Entrarem al poble per la porta de Sant Antoni, una de les set que hi va haver i la més pròxima a la carretera. Les muralles es van construir al segle XIV durant la guerra dels Peres i van desaparéixer al segle XIX. Aquest portal i el de Carme és tot el que resta d'aquell recinte fortificat.
Només entrar al recinte emmurallat ens trobem en una placeta on s'ubica l'ajuntament, un espectacular i sobri palau d'estil renaixentista aragonés on està l'oficina de turisme.
A l'interior del palau després de passar sota els arcs rebaixats típics del renaixement de la Corona d'Aragó arribarem al pati central que s'articula sobre la típica escala en angle i fins i tot veurem l'antiga presó.
De l'ajuntament anirem perdent-se pels seus bucòlics carrers sense perdre de vista l'imponent campanar de l'ex-col·legiata que serà el pròxim monument a visitar.
Durant aquest agradable passeig anirem descobrint certs elements identificatius del poble com són els voladissos de teules extremadament llargs i el treball de forja sota alguns fanals que ens recorden que en aquest poble la forja va ser un dels tres pilars de l'economia amb l'alfareria i les teles.
Hui en dia el poble lluita contra la despoblació gràcies al turisme que amb el que porten de segle sembla que s'ha paralitzat després de reduir-se el nombre d'habitants dos terceres parts durant el segle XX.
La nostra següent parada és l'ex-col·legiata de Santa Maria la Major, aixecada durant el segle XVII i amb dos portes d'accés, una d'elles amb una bonica reixa de forja, obra de Manuel Baselga.
L'interior sorprén per la seua amplitud encara que molta de la decoració es va perdre durant l'incendi que va patir al segle XIX que va obligar a fer una remodelació en un estil neoclàssic més auster.
El major tresor d'aquesta església és el retaule gòtic de l'escola valenciana que està atribuït a Gonçal Peris i que descriu la vida de la Mare de Déu i la passió de Crist. És una verdadera joia que prové de l'antic temple parroquial ubicat extramurs.
De l'ex-col·legiata ens dirigirem cap a la plaça del Carme on es troba un antic convent on encara es pot accedir al claustre convertit en restaurant i vivendes. Aquest convent carmelita es va acabar en la segona meitat del segle XVII a expenses del boticari de Felip II. El campanar de l'església està rematat en estil mudèjar.
En la plaça trobem una escultura dedicada una de les tradicions més populars del poble, el bou embolat que com no podria ser d'altra manera està realitzada en forja.
Des de la plaça del Carme es pot eixir del recinte enmurallat del poble travessant el portal del Carme. Dalt del mateix arc es troba una capella i un nínxol amb una escultura de Sant Josep i també hi ha un mussol de forja, obra de José Gonzalvo.
Des del portal del Carme s'inicia un agradable passeig al llarg del camí del convent, on es pot gaudir d'un peculiar calvari realitzat en forja i que sorprén per l'originalitat de les escultures. És obra de José Gonzalvo.
A la fi del camí arribem al convent de les mares agustines construït al segle XVII on s'aprofità l'església parroquial gòtica per a església del convent, ja que el poble ja tenia acabada la seua col·legiata.
No sols esglésies i convents té el poble, de fet la quantitat de palaus senyorials i casones va ser tan gran que Rubielos de Mora es coneix com a la cort de la serra. Molts d'aquestos edificis són propietat privada i sols es pot gaudir de la façana exterior. Però molts d'altres són allotjaments i restaurants i es pot gaudir també del seu interior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada