Mostar, un pont per a la pau

La paraula llatina "mustum" que en la nostra llengua ha derivat a "most" s'utlitza per a referir-se al suc de raïm que posteriorment es transformarà en vi. Però aquest terme també apareix en llengües no llatines com l'anglés i l'alemany i en totes les llengües eslaves on el significat s'exten també a sucs d'altres fruites menys meditarrànees com són les pomes o cireres.Però "most" en les llengües eslaves com el rus, l'eslovac, el polac o el croat significa pont i a mi em sembla una paraula preciossa i original per a designar la unió entre dos riberes.

Hui en la primera entrada del 2014 encetaré una trilogia dels "most" més impressionants que he vist per les terres dels eslaus i serà en la ciutat de Mostar, la més coneguada de Bòsnia-Hercegovina després de Sarajevo. El seu nom vol dir pont.

Per a arribar a Mostar es pot fer amb avió però són pocs els vols que aterren ací, així que l'opció més recomanable és en tren des de Sarajevo, el trajecte a través dels Balcans és un dels més bonics del món. L'opció més fàcil si estàs a llocs tan turístics de Croàcia com Dubrovnik i Split és fer-ho en autobús i passar quasi una hora fent cua a la frontera.

Mostar és la capital no oficial de la regió d'Hercegovina, que constitueix la part sud de Bòsnia-Hercegovina. La ciutat va ser fundada al segle XV ja en periode otomà en un dels costats del riu Neretva. Va ser al segle XVI quan la ciutat va créixer cap a l'altre costat motiu que propicià la construcció del "stari most" o pont vell. Al segle XVII és construiren dues torres, convertint-se en el símbol de la ciutat. Però la guerra fraticida entre croats, serbis i bosnians va fer que es volara el 9 de novembre de 1993. El 23 de juliol de 2004 el pont va ser inagurat de nou perque va ser reconstruit amb la col·laboració de la UNESCO mijantçant un procés que utilizà els antics materials i antics mètodes artessanals de construcció.

El pont és hui en dia el símbol de la ciutat, del país, de la reconciliació de nacional i el lloc preferit dels turistes.

Des d'ací les vistes del blau Neretva són impressionants per que l'altura és considerable. En estiu alguns joves locals es llancen de cap al riu a l'estil dels clavadistes d'Acapulco per billets de deu euros que donen els turistes, un espectacle terrorífic.



Sempre i quan el trànsit de turistes ho permeta cal aturar-se al mig del pont per a gaudir i capturar en la retina les boniquíssimes vistes de la ciutat que cada vegada més amaga les emprentes de la guerra.

Però Mostar no és sols pont i riu,  ací es mesclen religions i cultures i en el mateix espai pots trobar mesquites, esglésies ortodoxes i una vella església catòlica renovada amb un campanar de més de 30 metres.

Des del minaret de la mesquita karadjoz-bey obtindràs unes bones vistes.

La mesquita està considerada com un dels millors exemples d'arquitectura otomana del país a pesar d'haver perdut part de la seua exhuberant decoració en la guerra.

Molts són els edificis que poden completar una interessant visita cultural a la ciutat, cosa que li ha valgut ser nomenada patrimoni de la humanitat, però no cal descuidar gaudir dels seus carrers amb cafés, del seus peculiars kebaps i dels productes artessanals de coure i de moltes coses més.