dissabte, 22 de febrer del 2014

Bergen, per a gaudir-la amb tots els sentits.

Bergen serà l'entrada que tancarà la trilogia dedicada a les ciutats hanseàtiques que començà en Tallin i passà per Bruges.
Bergen va ser fundada en l'any 1070 i ràpidament prosperà convertint-se en la més important de Noruega i tot gràcies al comerç de peix salat, puix Bergen era la salobreria de la Lliga Hanseàtica. Hui en dia encara es pot apreciar aquesta activitat comercial i salobrera en el mercat de Torget, junt al mar. Passejar per ell és una delicia per a tot excepte per a la butxaca.



 El nom de Bergen significa muntanya i és que la ciutat està rodejada de verdes muntanyes i per suposat de mar. A Bergen es pot arribar en avió, en tren cómode pero etern o en vaixell, la millor forma de les tres perque la ciutat et rep amb aquestes espectaculars vistes.




La joia més preciada de la ciutat és l'àntic barri de comerciants alemnys conegut per Bryggen que significa moll en noruec. Està declarat patrimoni de la humanitat i en estiu és invait per multitud de turistes de creuer que no volen predre's una passetgada al voltant de les seues colorides cases de fusta.

 



Molt a prop de Bryggen es pot visitar el Bergenhus Festning, una gran fortalesa. Des d'ella es pot pujar a la Rosenkratz i gaudir de les vistes














Però a nivell arquitectònic el que destaca ésl'impressionant saló medieval de Håkonshallen. Pot ser siga la construcció civil medieval més gran de Noruega. A mi em va deixar impactat la tonalitat blavosa de la llum que reflecten les seues parets.



Junt al castell es troba l'església de Mariakirke amb una elegant façana amb dos campanars i no massa lluny la medieval catedral coneguda com Domkirke.

 


Per a reposar les forces res millor que tastar les especialitats de peix local, balena i salmó a la planxa o balena i salmó fumat. Al mercat t'atenen en qualsevol llengua i tenen unes taules de fusta per a menjar-te'l amb plats de plàstic. El preu a pagar és com si hagueres anat al restaurant, més de trenta euros, però has de saber que estás al país més car d'Europa. L'especialitat local és el salmó fumat semicuit a 80ºC però t'aconselle el salmó salvatge fumat i la ballena fumada. Aquesta última perd molt a la planxa.

salmó fumat a l'estil de Bergen
salmó salvatge



ballena a la planxa



dissabte, 15 de febrer del 2014

Bruges, la perla de Flandes

La ciutat de Brugges va viure una dilatada època daurada durant els segles XIII, XIV i XV.  La clau de tot va ser la indústria de la llana i el comerç que es va afavorir quan la ciutat formà part de la lliga Hanseàtica fins al punt d'arribar a ser una de les més pròsperes d'Europa.  Una tormenta en l'any 1134 va obrir un canal natural que anteriorment s'havia anat tapant de sediments i que comunicava la ciutat amb la mar potenciant el comerç marítim però els sediments anaren depositant-se de nou any darrere any i partir de l'any 1500 la ciutat entrà en decadència. A finals del segle XIX s'anaren restaurant els seus edificis medievals i duran el segle XX aterrà amb força la indústria turística convertint la ciutat en una de les visites obligatòries del Benelux.
La ciutat hui en dia mostra tot el seu passat medieval amb un estat impecable i amb el seus negocis de venta d'encaix i xocolote de segur que deixa satisfet a tot turista sense oblidar la qualitat de les obres d'art que atressoren els seus museus.

Pocs consells t'he de donar el primer és disfrutar dels seus carrers més pensats per a vianants que per a vehicles.




Passetja pels seus jadins perque estan molt ben cuidats i no oblides visitar els del beguinatge, un lloc benèfic de cases d'acollida de dones solteres i vídues que es convertien en una mena de monges amb llibertat d'eixir i casar-se. Aquestos llocs comú  a les ciutats de Flandes i Holanda han sigut declarats patrimoni de la humnitat.


Gaudeix dels seus canals, aquesta ciutat és una de les Venècies del nord i en té molts i per tant molts ponts, que li donen nom, brug és pont en l'idioma d'ací.


Visita algun museu perque l'escola flamenca de pintura va ser de les més logrades d'Europa. El Memglingmuseum ubicat en un antic hospital té una de les col·lecions més interesants a més d'estar ubicat al costat d'un preciós canal.


Pren un bon xocolate belga en la plaça del mercat i gaudeix de l'arquitectura escalonada de les seues cases gremials.


Fes fotos de la ciutat des de dalt del Beltfort o campanar civil molt típics de Bèlgica i del Nord de França símbols del poder burgés d'aquestes ciutats declarats també patrimoni de la humanitat.


