La pujada a Koekelberg, les millors vistes de Brussel·les

 Hui faré la darrera entrada dedicada a països que eixiren beneficiats després de la caiguda de Napoleó i la reordenació fronterera que es va decidir en el Congrés de Viena. la darrera parada d'aquesta tournée ens porta a la capital de Bèlgica i de la Unió Europea. Bèlgica i els Països Baixos s'uniren després de l'ocupació Napoleònica en 1815, però quinze anys més tard els belgues s'independitzaren.

Anem a muntar una xicoteta muntanya totalment urbanitzada que es coneix amb el nom de Koekelberg, Si el traduïm del flamenc/holandés a la nostra llengua anem a caminar per la muntanya de galeta, tota una experiència. Per a fer-ho partirem des del canal Brusel·les-Charleroi on molt prop un museu d'art contemporani s'està construint, el KANAL-Centre Pompidou aprofitant unes antigues naus de Citroën.

Creuarem el canal Brussel·les.Charleroi per un dels ponts Sainctelette. Aquest canal es va excavar al segle XIX i s'ha ampliat en diverses ocasions. El seu recorregut és d'uns cinquanta quilòmetres i comunica el nord de França i sud de Bèlgica amb altres canals que des de Brussel·les arriben al port d'Anvers i la mar.

Començarem l'ascensió pel Boulevard de Leopold II que té a sota un túnel. I ens pararem a fer-se una foto amb una peculiar escultura de nom Der Vaartkapoen, Es tracta d'un policia que cau per culpa d'un home amagat en un albelló.

Després de dos quilòmetres s'arriba al Parc Elisabeth on podem trobar segons l'època de visita unes boniques plantacions de flors i també un conjunt d'arbres que entre ells tenen les rames enllaçades i que resulta prou curiós.

Tot el camí fet és llarg i es pot estalviar arribant en metro a l'estació de Simonis. Molt prop està la Belgian Chocolate Village Museum, que no vaig visitar i que en la seua web ofereix una visita per reproduccions en xocolate de diferents edificis arquitectònics i un hivernacle amb vegetació tropical.

El monument més espectacular de la zona i el més gran del món d'arquitectura art-decó és la basílica del Sagrat Cor que es va iniciar en l'any 1905 per a comemorar el setanta-cinqué aniversari de la independència de Bèlgica. La façana principal està rematada per dues torres a les quals es pot pujar.

El més impressionant del temple és la seua enorme cúpula de trenta-tres metres de diàmetre que s'aixeca sobre terra quasi noranta metres i que està coberta de bronze, Pero aquesta cúpula en el disseny original era en realitat un cimbori neogòtic.

La nau és molt gran amb cent quaranta metres de llargària i cent set metres mesura el creuer.  La decoració està formada per peces del segle XIX i XX i no fa molt s'instal·laren noves vidrieres en el primer pis.

Un museu d'art sacre modern hi ha instal·lat en el primer pis al qual s'accedeix amb un ascensor. Les peces són realment curioses i des d'ací es té una bonica panoràmica del que és l'espectacular nau de la basílica.

Però el que cal fer és agafar l'ascensor i muntar sobre la terrassa que hi ha entre la cúpula i les torres de la façana principal per a gaudir de les millors vistes de la ciutat de Brussel·les amb el seu Atomium i bonic centre històric.

El sud de Brussel·les, el més desconegut

La darrera parada de la nostra tournée per la francofonia serà la ciutat de Brussel·les, capital de Bèlgica i capital de la Unió Europea. El francés és en aquesta ciutat la llengua del 85 % de la població però no sempre ha estat així. La ciutat històricament ha format part de la regió de Flandes on es parla flamenc, varietat lingüística de l'holandés.

Però des del segle XVIII amb l'ajuda de la noblesa que parlava francés, la immigració de gent francòfona procedent de la regió de Valònia i l'oficialitat del francés com a llengua institucional al segle XIX l'assimilació del francés per part dels parlants del flamenc va anar creixent fins als anys seixanta del segle XX.

Brussel·les hui és considerada una illa bilingüe, en un país dividit en dues regions lingüístiques Flandes i Valònia, on és quasi impossible fer política com passa en la Unió Europea amb una forta diferència entre els països del Nord i del Sud. La seu del Parlament Europeu es troba al sud-est de la ciutat des d'on començarem la nostra ruta.

