Saragossa, romana, mudèjar i capital de l'Ebre

Aquesta setmana ma mare hauria complit huitanta anys i per això dedicaré les entrades del mes de maig a recórrer eixos llocs que vaig visitar amb ella i mon pare que són els que m'ensenyaren a gaudir dels viatges mentre es viatja i després quan es recorda.

El primer viatge de tota la família que recorde va ser a la ciutat de Saragossa, fa ja tant de temps que no hi havia mòbils i com eren família nombrosa anàrem en dos cotxes. Les dues cotxades es van separar en tres ocasions, a l'entrada de València, a l'eixida de Terol i a l'entrada de Saragossa i el telèfon fix de ma tia va ser el centre de coordinació d'emergències.

En aquella època jo tenia uns deu anys i reconec que a pesar de tota la monumentalitat de la capital d'Aragó ara sols recorde el parc d'atraccions i el raig d'aigua de la banyera de l'hostal Santiago que eixia de baix d'un cendrer.

Començarem el recorregut monumental per un dels edifixis més antics de la ciutat i a l'hora més moder, el seu teatre romà. Va ser inaugurat en l'era d'August i té dos mil i poquets anys. Però va ser redescobert fa uns quaranta anys i no era encara visitable quan hi vaig estar allà pels vuitanta.

 D'aquest exemple d'arquitectura romana sens n'anem a gaudir d'un dels millors edificis d'estil mudejar de tota la ciutat, es tracta de l'església de Sant Gil Abat amb una torre de la qual ja es té constància al segle XIV.

Però si he de triar algun temple mudéjar trie l'església de la Magdalena de la que cal destacar el seu absis de rajola i sobretot la seua torre, la més bonica de la ciutat.

L'originària catedral de la ciutat, coneguda com la Seu del Salvador, queda eclipsada amb la magnificència i espectacularitat barroca de la basílica del Pilar. Però cal reconéixer el seu valor hitòric perque va ser temple romà en època d'August i una de les primeres mesquites d'Al-Andalus. La seua discreta façana neoclaàssica no convida a tal reconeiximent.

Però el que és una verdadera joia és la seua decoració mudèjar, sobretot el mur de la parroquieta on el color de la ceràmica distribuïda en boniques formes geomètriques sorprén a tots els que passen per davant.

Estem ja en la zona més monumental de la ciutat on està també l'ajuntament i la llotja un edifici que havia de ser bonic i al mateix temps funcional per a fer els intercanvis comercials. Hui en dia és un dels millors edificis del renaixement aragonés.

I per fi arribem a l'edifici més emblemàtic de la ciutat, la basilica del Pilar. Segons diu la tradició l'apòstol Santiago estava desanimat de veure que les seues paraules i accions no valien massa a l'hora de converitir al cristianisme als hispanoromans. En un moment de debilitat va voler abandonar la seua tasca evangelitzadora però de sobte la mare de Déu se li va aparéixer sobre una columna romana, que no sobre un pilar per a animar-lo.

L'espectacular temple barroc està ubicat al costat del riu Ebre i el seu interior de tres naus està presidit per la imatge de la verge sobre la columna de jaspi de la que es diu que va aparèixer la mare de Déu des de Jerusalem quan encara no havia mort. Molt prop encara es pot gaudir d'un xicotet llenç de la muralla romana.

Des d'ací es pot gaudir de la vista de l'església de Sant Joan de los Panetes amb la seua original torre mudèjar octogonal i cimbori.

I per finalitzar la ruta anirem fins al palau de l'Aljaferia, construït al segle XI per ordre del rei de la taifa saragossana Abu Jafar en una zona que estava extramurs en aquella època i per tant tenia la seua pròpia muralla.

En època cristiana va ser palau de la Inquisició i caserna fins fa unes dècades que va ser restaurat per a ser la seu del govern autonòmic. El pati mudèjar de Santa Isabel articula tot l'edifici.

Les restes del que era l'oratori o  xicoteta mesquita dels que habitaven el palau encara es conserven en prou bon estat.

Durant el període cristià es feren grans reformes de les quals cal destacar els espectaculars artesanats de fusta d'estil mudèjar que cobreixen els sostres d'algunes sales.