No oblides visitar algun dels seus explèndids temples gòtics com són la catedral de Sant Salvador, l'església de nostra Senyora amb la seua impressionant agulla i una pintura de la Verge i Jesús de Miquel Àngel o la de la Santa Sang ubicada en un primer pis amb una peculiar mostra de la sang de Crist.





dissabte, 8 de febrer del 2014

Tallin, la joia més desconeguda


Jo vaig estudiar geografía quan encara el món estava partit per una absurda linea de vegades física i sobretot ideològica i política anomenada teló d'acer. En la part oriental d'aquest teló d'acer tot es movia baix el compàs marcat per un enorme país anomenat la URSS, si l'anomenaves Rússia et corregien.
D'aquell gegant país arribaven poques notícies, algunes d'elles tan catastrofistes com la del botó que podia desencadenar la tercera guerra mondial que seria definitiva per l'ús d'armament nuclear que acabaria en la vida en el nostre planeta.
Eren molt pocs els que allí viajaven per a fer turisme i sols ho feien a les imponents ciutats de Moscou i Leningrad,  així que de la ciutat de Tallin jo no vaig saber res fins a ben major.
Jo sempre obsessionat en conéixer les capitals dels païssos, en costava feina adjudicar Tallin, Riga o Vilnius a la República Bàltica corresponent. Finalment aquell prometedor festival d'Eurovisió  amb la Rosa d'Espanya celebrat a Tallin m'ho acabà d'aclarir per sempre.
Hui en dia la ciutat és coneguda gràcies als populars creuers a través del bàltic que sols et deixen una vesprada per gaudir de la ciutat medieval més impressionant del nord d'Europa.
Tallin és la capital d'Estònia una ex-república soviètica que va aconseguir independitzar-se de la Unió Soviètica junt a Lituània i Letònia en 1991. Des d'aquesta data el seu procés d'unioeuropeització ha sigut vertiginós essent membre en 2004 i adoptant l'euro en 2011, adelantant a les seues companyes de  viatge, les altres dues Repúbliques Bàltiques. Però Estònia és diferent i mira més cap a Finlandia puix els dos païssos parlen idiomes d'una arrel raríssima anomeda uralina i emparentada amb l'extrany hongarès. A més Tallin està a 80 Km de Helsinki en vaixell, per terra en serien més de 800 Km i caldria travessar territori rus.
Jo vaig arribar a Tallin amb un ferry des de Helsinki, i només van ser tres horetes i la millor de les sensacions va ser veure com una ciutat amb campanars punxeguts es mostrava firme i decidida sobre la mar.


Del port al centre històric medieval és sols un passeget a través d'edificis moderns i acristalats que res et fan recordar la grissa arquitectura d'era soviètica. La porta Viru del segle XIV és la màquina del temps que et traslladarà al passat medieval i hanseàtic de la ciutat.



Es té constància de l'exsitència de la ciutat des del segle XII. En 1219 el danessos l'ocuparen i els estonis l'anomenaren Taani Linnus que significa fortalesa danessa. Després la ciutat passà a mans de l'Ordre Teutònica i finalment formà part de la comercial Lliga Hanseàtica.






Ja estàs dins d'una ciutat Hanseàtica i t'has convertit en un comerciant alemany, i no res millor a fer que visitar els artessans del vidre que es troben al passatge Catarina. Aquest irregular carrer porta ací des del segle XIII aprofitant un mur d'una antiga església i així que no t'extranyes si de quan en quan xafes alguna tomba.

















La ciutat està vivint una època de prosperitat gràcies al commerç i prova d'açò són les imponents esglésies i la gran quantitat de palaus de mercaders que es troben pels seus carrers.

Església de l'Espirit Sant
Església Niguliste

Si vols donar gràcies a Déu pel bon viatge que has tingut tens esglésies cristianes per a tots els gustos, catòliques, luteranes i ortodoxes.






Però tu has vingut també a fer negocis i els negocis es fan a la plaça de l'Ajuntament. Ací trobaràs l'imponent edifici del segle XV rodejat d'antics edificis formant una espectacular plaça que res té que envejar de les places de les ciutats comercials italianes o flamenques on tants negocis has tancat abans.


Si no has sigut afortunar i no has pogut tancar cap negoci pots anar directament a la casa dels comerciants locals, pot ser ara tingues més sort.