El Parlament Europeu és un conjunt d'edificis moderns visitables on està el conegudíssim pel seu hemicicle, el segon amb diputats democràtics més gran del món, amb 705 diputats, 46 menys després del brèxit, sols és superat pel parlament de l'Índia.

I caminant cap al centre històric de la ciutat arribarem a la plaça Reial on està el palau del Coudenberg, seu del museu arqueològic a una banda i el Tribunal de Comptes a l'altra banda. Al mig trobem l'estàtua de Godofred de Boullion, un cavaller croat que va conquerir Jerusalem al segle XI.

Presidint la plaça podem trobar l'església de Sant Jaume del segle d'estil neoclàssic de la segona meitat del segle XVIII. Està ubicada sota el solar d'una antiga abadia medieval, hui en dia és la catedral de les forces armades belgues.

De la plaça Reial ixen dos grans carrers, el de la Regència que va cap al sud, alberga el Museu Reial de Belles Arts, que en realitat són sis museus, en aquest edifici podem trobar-ne tres, el d'antics mestres, el d'art modern i el de fi de segle.

Si caminarem fins que el carrer Regència s'acabara, arribaríem al palau de Justícia, un espectacular edifici neoclàssic i neobarroc de les darreres dècades del segle XIX. El que més crida la nostra atenció és la seua espectacular cúpula daurada que s'aixeca a més de cent metres i que s'hagué de reconstruir després de l'incendi que provocaren les tropes nazis.

Nosaltres caminarem en sentit descendent cap al centre de la ciutat per a gaudir d'una vista molt bonica del centre històric que hi ha des del Mont des Arts, un bonic jardí amb mirador amb l'escultura eqüestre del rei Albert I.

En aquest lloc està el modern carrilló du Mont des Arts, construït en 1964 consta de dotze figures rematades per Jacquemart que toca els dotze tocs pegant a una campana de 1750 Kg.

Si continarem en direcció sud buscant l'estació de Bruxelles Chapelle al llarg del Boulevard de l'Empereur, trobaríem una de les poques restes del que queda de la muralla medieval, la torre d'Annessens de principis del segle XIII.

Continuant el nostre camí descendent i cap al centre històric ens trobarem amb l'església de Santa Maria Magdalena. Es tracta d'un temple gòtic del segle XIII amb la façana de la capella barroca de Santa Anna. Va passar a mans protestants en 1576 i bombardejat pels francesos en 1695.

Agafarem cap al sud la rue Duquesnoy i després cap a l'oest la rue du Lombard per a conéixer el personatge belga de ficció més famós del món, es tracta de Tintin. Aquest jove periodista acompanyat del seu inseparable gos Milú va nàixer en 1929 de la mà de George Remi, conegut com Hergé. Un mural de l'heroi belga dels còmics podem torbar girant a l'esquerra des de la rue du Lombard per la rue de l'Etube.

I per a prendre forces després d'haver caminat quilòmetres s'asseurem a dinar en qualsevol restaurant del centre on t'oferiran la trilogia belga per a turistes, clòtxines, cervesa i creïlles fregides inventades ací.

Gant, la ciutat més monumental de Bèlgica

Hui farem una parada en Bèlgica perque el Comtat de Flandes va formar part del Sacre Imperi Romanogermànic i no se m'ocorre cap ciutat millor d'aquest territori, que la ciutat de Gant. És ací on va nàixer l'Emperador Carles V o Carles I d'Espanya. Sa mare, la infanta Joana, malalta dels nervis per la seua gelosia cap al seu marit Felip el Bell, traslladà la seua residència de Malines fins ací, esperant que un canvi d'aires millorara la seua salut.

Gant és la ciutat belga que més monuments històrics conserva, a més té una intensa vida cultural i d'oci,  ja que és la seu d'una de les universitats més importants del vell continent. Per tant junt a Bruges, Brussel·les i Anvers, Gante és una de les imprescindibles en tot tour per Bèlgica.

Per a fer-nos una idea de quant bé està de conservat el seu centre històric, caldrà pujar al seu campanar que en llengua local es diu Belfort. Mesura 91 metres i per sort té un ascensor per pujar. Va ser construït en estil gòtic al segle XIV i és patrimoni de la humanitat com quasi tots els "belforts" de la zona.

Des de dalt es pot gaudir d'espectaculars vistes dels estrets carrers de la ciutat vella amb les seues típiques cases de façana escalonada.

Altra gran torre domina el paisatge urbà de la Gant més històrica i medieval i és el campanar de la catedral, dedicada a un sant local de nom Bavó. Encara que ja es té constància d'haver-hi catedral en aquest lloc des del segle X, l'aspecte actual es deu a la que es va construir durant tres segles i que va ser començada a finals del XIII.

Però el tresor més apreciat d'aquesta preciosa catedral és el retaule de l'anyell místic, obra mestra de la pintura flamenca i realitzada per Jan Van Eyck. Hui en dia està ubicada en una capella i cal pagar un extra si es vol visitar. Es diu, i no sé si és veritat,que aquesta obra és la més robada de la història de l'art. El que si és cert és que ha estat en mans napoleòniques, prusianes i nazis.

Molt prop de la catedral i el "belfort" està l'ajuntament de la ciutat que té dues façanes que contrasten pels seus estils arquitectònics, el gòtic flamíger i un sobri renaixentista. A l'interior es poden visitar diverses sales que també destaquen per la seua varietat d'estils.

I per a finalitzar la trilogia de torres que dominen l'skyline de la vella Gant anirem a l'església de Sant Nicolau, erigida en honor al sant patró dels comerciants locals més prop dels molls de l'antic port medieval. És d'un estil gòtic local més auster conegut amb el nom del gòtic de l'Escalda, riu que travessa la ciutat.

Més allunyat està el castell dels comtes de Flandes que es va iniciar al segle XII i que es conserva quasi intacte des de l'època medieval. El castell va ser presó municipal i durant el període de dominació espanyola els presoners cridaven la paraula castellana "amigo" quan volien captar l'atenció dels vigilants.

Gant també és ciutat de canals i la millor forma de gaudir-los és embarcar-se al moll de les herbes en un vaixell turístic i mirar amb els ulls ben oberts els meravellosos racons que aquesta ciutat amaga.

Lieja, la capital de la Bèlgica francòfona

Per a acabar aquest viatge a través de les ciutats que ens han donat grans inventors ens dirigim hui cap a la ciutat de Lieja, la més gran de Valònia, la zona de Bèlgica on ens parla francés i capital de la província on va nàixer Zénobe Gramme. Aquest inventor belga va perfeccionar les anteriors dinamos per a fer-ne una, la dinamo de Gramme, que ja es podia utilitzar a nivell industrial. Per tant és sense dubte un dels responsables de la societat electrificada en la qual vivim.
Arribar a Lieja  en tren és una de les millors opcions, la ciutat està a hora i vint minuts en tren i l'estació de Liège- Guillemins és una obra moderna i faraònica de Santiago Calatrava.

De camí cap al centre històric ens trobrem amb l'església de Sant Jaume, de proporcions catedralícies i pot ser la més interessant de la ciutat. Està ubicada al costat de l'històric camí que porta a Compostel·la i que conserva un tros de braç del sant dins d'una urna-reliquiari.

Continuarem avançant per endinsar-nos en el cor medieval de la ciutat i ens aturarem en la catedral de Sant Pau, abans col·legiata i convertida en seu perque la primitiva catedral de Sant Lambert havia estat destruïda en 1795.

Al seu interior trobarem una imponent nau gòtica amb acolorides pintures murals, un claustre, boniques vidrieres i pagant una entrada podrem visitar el tresor que es situa al absis.

No es pot abandonar el temple sense veure una estàtua del dimoni Llucifer ubicada en l'espectacular cor.

Ara ens dirigim cap a la plaça de Sant Lambert però abans fem una parada en la Col·legial de Sant Donís per contemplar la seua torre romànica.

 I per fi estem al centre neuràlgic de la ciutat, la plaça de Sant Lambert. Ací estava la catedral i on els prínceps arquebisbes tenien el seu palau. De tot aquell conjunt medieval queda ben poc, ja que el temple es va perdre i el palau va ser renovat en estil renaixentista però la seua immensa façana impressiona. Està proposat per a ser patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Ara caminarem cap a la dreta per a arribar a la plaça del mercat on està l'ajuntament i el popular "Le perron" una elegant font de pedra.

Continarem per la rue Hors-Château per trobar l'escala de 374 graons que puja la muntanya de Bueren, on es pot gaudir de bones vistes de la ciutat i del riu Mosa.

Per als que no estiguen en condicions de fer l'escalada poden continuar el seu passeig pel carrer Hors-châuteau i visitar l'església barroca de la concepció o la imponent colegiata de Sant Bertomeu, d'estil preromànic otònic