La finalitat no va ser en cap moment que fóra la construcció més alta del món més bé era afavorir la comunicació i l'observació i hui en dia s'ha convertit en un dels llocs més visitats de Canadà rebent més de dos milions de visitants cada any.
L'altura total és de 553 metres encara que els 102 més alts són en realitat una antena de 44 peces, la més pesada de huit tones, que es va col·locar amb un helicòpter anomenat Olga. Altres torres com la de Tòquio de 634 m i la de Canton de 600 m ja l'han desbancada pel que fa a altura. No obstant no deixa de ser impressionant veure-la des de baix.
Pujar a dalt és més que recomanable i la primera experiència emocionant l'ascensor que va a 22 Km/h cosa que dóna poc temps a escoltar l'explicació de l'ascensorista i notar el dolor d'oïda per la diferència d'altura.
El preu per pujar i gaudir de les vistes depén del nivell al que s'accedeix, el més econòmic que correspon al Look Out Level costa 33 dòlars canadencs i està a 342 metres de terra, una altura suficient per a quedar-se bocabadat amb les vistes. De nit són espectaculars encara que no és fàcil fer bones fotos.
També es pot eixir a l'exterior encara que en gener pot ser una experiència més que gelada.
Però crec que jo vaig gaudir molt més de les vistes de dia, sobretot per què el dia era especialment clar a pesar d'estar en ple i gèlid hivern. No em cansava de veure els gratacels de la ciutat i el gran llac Ontario.
Fins i tot edificis emblemàtics com el Rogers centre, primer estadi del món amb sostre retràctil i l'històric hotel Royal Work es veien menudets.
Però la sensació del Look Out Level és el seu pis de cristall, que encara que siga prou fort per a suportar el pes d'un camió sempre produeix respecte caminar sobre ell.
Pujar a l'Sky Spod val 12 dòlars més i et permet estar a 447 metres sobre terra i una visió de 160 Km en dies molt clars. A més hi han altres opcions com la Edge Walk que et permet penjar-te de la part exterior amb tot tipus d'elements de seguretat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada