Karlův most, un pont per a la història

És impossible passar per aquest pont i no quedar-se meravellat. La construcció de pedra llança un encanteri des de fa més de sis-cents anys  a tot aquell que travessa qualsevol de les seues dues entrades i durant uns segons no pot de deixar d'admirar-la i pensar en la bellesa del lloc.
És el segon pont més antic de la República Txeca i va ser manat construir pel rei de Bohèmia Carles IV en l'any 1357. La primera pedra es va col·locar a el 9 de Juliol a una hora intempestiva per que els savis supersticiosos consideraven que un nombre cap i qua donaria fortuna al nou pont, així que el rei hagué de matinar. Per tant començant per l'any i acabant pels minuts ens ix el màgic nombre de 135797531.

Del pont remarcaria en primer lloc les seues dimensions 515 metres de llarg i 10 metres d'ample i flanquejat per dues torres elegants que li donen caràcter, una al costat d'Staré Město o la ciutat vella i l'altra al costat que del barri de Malá Strana o ciutat menuda

 

Durant el periode barroc es van col·locar les primeres escultures de les 30 que hi han. Així que el pont és com un museu d'escultura barroca en un continent gòtic.

                                                                                                                                                                Sempre transitat per un allau turistes que s'entretenen observant les pintures dels artistes de carrer o escoltant les melodies dels músics ambulants.

Però el més important és acomplir el ritual que assegura fortuna per a deu anys i que consisteix en passar la mà esquerra per una placa de bronze.

Aquesta placa indica el lloc des d'on va ser llançat Sant Joan Nepomucé al negar-se a narrar al rei els pecats de la reina que estaven guardats gelosament pel sant rector baix secret de confesió.

El pont és un tresor i la joia més impressionant d'aquest tresor és l'espectacularitat de les vistes cap al castell de Praga i la ciutat vella, per que has de saber que Praga es considerada per molts la ciutat més bonica del vell continent.

El riu que passa per baix anomenat per nosaltres Moldava  res té a veure amb el país de Moldàvia ni a com l'anomenen els Txecs, amos i senyors del riu que utilitzen el terme Vlatava.