeu en la guerra de successió guanyà el Borbó que cremà Xàtiva i ens llevà els furs als valencians.

Més modesta però tambée molt fotografiada és el sarcòfag de l'emperadriu Isabel de Baviera, coneguda amb el malnom de Sissi i popularitzada per les películes del segle passat on s'idealitzava l'amor entre ella i l'emperador Francesc Josep I, que ella mai va sentir.