La renaixentista casa dels caps negres és la seu del gremi comerciants i armadors solters. Les tres germanes són tres cases que pertanyen a tres rics commerciants pot ser ací pugues fer alguna important transacció

Se t'ha acabat ja el temps al renaiximent i ara és hora d'agafar altra màquina del temps i traslladar-te a una època més moderna, unes escales et pujaran a la muntanyeta de Toompea. Ací hi havia un castell d'aspecte medieval però a finals del segle XIX tot ha estat prou modificat i tu t'has convertit en un ciutadà estoni de l'imperi rus. Estàs un poc descontent en la situació actual perque sols els russos tenen els llocs de poder i la teua llengua sols s'utilitza a nivell domèstic.


Els russos s'han construit aquesta espectacular catedral ortodoxa anomenada catedral Alexander Nevsky sobre la toba d'un heroi estoni anomenat Kalev.




El seu interior és una explosió de fum de ciris i de color daurat típic de les icones ortodoxes russes.






 Però tu eres estoni i prefereixes orar en la teua catedral, la Dome, l'església més antiga d'Estònia, la principal seu del luteranisme estoni.


Ara ja toca eixir de la ciutat i tornar al temps actual i fer una passejada per les rondes Toompuiestee i Rannamäe Tee per veure la magnitud de la fortificació de Toompea. La torre Margalida la grossa i la torre Pikk Hermann són respectivament la torre més grossa i la torre més esbalta de tot el recinte amurallat.

 





divendres, 24 de gener del 2014

Karlův most, un pont per a la història

És impossible passar per aquest pont i no quedar-se meravellat. La construcció de pedra llança un encanteri des de fa més de sis-cents anys  a tot aquell que travessa qualsevol de les seues dues entrades i durant uns segons no pot de deixar d'admirar-la i pensar en la bellesa del lloc.
És el segon pont més antic de la República Txeca i va ser manat construir pel rei de Bohèmia Carles IV en l'any 1357. La primera pedra es va col·locar a el 9 de Juliol a una hora intempestiva per que els savis supersticiosos consideraven que un nombre cap i qua donaria fortuna al nou pont, així que el rei hagué de matinar. Per tant començant per l'any i acabant pels minuts ens ix el màgic nombre de 135797531.




Del pont remarcaria en primer lloc les seues dimensions 515 metres de llarg i 10 metres d'ample i flanquejat per dues torres elegants que li donen caràcter, una al costat d'Staré Město o la ciutat vella i l'altra al costat que del barri de Malá Strana o ciutat menuda

 

Durant el periode barroc es van col·locar les primeres escultures de les 30 que hi han. Així que el pont és com un museu d'escultura barroca en un continent gòtic.

                                                                                                                                                                Sempre transitat per un allau turistes que s'entretenen observant les pintures dels artistes de carrer o escoltant les melodies dels músics ambulants.



Però el més important és acomplir el ritual que assegura fortuna per a deu anys i que consisteix en passar la mà esquerra per una placa de bronze.


Aquesta placa indica el lloc des d'on va ser llançat Sant Joan Nepomucé al negar-se a narrar al rei els pecats de la reina que estaven guardats gelosament pel sant rector baix secret de confesió.

El pont és un tresor i la joia més impressionant d'aquest tresor és l'espectacularitat de les vistes cap al castell de Praga i la ciutat vella, per que has de saber que Praga es considerada per molts la ciutat més bonica del vell continent.


El riu que passa per baix anomenat per nosaltres Moldava  res té a veure amb el país de Moldàvia ni a com l'anomenen els Txecs, amos i senyors del riu que utilitzen el terme Vlatava.

dissabte, 18 de gener del 2014

Nový most, un pont per a la modernitat


En l'any 1967 es decideix construir un pont sobre el Danubi per a comunicar el populòs barri de
Petržalka amb la resta de la ciutat de Bratislava. En 1972 s'inagura per fi el que seria conegut com el Most Slovenského národného povstania o pont de l'Alçament Nacional Eslovac.


Aquest nom recorda la insurrecció del poble eslovac contra l'estat titella del Tercer Reich que era Eslovàquia durant la segona guerra mondial. Aquesta revolta s'inicià el 29 d'agost de 1944 i va ser sofocada en dos messos però les tropes soviètiques arribaren en 1945 i derrocaren el govern colaboracionista de Jozef Tiso i Esovàquia i Txèquia es convertiren de nou en un mateix país comunista del costat dret del teló d'acer.

El pont va unit a una autopista que travessa la ciutat just pel centre així que per a la construcció es van derrocar multitud d'edificis històrics i la major part del barri jueu. La pèrdua més imperdonable va ser la desaparició d'una gran sinagoga que mirava a la catedral catòlica. Ni nazis ni rivalitats religioses, va ser el progrés de l'era comunista qui va dur endavant aquesta atrocitat.






 Així era la sinagoga i ara tot el que queda és un troç de marbre a tipus de làpida en el seu record. 






El pont medeix 303 metres de llarg i l'única torre que sostè els cables d'acer medeix 84 metres. és l'únic pont del món que pertany a la federació mondial de grans torres on estan inscrits edificis tan singulars com l'Empire State, la Torre Eiffel i la nostra torre de Coixerola.



La forma que té és un pont singular, són dos pilars enormes qui sostenen un mirador restaurant en forma d'OVNI i que s'anomena amb el terme anglés UFO. El restaurant té una zona amb el sol acristalat no apta per apersones amb vertigen.  El restaurant és car encara que té algun menú més adsequible.


Per a accedir al restaurant o simplement al mirador es fa a través d'un ascensor que està dins d'un dels pilars pagant uns 7 €. L'altre pilar té l'escala d'emergència.



Baix del pont s'hi trova ubicada una menuda estació d'autobussos la major part urbans però també internacionals puix avan fins a Viena i el seu aeroport i fins a la ciutat austriaca de la frontera de nom Hainburg.




Les vistes des del mirador són realment magnífiques, et permeten veure totael centre històric de la ciutat dominat per la catedral junt a l'autovia.


Cap al sud es trova Petržalka on viu una tercera part de la ciutat i que en els últims anys a passat de ser un trist conjunt de panelakys grisos a un agradable barri d'edificis coloristes i verds parcs.








diumenge, 12 de gener del 2014

Mostar, un pont per a la pau

La paraula llatina "mustum" que en la nostra llengua ha derivat a "most" s'utlitza per a referir-se al suc de raïm que posteriorment es transformarà en vi. Però aquest terme també apareix en llengües no llatines com l'anglés i l'alemany i en totes les llengües eslaves on el significat s'exten també a sucs d'altres fruites menys meditarrànees com són les pomes o cireres.Però "most" en les llengües eslaves com el rus, l'eslovac, el polac o el croat significa pont i a mi em sembla una paraula preciossa i original per a designar la unió entre dos riberes.

Hui en la primera entrada del 2014 encetaré una trilogia dels "most" més impressionants que he vist per les terres dels eslaus i serà en la ciutat de Mostar, la més coneguada de Bòsnia-Hercegovina després de Sarajevo. El seu nom vol dir pont.

Per a arribar a Mostar es pot fer amb avió però són pocs els vols que aterren ací, així que l'opció més recomanable és en tren des de Sarajevo, el trajecte a través dels Balcans és un dels més bonics del món. L'opció més fàcil si estàs a llocs tan turístics de Croàcia com Dubrovnik i Split és fer-ho en autobús i passar quasi una hora fent cua a la frontera.

Mostar és la capital no oficial de la regió d'Hercegovina, que constitueix la part sud de Bòsnia-Hercegovina. La ciutat va ser fundada al segle XV ja en periode otomà en un dels costats del riu Neretva. Va ser al segle XVI quan la ciutat va créixer cap a l'altre costat motiu que propicià la construcció del "stari most" o pont vell. Al segle XVII és construiren dues torres, convertint-se en el símbol de la ciutat. Però la guerra fraticida entre croats, serbis i bosnians va fer que es volara el 9 de novembre de 1993. El 23 de juliol de 2004 el pont va ser inagurat de nou perque va ser reconstruit amb la col·laboració de la UNESCO mijantçant un procés que utilizà els antics materials i antics mètodes artessanals de construcció.


El pont és hui en dia el símbol de la ciutat, del país, de la reconciliació de nacional i el lloc preferit dels turistes.




Des d'ací les vistes del blau Neretva són impressionants per que l'altura és considerable. En estiu alguns joves locals es llancen de cap al riu a l'estil dels clavadistes d'Acapulco per billets de deu euros que donen els turistes, un espectacle terrorífic.



Sempre i quan el trànsit de turistes ho permeta cal aturar-se al mig del pont per a gaudir i capturar en la retina les boniquíssimes vistes de la ciutat que cada vegada més amaga les emprentes de la guerra.




Però Mostar no és sols pont i riu,  ací es mesclen religions i cultures i en el mateix espai pots trobar mesquites, esglésies ortodoxes i una vella església catòlica renovada amb un campanar de més de 30 metres.


Des del minaret de la mesquita karadjoz-bey obtindràs unes bones vistes.

La mesquita està considerada com un dels millors exemples d'arquitectura otomana del país a pesar d'haver perdut part de la seua exhuberant decoració en la guerra.


Molts són els edificis que poden completar una interessant visita cultural a la ciutat, cosa que li ha valgut ser nomenada patrimoni de la humanitat, però no cal descuidar gaudir dels seus carrers amb cafés, del seus peculiars kebaps i dels productes artessanals de coure i de moltes coses més.